Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Guillem Cabrit
Història
Militar
Militar al servei del rei de Mallorca Jaume II.
Juntament amb el seu company Guillem Bassa, oposaren resistència a Alfons II de Catalunya-Aragó al castell d’Alaró, quan aquest conquerí Mallorca 1285 Tanmateix, el rei s’apoderà del castell, i sembla que els féu morir cremats a la plaça d’Alaró Una tradició, que arrenca ja del s XIV i que es basa principalment en un breviari mallorquí del 1488, els considera sants sant Cabrit i sant Bassa , i han tingut imatge i culte propi a Mallorca, prohibit el 1635 pel bisbe Juan de Santander, bé que llurs imatges continuaren essent venerades, fins que el 1776 el bisbe Juan Díaz de la…
artilleria antiaèria
Militar
Artilleria encarregada d’abatre els avions enemics i d’obstaculitzar llurs incursions.
Sol comptar amb armes lleugeres, de tir molt ràpid i àdhuc d’apuntament automàtic per radar Generalment empra projectils d’explosió per proximitat L’artilleria antiaèria féu un gran paper durant la Segona Guerra Mundial Actualment, i per a altures superiors als 2 000 m, només s’utilitzen míssils terra-aire
tropes alpines
Militar
Conjunt d’unitats d’infanteria, artilleria, etc, especialitzades en el combat a les muntanyes.
Els estats lligats estratègicament als Alps foren els primers a crear aquestes unitats especials per tal de defensar llurs zones frontereres
batalla
Militar
Acció en la qual dos exèrcits enemics es baten l’un contra l’altre i que, per la seva envergadura, pot arribar a decidir el resultat d’una guerra.
La batalla implica modernament, per part de cadascun dels belligerants, un esforç combinat de grans unitats sobre un teatre d’operacions amb un mateix objectiu Durant la batalla els exèrcits coordinen llur capacitat de foc, de moviment i logística per tractar d’assolir resultats decisius per a guanyar la guerra Inicialment hom designava indistintament amb aquesta paraula la lluita material i el gros de l’exèrcit A la batalla, com que hi intervé el gros de cada exèrcit, els quadres de comandament es veuen obligats a variar llurs dispositius i llurs bases d’operacions…
John Sullivan

John Sullivan
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i polític nord-americà.
Després del setge de Boston 1775, envaí el Canadà, però la desfeta de Quebec l’obligà a retirar-se'n 1775 Presoner a Long Island 1776, fou intercanviat, i dirigí la columna de Washington 1776-77 Desféu els iroquesos a Newtown Nova York i incendià llurs poblats Presidí la convenció que ratificà la constitució federal dels EUA 1788
Íñigo López de Mendoza y Quiñones
Història
Militar
Política
Militar i polític castellà.
Segon comte de Tendilla i primer marquès de Mondéjar 1512 Prengué part en la guerra de Granada El 1485 Ferran el Catòlic li donà poders per tractar amb els remences aconseguí que els pagesos i els senyors signessin sengles compromisos, pels quals acceptaven l’arbitratge reial en el tractament de llurs qüestions Fou ambaixador al Vaticà 1485, lloctinent general del Regne de València 1486 i virrei de Sardenya 1487-91
Eimeric de Bellveí
Història
Militar
Vicealmirall.
Per ordre de Jaume II de Catalunya-Aragó auxilià els benimerins del Marroc, aliats dels catalans, en la presa de Ceuta 1309, com a pas previ per a un atac contra el regne de Granada Un cop presa, però, els benimerins decidiren d’auxiliar Granada, i Eimeric hagué d’impedir el pas de llurs tropes per l’estret de Gibraltar Pel seu valor fou comparat, a la seva època, amb Roger de Lloria
batalla de Magnèsia
Història
Militar
Batalla lliurada a Magnèsia, a l’hivern de 190-189 aC, entre els romans i Antíoc III de Síria.
Els romans, comandats per Escipió l’Asiàtic i per Cneu Domici Ahenobarb, amb un impetuós atac del flanc dret havien deixat l’esquerre sense l’ajut de la cavalleria aconseguiren de rompre la línia defensiva dels selèucides, gràcies a l’ajut de llur aliat Èumenes II de Pèrgam i també a la superioritat de llurs legionaris sobre les falanges d’Antíoc Aquest, retirat a Apamea, ultra haver tingut un gran nombre de víctimes, perdé el domini de l’Àsia Menor
Marc Licini Cras Dives
Història
Militar
General romà.
Lluità al costat de Sulla El 71 aC reprimí la revolta dels esclaus dirigits per Espàrtac, la qual cosa li permeté de recollir una gran fortuna Fou qüestor 81 aC i pretor 71 aC Elegit cònsol juntament amb Pompeu 70 aC, formà part 60 aC, juntament amb Pompeu i Cèsar, del primer triumvirat L’any 55 aC li fou concedit el domini de Síria per cinc anys hi organitzà una expedició contra els parts, els quals derrotà, però fou assassinat quan negociava uns tractats amb llurs generals
condottiere
Condottiere , dibuix de l’artista italià Leonardo da Vinci (1452-1519) representant aquest tipus de militar professional
© Corel Professional Photos
Militar
Als s. XIV-XVI, militar professional, capità d’un exèrcit mercenari, amb el qual es posava al servei d’un estat en canvi d’una retribució escalonada per a tots els membres de la seva companyia; tant el servei com la retribució eren estipulats en un pacte o condotta
entre ambdues parts.
Des de la fi del s XIII llurs serveis foren preferits als de les antigues hosts feudals, de convocació lenta i només per a poc temps, i a Itàlia s’imposaren completament en les nombroses guerres fins a mitjan s XVI Exemples d’aquest tipus de capità són Roger de Flor i els altres capitans de la Companyia Catalana a l’Orient, Dalmau de Banyuls i Diego de Larrat, capitans a Itàlia, Bertrand Du Guesclin, l’anglès John Harwkwood, dit Giovanni Acuto , l’alemany Werner d’Urslingen, els italians Sforza, Bartolomeo Colleone, etc