Resultats de la cerca

Fou planejada com una maniobra diversiva destinada a interrompre l’ofensiva de les forces del govern de Burgos al País Valencià, consecutiva a la ruptura del front d’Aragó i l’arribada a la Mediterrània abril del 1938, maniobra que dividí en dues zones el territori republicà Aquest objectiu fou plenament atès Franco suspengué les operaciones contra València, concentrà forces al front nou i acceptà la batalla, jutjant que les tropes republicanes que havien travessat l’Ebre lluitarien en una posició difícil, amb el riu a l’esquena de fet, els pontoners republicans guanyaren llur batalla…

Collaborà en l’aixecament de la xarxa geodèsica d’Espanya i del mapa topogràfic corresponent Escriví diversos tractats tècnics i fou membre de l’Associació Geodèsica Internacional

El 1839 ingressà a l’acadèmia d’enginyers de l’exèrcit Publicà, amb Joan Modet, un Manual del pontonero 1853 Aquell mateix any fou membre de la comissió que havia de fer el mapa de l’Estat espanyol i inicià, així, els seus notables treballs geodèsics Feu construir, sota la seva direcció, a París, un aparell per a mesurar bases geodèsiques, que fou consultat pel govern egipci fou elegit membre de l’Institut Egipci Fou nomenat cap del primer districte geodèsic cadastral, que comprenia aleshores el País Valencià i les Illes Balears El 1864 publicà Estudio sobre la nivelación…

Ingressà a l’Acadèmia Militar i el 1891 fou cadet Seguí els cursos d’Estat Major a l’Escola de Guerra Intervingué en la campanya d’Àfrica 1921-25 Fou diputat a corts per Sueca Ribera Baixa Realitzà un mapa del País Valencià que esdevingué ja clàssic des del 1909 i collaborà en l’obra Geografía general del Reino de Valencia , de Martínez Aloy Fou governador civil a Guipúscoa durant el bienni 1933-34 El 1939 fou nomenat governador militar de València

Arribà a coronel per mèrits de guerra Fou comissionat pel ministeri de la guerra per a fer un mapa militar d’Europa Fou geògraf de la direcció de correus 1853-68 i director general de correus 1875, càrrec que declinà Fou comissari reial a l’exposició de Filadèlfia Presidí l’Ateneu Barcelonès 1875 Introductor del fotogravat a l’Estat espanyol, reproduí, per mitjà d’aquest procediment, la primera edició del Quixot 1873 Intervingué en la preparació de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888

Participà en l’expedició de Menorca 1801, la guerra de Portugal 1807 i la guerra del Francès Establí la primera línia regular de diligències 1817, de Barcelona a Madrid Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1816 Publicà Plan de un Estado Mayor general 1809, Historia de las operaciones del ejército de Cataluña en la Guerra de la usurpación, o sea de la Independencia 1815, Mapa itinerario de los reinos de España y Portugal 1829, Memoria sobre la navegación del río Tajo 1829 i Guía general de correos, postas y caminos del reino 1830 Era germà de Josep Marià de Cabanes

El 1738 fou destinat a Menorca —aleshores sota domini britànic—, on en poc temps es familiaritzà amb la llengua del país i, interessat per l’illa, després de documentar-se directament, escriví en forma epistolar, del 1740 al 1742, l’obra The History of the Island of Minorca , primer estudi local menorquí d’història amb consideracions geogràfiques, de flora i de fauna, i del caràcter dels illencs A més de les dues edicions angleses 1752 i 1756 n'hi ha traduccions a l’alemany 1754, al francès 1769 i al castellà Madrid 1781, Maó 1930 També és autor d’un mapa, primer intent científic…

Treballà en l’aixecament del mapa militar d’Espanya —sector comprès entre el Besòs i el Llobregat— Destinat a Melilla, fou posteriorment ascendit a capità d’estat major Tornà a Barcelona i publicà Memorándum del oficial de estado mayor 1897, obra aleshores única en la seva classe Prengué part en la guerra de les Filipines 1897-98, on ascendí a comandant per mèrits de guerra Després es retirà de l’exèrcit 1917, i fou dues vegades alcalde de Maó El 1905 participà en la fundació de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó, que presidí fins a la mort Collaborà en la Revista de Menorca , i…

Tingué una gran influència sobre l’emperador August, amb una filla del qual es casà 21 aC, i que l’associà al poder fent-lo tribú i procònsol el 18 aC El 37-36 aC havia dirigit la campanya contra Sextus Pompeu segon fill de Pompeu el Gran Agripa construí una gran base naval prop de Baia Nàpols i destruí la flota de Sextus davant Sicília Dirigí una expedició contra els illiris 35-33 aC Intervingué a la batalla d’Actium 31 aC Havia estat cònsol i magistrat diverses vegades i governador de la Gàllia El 19 aC acabà victoriosament amb la revolta dels càntabres, i, amb aquest motiu, estudià la…

Germà del bisbe de Barcelona Eustaquio i del diplomàtic José Nicolás i cosí d’Eusebio Bardaxí Estudià matemàtiques a Barcelona collaborà amb Cermeño, dissenyador de la Barceloneta, i dirigí treballs de fortificació a Figueres i a Mallorca Prengué part en l’expedició d’Alger 1775 El 1781, com a membre de la comissió que havia de fixar, al Brasil, la frontera amb Portugal, anà a Amèrica i traçà un mapa de la regió i estudià la flora i la fauna del Paraguai i del Riu de la Plata Retornà a Europa 1801 i s’establí a París amb el seu germà José Nicolás, fins a la mort d’aquest el 1804…