Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Hilarión Daza
Història
Militar
Política
Militar i polític bolivià.
Aconseguí la presidència amb un cop d’estat l’any 1876 Promulgà les lleis del procediment criminal i intentà la creació d’una moneda boliviana forta El seu comandament es caracteritzà per la intensificació de la censura, la repressió dels intellectuals, la dissolució de municipis i una manca total d’escrúpols en la utilització de les finances públiques
Ioannis Metaxàs
Història
Militar
Política
General i polític grec.
Sostingué la política de neutralitat grega i hagué d’exiliar-se quan abdicà el rei Constantí I Retornat definitivament el 1926, propugnà la restauració monàrquica President del consell el 1936, es proclamà dictador, instaurà un règim totalitari i es féu nomenar cap de govern vitalici Bé que prudent en la política internacional, la seva actuació a l’interior del país fou nefasta i es distingí per una sèrie de brutals repressions, dirigides particularment contra els intellectuals i polítics dissidents Es mostrà inflexible davant l’ultimàtum de Mussolini 1940 i morí quan les tropes hellèniques…
Roger de Rabutin
Història
Literatura francesa
Militar
Militar i escriptor francès.
Comte de Bussy Lluità a Flandes i a Catalunya durant la guerra dels Segadors participà en el setge de Lleida 1647 i en la invasió de l’Empordà del príncep de Conti 1654 S'apartà de la vida militar per diferències amb Turenne i fou empresonat un any pel fet d’haver atacat en una poesia la duquessa de La Vallière, amant de Lluís XIV Es retirà als seus dominis de Borgonya, on escriví unes Mémoires publicades el 1696 i des d’on sostingué una extensíssima correspondència amb intellectuals com la marquesa de Sévigné, cosina seva, publicada el 1697 i reeditada més de quinze vegades
Geòrgios Papadòpulos
Història
Militar
Militar grec.
Oficial d’artilleria, lluità contra l’ocupació alemanya i, posteriorment, contra les forces populars gregues de l’ELAS 1946-49 Coronel 1960, actuà als serveis d’informació militar fins el 1967, any que, amb un cop d’estat, s’emparà del govern Governà dictatorialment, afavorint la corrupció i exercint una repressió ferotge d’intellectuals, polítics i obrers Féu votar la constitució d’una república abolint la monarquia 1973 i se'n declarà president Fou enderrocat pocs dies després d’haver ordenat el carnatge de la universitat politècnica novembre del 1973 El 1975 fou jutjat —acusat d’alta…
Mieczysław Moczar
Història
Militar
Política
Pseudònim del general i polític polonès Nikolaj Demko.
El 1938 fou empresonat pels nazis per haver participat en activitats de la resistència L’any següent s’evadí i organitzà els partisans polonesos Acabada la guerra, fundà la unió d’excombatents ZBOWID, influent organització paraoficial que el recolzaria en tota la seva carrera política El 1956 WGomułka el nomenà primer viceministre i després ministre de l’interior Organitzà els serveis secrets que durien a terme les purgues d’intellectuals i la campanya antisemita Malgrat l’ascensió al poder del rival de Gomułka, EGierek, continuà conservant càrrecs importants en el si del POUP fins el 1981,…
procés de Burgos
Militar
Nom amb què és conegut el consell de guerra celebrat a Burgos —capitania general de la VI regió militar espanyola, que engloba el País Basc— contra 16 persones, acusades de pertànyer a ETA i de la mort d’un inspector de policia, entre altres accions armades.
El judici tingué lloc del 3 al 9 de desembre de 1970, en condicions jurídiques molt precàries i amb greus dificultats per als defensors —entre els quals figuraven J Solé i Barberà, F Letamendía, G Peces Barba, JM Bandrés i M Castells—, i originà una sèrie de protestes arreu d’Europa i de l’Estat espanyol manifestacions, cartes dels bisbes bascs i del de Barcelona, tancada de 300 intellectuals catalans a Montserrat, vaga general al País Basc i mobilitzacions obreres en altres indrets, segrestament per ETA del cònsol alemany a Sant Sebastià, etc alhora els processats feren una defensa política…
Honorat Joan i Tristull
Filosofia
Historiografia catalana
Militar
Literatura catalana
Humanista.
Fou deixeble de Joan Lluís Vives a Lovaina Aquest li facilità el contacte amb grans intellectuals del moment, com Iacobo Sadoleto, Reginald Pole, Diego Gracián, Pedro de Maluenda, etc Professor de llatí a la Universitat de València, fomentà l’estudi directe dels autors clàssics, posant fi a la influència d’Erasme i Poliziano en la docència de gramàtica i retòrica, encara que tenia amistat tant amb antierasmistes com amb els seus defensors Arias Montano, André de Resende o Cardillo de Villalpando Formà part del consell de Carles V 1537, i acompanyà l’emperador en la campanya d’Alger 1541 El…
, ,
Josep Joffre
Josep Joffre
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Fill de pagesos, estudià al collegi de Perpinyà i, a partir del 1869, a l’École Polytechnique Participà en la defensa de París el 1870, i després treballà en diverses places fortificades del 1883 al 1885 residí a Montlluís i a Vilafranca de Conflent i anà a les colònies Tonquín, Sudan i Madagascar Fou ascendit a general de brigada el 1902, i a cap d’estat major general de l’exèrcit i vicepresident del consell superior de la guerra el 1911 Quan esclatà la guerra, el 2 d’agost de 1914, acabava un pla de mobilització general i de concentració pla XVII i comandava els exèrcits del Nord i del Nord…
afer Dreyfus
Militar
Afer iniciat a la tardor del 1894 quan l’estat major francès descobrí una carta anònima que prometia el traspàs d’informació militar secreta als alemanys.
Com a autor d’aquesta carta fou acusat i condemnat el capità d’ascendència jueva Alfred Dreyfus desembre del 1894 Les dretes nacionalistes de l’estat llançaren una gran campanya antisemita però, gràcies als esforços del germà de Dreyfus, hom pogué saber que el tinent coronel Picquart havia descobert posteriorment una nova carta, amb la mateixa calligrafia que la primera, escrita per Esterházy, un oficial d’origen hongarès maig del 1896, el qual fou jutjat i absolt gener del 1898, malgrat tot L'escriptor Émile Zola publicà a L’Aurore una carta oberta al president de la república J'accuse…
Miguel Primo de Rivera y Orbaneja
Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, al centre, acomiadant-se del seu estat major abans d’anar a Madrid per fer-se càrrec del poder
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític andalús.
Segon marquès d’Estella, pertanyia a una família de militars que es distingí durant el segle XIX, principalment el seu pare, Fernando Primo de Rivera y Sobremonte, capità general de Castella la Nova i de Filipines, un dels caps militars de les forces del govern durant la tercera guerra Carlina, i el seu avi José Primo de Rivera, que participà en les guerres contra Napoleó i en la primera guerra Carlina, amb els cristins Ingressà a l’exèrcit el 1884 i prengué part en les guerres de Cuba i de les Filipines El 1902 es casà amb Casilda Sáenz de Heredia, de la qual enviduà el 1908 i…