Resultats de la cerca

Progressista, participà en els preparatius de la revolució del 1868 després fou capità general de totes dues Castelles i, d’una manera interina, de Catalunya, i diputat el 1873 En produir-se la Restauració, collaborà en els intents revolucionaris de Ruiz Zorrilla

Fill de Josep Cotoner i Despuig , del 1833 al 1840 lluità contra els carlins el 1836 comandà el batalló de voluntaris guipuscoans dels txapel gorriak Secundà el general Serrano en el seu aixecament contra Espartero 1843 Fou capità general de Burgos 1847, de Balears 1847-54, de Puerto Rico 1856-60, d’Aragó 1862-63 i de Catalunya 1863-64 1865-66, on reprimí els intents de revolta del 1866, i ministre interí de guerra 1874

Lluità en la primera guerra Carlina, a favor d’Isabel II Ascendit a general, participà en la guerra dels Matiners Fou ministre de la guerra en 1851-52 i, com a cap de govern, el 1853, de marina 1856-57 i novament de la guerra 1864, i capità general de Cuba 1866 i 1867-69, on reprimí els intents autonomistes, fet que provocà l’increment del separatisme i contribuí a l’esclat de la primera guerra cubana Es retirà el 1869

Fill d' ‘Abd Allāh al-Balansī , participà amb el seu pare i el seu oncle Sulaymān en llur revolta contra Hišām I En tornar d’Aquisgrà —on acudí a sollicitar l’ajut de Carlemany— el nou emir al-ḤakamI el nomenà general de l’exèrcit Sota el seu govern i el del seu successor ‘Abd al-Raḥman II efectuà nombroses aceifas a territoris cristians, entre les quals destaquen, en terres catalanes, els dos intents frustrats 813 i 828 d’ocupar Barcelona

Lluità a l’exèrcit espanyol en la guerra contra Napoleó Tornà a Xile el 1811 i esdevingué, ajudat pels seus germans Juan José i Luis, un dels caps de la revolta contra la metròpolis Assumí el poder 1811-13, però, derrotat pels espanyols, fou substituït en la direcció dels independentistes per O’Higgins La rivalitat entre ambdós caps contribuí a la derrota de Rancagua 1814 S’exilià a l’Argentina, i en un dels seus intents d’aixecar-se contra O’Higgins fou detingut i executat

Lluità a Catalunya durant la guerra del Francès La seva actuació demagògica li valgué d’ésser nomenat capità general de Catalunya 1811 pels resistents tarragonins Fracassà en els intents de recuperar Barcelona i de socórrer Figueres, i perdé Tarragona quan hi tornà atacà els francesos però no pogué salvar la ciutat En la junta de generals, a Cervera juliol del 1811 decidí d’abandonar el Principat i contribuí a dissoldre l’exèrcit Empresonat per Ferran VII 1814, fou alliberat pels constitucionalistes i nomenat capità general de Granada 1820

Fou diputat, senador i ministre de la guerra 1853-57 Partidari decidit dels drets dels estats i de l’esclavatge, en esclatar la guerra de Secessió fou elegit president de la Confederació 1861 Dirigí enèrgicament l’esforç de guerra, traslladà la capital a Richmond i rebutjà tots els intents de pau La derrota de les forces sudistes l’obligà 1865 a fugir Capturat i empresonat 1865-67 es retirà, malalt, al Canadà, però tornà als EUA el 1869 sense cap càrrec en contra Escriví Rise and Fall of the Confederate Governement 1881

La primera 101-102 obligà els dacis a reconèixer el protectorat romà La segona fou empresa el 105 per tal de reprimir una insurrecció Després d’ocupar la capital del regne, hom pacificà ràpidament la resta del país, que fou declarat província romana 107 En commemoració d’aquestes campanyes fou construïda la columna Trajana La conquesta de la Dàcia per Trajà completà els intents anteriors de Domicià 86 i 89 d’estendre el limes a la banda oriental del Rin i del Danubi per tal d’alleugerir la pressió dels bàrbars sobre la Rècia i la Mèsia

Lluità contra els francesos a la guerra contra Napoleó Durant la restauració absolutista intervingué en diverses conspiracions liberals i fou empresonat Durant el Trienni Progressista lluità contra els reialistes catalans Restaurat l’absolutisme, hagué de refugiar-se a Londres 1824, des d’on organitzà una expedició antiabsolutista Es traslladà a Gibraltar 1830, i, després d’efectuar alguns intents, frustrats, de desembarcament, fou víctima d’un parany ordit pel general Vicente González Moreno, governador militar de Màlaga, el qual aconseguí de fer-lo desembarcar a Fuengirola amb 50 homes…

El mes de juliol de 1936 era cap de la guarnició militar d’Oviedo després d’haver fingit adhesió al govern durant els primers dies, se sumà a l’alçament i resistí els atacs de les forces republicanes fins que tot el nord fou ocupat per les forces del general Franco Després fou cap del cos d’exèrcit de Galícia, capità general de València 1939 i, posteriorment, dirigí l’Escuela Superior de Guerra fins a la darreria del 1942 Els seus intents de propiciar, en 1942-44, una restauració monàrquica, l’enfrontaren amb Franco, que el postergà i, per fi 1949 el passà a la reserva El 1976,…