Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
batalla de Llutxent
Història
Militar
Derrota de les forces cristianes de Jaume I (uns 500 cavallers i uns 3 000 infants) a Llutxent, pel juny del 1276, en lluita contra els musulmans revoltats, exasperats per la mort de llur capitost al-Azraq
.
Pel juliol l’infant Pere vencé els revoltats La tradició situa durant la batalla el miracle dels Corporals de Daroca
batalla d’Olmedo
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Olmedo (Castella la Vella) el 19 de maig de 1445, entre les forces d’Álvaro de Luna i el rei Joan II de Castella, i les de la lliga de nobles i els seus aliats, els infants d’Aragó Enric i Joan (el futur Joan II de Catalunya-Aragó).
La batalla sorgí inopinadament a partir d’una escaramussa i significà la victòria d’Álvaro de Luna L’infant Enric d’Aragó, ferit de mort, i el seu germà Joan hagueren de fugir a Aragó
batalla del Coll de Balaguer
Història
Militar
Acció militar que s’escaigué entre el coll de Balaguer i la mar, prop del barranc de la Batalla, entre l’exèrcit del rei Felip IV de Castella, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces de la generalitat de Catalunya, dirigides per Bernat de Boixadors, comte de Savallà, el 10 de desembre de 1640.
Les forces castellanes, superiors en combativitat i en nombre 23 000 infants, 3 100 cavalls i 24 peces d’artilleria, derrotaren les catalanes un miler d’homes que havien fortificat improvisadament el Coll de Balaguer, que es retiraren desordenadament a Vandellòs o a Cambrils Les forces castellanes ocuparen l’Hospitalet de l’Infant l’endemà del combat
Ramon Marquet
Història
Militar
Vicealmirall de Catalunya.
Mercader i armador, posà aviat la seva experiència marinera al servei de la corona El 1269 portà en la seva nau el rei Jaume I, que havia emprès una croada a Terra Santa, abandonada, però, en ésser dispersat el seu estol per un temporal El 1282 s’encarregà de preparar la flota per a l’expedició a Tunis i a Sicília de Pere el Gran, i fou, a més, el cap de tota la marineria Aquell mateix any anà a cercar la reina i l’infant Jaume, i els portà a Sicília des de Catalunya Amb un petit estol de 14 galeres socorregué Messina, el 1284, i l’any següent preparà, juntament amb Berenguer…
batalla d’Épila
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut en la població aragonesa d’aquest nom, el 21 de juliol de 1348.
S'enfrontaren les forces catalanes i aragoneses fidels a Pere III de Catalunya-Aragó , comandades per Bernat de Cabrera, Llop de Luna i Pere de Xèrica, i les forces de la Unió aragonesa de nobles, dirigides per l’infant Ferran, germà consanguini del rei Els unionistes foren vençuts, i el rei pogué entrar a Saragossa, on féu castigar els responsables i abolí violentament els privilegis que havia hagut de concedir per coacció l’any anterior
Pere Caro i Maça de Liçana
Història
Militar
Marí i militar.
Segon marquès de la Romana, pare de Pere, Joan, Josep i Maria Caro i Sureda El 1733 ingressà a la marina de guerra i lluità en l’expedició a Itàlia de l’infant Felip 1743-45 Passà a l’exèrcit de terra i fou governador de Palma Mallorca, on intervingué en les disputes lullianes del seu temps És autor d’un pla de la ciutat de Maó i d’estudis de física i química Morí en l’assalt a la ciutat d’Alger Pel seu matrimoni amb Maria Sureda havia esdevingut un dels grans latifundistes de Mallorca
Joan Francesch i Serret
Història
Militar
Militar.
Lluità a favor dels moderats a Madrid 1856 i participà en la guerra d’Àfrica 1859, però, ferit en un genoll, passà al cos d’invàlids Defensà Isabel II en la revolta del 1866 i ascendí a tinent coronel El 1869 s’oferí al pretendent carlí Carles de Borbó amb uns 400 homes ocupà Tivissa 1872, passà a l’Hospitalet de l’Infant, on segrestà un ferrocarril i es feu conduir a Salou amb la tropa, des d’on envaí Reus per sorpresa i intentà, sense èxit, que l’alcalde, Felip Font i Trullàs, li lliurés una contribució de guerra Un contraatac liberal el ferí mortalment i en dispersà les forces
confraria de Sant Jordi
Militar
Confraria del braç militar establerta, sota la protecció reial, en diferents punts dels Països Catalans.
El 1263 Jaume I aprovà la fundació i la dotació d’una confraria de Sant Jordi a Terol El 1303 n'hi havia una altra d’establerta a Múrcia La confraria de València, composta de cavallers que portaven vestit blanc amb creu vermella, rebé un reglament el 1353 A Girona fou creada per l’infant primogènit Joan, duc de Girona, el 1386, a l’església dels framenors La confraria de Mallorca fou creada per Joan II el 1460 i la de Lleida el 1553 A Barcelona hi havia també confraries de Sant Jordi des de la fi del s XIV Pere el Cerimoniós el 1371 hi havia fundat la confraria dels cavallers de…
Joan de Montbui i de Tagamanent
Història
Militar
Política
Polític i militar, conegut també com a Joan de Tagamanent i de Montbui.
Senyor de la baronia de Montbui Fill de Joan de Montbui i de la pubilla Elisabet de Tagamanent, castlana menor de Tagamanent Capità de la generalitat en les lluites contra Joan II Des del 1450 pertanyia a la cort de la reina Maria — lloctinent d’Alfons IV el Magnànim — , on prengué part en moltes activitats, com l’ambaixada que negocià la pau amb Castella i Navarra 1453 En temps de Joan II capitanejà les tropes de la generalitat oposades al rei, de primer a les ordres del comte Hug Roger III de Pallars, com en l’assalt a la Força de Girona, en la qual es trobaven refugiats la reina Joana…