Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
dron

Dron X-47B enlairant-se d’un portaavions nord-americà
Northrop Grumman Corp.
Transports
Militar
Aeronau no tripulada i reutilitzable, capaç de funcionar amb un grau més o menys elevat d’autonomia, que obeeix les indicacions remotes d’un pilot o bé la programació introduïda.
N’hi ha de diversos tipus, mides i configuracions Els drons dotats d’una petita càmera poden fer la funció d’observació en temps real i també captar imatges aèries en missions civils i militars de curt abast Gràcies a la miniaturització dels sensors remots, els drons han passat a ser alternatives reals com a plataformes de teledetecció en projectes de poc recobriment territorial en què es necessiti una elevada resolució espacial i facilitat per a sobrevolar, sense cap gran infraestructura, àrees agrícoles, zones afectades per desastres naturals o on sigui perillós fer-hi arribar persones, etc…
destral

Destral
© Fototeca.cat
Etnografia
Oficis manuals
Militar
Eina de tall formada per una fulla plana de ferro proveïda de tall en un extrem i que en l’altre té un ull on encaixa un mànec que segueix el mateix pla de la fulla.
La destral és una eina emprada en diferents oficis, especialment en els de llenyataire, fuster, carreter i boter Segons la seva finalitat, té diverses formes i mides La destral d’escalabornar , emprada pels esclopers, té la fulla molt rebaixada la destral del pelador és petita i el mànec té l’extrem acabat amb una punta cuneïforme perquè pugui introduir-se entre la pela i la planta per fer-lo servir de palanca la destral de peu té tall a cada costat i és la més grossa que empren els fusters carreters La destral fou una de les peces fonamentals de l’utillatge als començaments de la tècnica…
espasa

Diferents tipus d’espasa
© Fototeca.cat
Militar
Arma ofensiva formada per una llarga fulla tallant i punxant, d’un o dos fils, recta o corbada, i una empunyadura, amb guardamà o sense, on s’engrapa la mà, o ambdues mans, per al seu maneig.
És probable que les primeres fulles fossin, en època prehistòrica, d’una fusta dura, com ho són encara les d’alguns pobles de cultura primitiva Les més antigues conservades són de coure, després de bronze, més endavant de ferro i finalment d’acer Als segles XI-XII l’espasa, de vegades dita bran que és pròpiament la fulla, tenia pom, braços, mantí o guarnició i foure o beina sovint era d’una gran riquesa la part superior era anomenada boca , i la inferior, ercontera, guaspa Al segle XV els tipus d’espasa eren molt variats, amb mides que oscillaven entre 1,40 i 0,75 m de llargària les més…