Resultats de la cerca

A la guerra de Successió lluità a favor de Felip V, que el nomenà governador militar d’Alacant En caure la ciutat en mans del primer Carles III, es refugià al castell de Santa Bàrbara, que hagué de retre al cap d’un mes El 1707 recuperà Alcoi per a Felip V, però, a causa d’haver actuat pel seu compte, fou destituït i destinat a Sicília

Al servei de la monarquia hispànica, dirigí l’expedició contra Nova Orleans 1769 i, després del fracàs de l’expedició d’Alger 1775, fou capità general d’Andalusia 1776 i governador de Cadis fins que fou destituït per Floridablanca 1787 Formà part de la junta 1793 que deliberava sobre la Guerra Gran , i el 1794 fou nomenat cap de l’exèrcit que operava al Rosselló, però morí abans d’ocupar el càrrec

Primer comte d’Ofalia 1776, comanador de Bedmar a l’orde de Sant Jaume Entrà al servei de Carles III d’Espanya Fou governador militar de Tortosa, Pamplona i Barcelona, i el 1772 fou nomenat capità general interí de Catalunya D’acord amb el seu antecessor, el comte de Ricla, llavors secretari de guerra, intentà d’implantar el sorteig per al servei militar, voluntari fins aleshores Això provocà greus incidents a Barcelona avalot de les Quintes , que obligaren el comte de Ricla a destituir-lo Fou substituït per Philippe de Cabannes També havia estat capità general de Castella la Vella i Granada

El 1822 s’alçà a Benissanet contra el règim constitucional, i el 1827 lluità a favor dels Malcontents Exiliat a França, tornà a Catalunya durant la primera guerra Carlina Lluità a les ordres de Cabrera que el féu governador de Cantavella i de Morella i s’exilià novament el 1840

Participà, a les ordres de Josep Caro, en la campanya dels Pirineus contra la República francesa 1795 Durant la guerra contra Napoleó, es destacà a les batalles de Medina de Rioseco i, especialment, a la de La Albuera 1811 Sofrí la important derrota de Puçol i Morvedre, que lliurà al mariscal Suchet el castell de Sagunt 1811 encarregat de la defensa de València, durant el setge de la ciutat hivern de 1811-12, la seva actuació fou objecte de dures crítiques Caiguda València fou dut presoner al castell de Vincennes París i retornat el 1814 Fou president del consell d’estat el 1810 i, durant el…

Comte de Lacy Lluità al setge de Gibraltar 1782-83 i fou enviat en missions diplomàtiques a Suècia i a Rússia Ascendí a tinent general 1779 Nomenat capità general de Catalunya 1789-92 en substitució de González de Bassecourt, fou desprestigiat pels Rebomboris del Pa i morí en el càrrec

Duc de Magenta D’origen irlandès, participà en la guerra de Crimea, i a Itàlia es distingí a Magenta 1859 Governador d’Algèria 1864-70, intervingué en la guerra Francoprussiana, i fou fet presoner a Sedan Un cop alliberat, fou encarregat de reprimir la Comuna de París 1871 Fou nomenat president de la República en substitució de Thiers 1873-79

Fill del tinent general Carlos O'Donell y Anethan, que fou governador militar de València, i nebot del primer comte de la Bisbal Ingressà en el cos d’infanteria Durant la primera guerra Carlina lluità en el bàndol liberal el 1836 ja era general i el 1837 lluità a Hernani i a Hondarribia Defensà Sant Sebastià, derrotà els carlins a Oiartzun 1838 i a Lucena 1839 —fet que li valgué el títol de comte de Lucena i la capitania general de València— i, en collaboració amb Espartero, foragità els carlins del Maestrat Partidari dels moderats, el 1841 s’aixecà contra Espartero i participà en el complot…

Lluità a Itàlia a favor de Napoleó i fou governador de Roma 1798 Per la seva participació en la victòria de Wagram fou creat duc de Tàrent 1809 Napoleó el nomenà el 1810 governador general de Catalunya en substitució d’Augereau Intentà una política de francesització dissimulada Féu una reforma tributària i combaté les tropes catalanes per tal d’assegurar la regularitat dels proveïments des de França Ocupà Solsona, i en féu incendiar la catedral saquejà i incendià Manresa i Moià Cooperà amb Suchet i posteriorment s’apoderà del castell de Figueres Lluità també al País Valencià El 1811 fou…

Pertanyent a l’escola clàssica, elaborà una doctrina del comerç internacional basada en els costs comparatius 1815, precedent immediat de la teoria de David Ricardo, així com una teoria del valor-treball i dels rendiments marginals decreixents Durant la discussió de la Bank Act o llei Peel 1844 es mostrà partidari de la regulació automàtica de l’emissió de bitllets i abonà el principi de les contrapartides metàlliques, que recollí la llei, segons la qual hom exigeix la plena cobertura dels bitllets bancaris Publicà Essay on the External Corn Trade 1815, An Essay on the Production of Wealth…