Resultats de la cerca

Les milícies, com a forces auxiliars, reserves o formacions defensives, es desenvoluparen a partir del sXVII com a complement dels exèrcits, que aleshores ja eren arreu d’Europa permanents i assalariats Les milícies, en canvi, eren locals, formades per paisans instruïts ocasionalment i que hom mobilitzava només en cas de guerra Cal veure-hi la llavor del soldat-ciutadà i del servei militar obligatori L’existència de milícies a les Tretze Colònies americanes, destinades a lluitar contra els indis i els francesos, permeté d’utilitzar-les a la guerra d’independència nord-americana Foren l’…

A les societats antigues, el guerrer apareix ben diferenciat i forma, gairebé sempre, un estament privilegiat al món occidental, sobre aquest estament militar s’organitzà, a l’alta edat mitjana, el feudalisme Però el militar, l’home que fa de la milícia la seva professió, sorgí a Europa durant el Renaixement, amb l’aparició dels exèrcits professionals al servei dels nous estats moderns, i es consolidà durant els s XVII i XVIII Amb la creació de les escoles militars acadèmia militar l’exercici de les armes prengué un aire netament professional

Conegut en l’exèrcit espanyol com una comesa, i no com un grau, fou establert com a tal a partir de les reformes de la milícia del 1702 i el 1704, amb la qual cosa passà a diferenciar-se de l’alferes, més endavant anomenat també segon tinent Actualment el grau de tinent és l’inicial dels oficials de carrera

Fou secretari de guerra de Carles IV 1799-1801, capità general de Mallorca 1796-98, de València 1798-99 i de Catalunya 1799 Fracassà en pretendre d’organitzar batallons de milícia a València, davant l’oposició de la ciutat El 1808 no volgué prendre el comandament de la ciutat de Saragossa Sufragà les despeses per a la construcció dels banys de Benasc 1801

Es diferencia del guerrer i del milicià per la submissió a una disciplina més jerarquitzada, una reglamentació estricta i l’ús d’uniforme i símbols obligatoris Històricament la figura del soldat existeix des de la revolució neolítica, que possibilità la creació d’estructures polítiques ciutadanes i estatals, amb capacitat econòmica per a mantenir professionals de la guerra, la tasca fonamental dels quals era de defensar-les

Durant el Primer Imperi participà en diverses campanyes al servei de l’exèrcit francès Tornat a Suïssa, fou nomenat enginyer cantonal 1817, quartier maître de la confederació 1832 i general en cap de l’exèrcit federal 1847 Reorganitzà la milícia, dirigí la reforma de la carta topogràfica de Suïssa i presidí el congrés internacional de Ginebra del 1864, que originà la creació de la Creu Roja

Després de la revolució del 1868 s’adherí al partit democràtic i intentà l’aixecament a Alacant El 1869 anà a Cuba i en tornà el 1877 com a tinent coronel Fou tanmateix desterrat tot seguit a Eivissa, implicat en els fets de Manresa del mateix any Coronel el 1895, deixà llavors la milícia i passà al republicanisme de Salmerón Fou finalment diputat provincial per Barcelona el 1905