Resultats de la cerca

S'oposà al nomenament anticonstitucional del primer lloctinent de Felip V 1702 i es negà a obeir les ordres del rei d’introduir esmenes a les còpies arxivades a Barcelona del testament de Carles II, fet pel qual fou inhabilitat per a exercir càrrecs públics Fou nomenat cavaller 1706 pel rei arxiduc Carles III Defensà Mataró davant els filipistes Enviat a Viena amb lletres per al rei arxiduc, retornà a la ciutat assetjada maig del 1714, on fou tinent coronel del regiment d’infanteria de Sant Narcís Ferit i detingut en caure Barcelona, restà empresonat fins el 1725

De família pagesa benestant, s’installà, en casar-se el 1692, al mas Mitjans de Santa Maria de Taudell, des d’on intervingué en els afers públics de Terrassa Assistí com a síndic d’aquest terme en la darrera Junta de Braços juliol del 1713 Nomenat coronel d’infanteria de l’exèrcit que comandava Antoni Desvalls, participà agost del 1714 en l’intent frustrat d’introduir-se a la Ciutat Comtal amb un miler d’homes Caiguda Barcelona, tot i acollir-se a la capitulació de Cardona, fou perseguit pels filipistes, els seus béns confiscats i el mas Mitjans devastat Fugí a Mallorca, i, en…

Participà en les lluites pel domini anglès a Irlanda i al continent fou ferit a Namur el 1702 passà al Canadà Participà en la batalla d’Almansa 1707 Passà a Menorca amb el grau de coronel a les ordres del duc d’Argyle, el qual substituí com a governador el 1712 Inicià l’ampliació del castell de Sant Felip Fou novament governador interí en 1716-18 i en 1720-25 En 1725-27 residí a Gibraltar i posà la fortalesa en estat de defensa Tornà a Menorca, on substituí el governador lord Charpentier Fou nomenat governador efectiu el 1730 La seva activitat, malgrat les intermitències de la seva gestió,…

Entre el 1949 i el 1956 treballà a les forces públiques locals de l’administració colonial i estudià a Brusselles Collaborà amb Patrice Lumumba els primers temps de la independència del Congo Belga 1959-60 Cap d’estat major i comandant en cap de l’exèrcit 1960, fou secretari d’estat de Lumumba, però el mateix any ajudà a la seva destitució i detenció El 1965 dirigí un cop d’estat contra el president Joseph Kasavubu al poder des del 1961 i poc després instaurà un règim de partit únic, el Mouvement Populaire de la Revolution, liderat per ell mateix Autonomenat cap d’estat i cap suprem de les…

La finalitat d’aquest pas és evitar que els riscos per a l’empresa productora no recaiguin exclusivament sobre una sola classe de producte, i així poder sobreviure en cas d’una crisi en el mercat militar, i viceversa

Una pistola semiautomàtica es carrega en accionar cap endarrere la part superior del canó, que és corredissa En una pistola automàtica , la força expansiva dels gasos produïts en disparar un tret és aprofitada per a expulsar la beina del projectil disparat, per a retornar el percussor a la posició de permetre un nou tret i per a introduir una nova bala a la recambra En aquestes pistoles els projectils són disparats un a un en prémer el gallet amb el dit Les pistoles, el pes de les quals no sol ésser superior a 1 kg, poden ésser de diversos calibres, però, llevat de les pistoles…

La destral és una eina emprada en diferents oficis, especialment en els de llenyataire, fuster, carreter i boter Segons la seva finalitat, té diverses formes i mides La destral d’escalabornar , emprada pels esclopers, té la fulla molt rebaixada la destral del pelador és petita i el mànec té l’extrem acabat amb una punta cuneïforme perquè pugui introduir-se entre la pela i la planta per fer-lo servir de palanca la destral de peu té tall a cada costat i és la més grossa que empren els fusters carreters La destral fou una de les peces fonamentals de l’utillatge als començaments de…

A partir del s XVII, arran de la decadència dels terços i la manca de soldats voluntaris, malgrat l’assignació a files dels desenfeinats i malfactors, hom implantà el sistema de quintes Aquest sistema sempre fou impopular, per tal com les llistes prèvies d’homes útils eren plenes d’exempcions, de manera que les classes treballadores suportaven el pes del servei militar, força llarg i onerós Així, la supressió de les quintes fou sempre una reivindicació del progressisme i dels partits populars A l’Estat espanyol, la llei de 19 de febrer de 1873 les ometé, i foren superades definitivament amb…