Resultats de la cerca

Les primeres peces s XV, de bronze, amb ànima llisa, proliferaren en nombrosos tipus, que al s XVII foren reduïts a quatre, de 8, 10, 12 i 14 polzades Fins el 1918 eren considerades morters les peces amb llargada de canó inferior a 10 calibres, però després hom reservà aquest nom per a les armes d’infanteria de tir corb, d’ànima llisa i sense fre ni recuperador La trajectòria parabòlica que el morter imprimeix al projectil permet d’assolir objectius inabastables per a una arma de tir recte Des dels anys vint es generalitzaren tres tipus de morters lleuger 50 a 60 mm i 2 000 m d’…

Un amonal típic conté el 16% d’alumini, el 12% de trinitrotoluè, el 62% de nitrat amònic i el 10% de carboni Una de les varietats més utilitzada és la trinolita Les propietats explosives dels amonals velocitat de detonació i poder trencant poden ésser modificades variant les proporcions dels components i llur grau de polvorització Els amonals són emprats en mines marines, càrregues de profunditat, torpedes i altres artefactes de guerra marina i també en granades de morter, bombes d’aviació i projectils d’artilleria Durant la Segona Guerra Mundial foren emprats com a càrrega de…

Els sistemes passius valls, obstacles, obstruccions, etc són de caràcter secundari davant dels actius, actualment molt diversos i de més gran eficàcia Les mines antitancs clàssiques no tan sols es paren amb màquines automàtiques sinó que són llançades des d’aeronaus o mitjançant coets i, passat un cert temps, es desactiven soles Al costat dels llançacoets portàtils que disparen projectils de càrrega buida , igual que els dels canons sense retrocés, hi ha una àmplia gamma de míssils antitancs els més lleugers, de guiatge per fil filodirigits i disparats per un sol soldat, tenen un abast de…

Constructivament, no es diferencia d’un canó L’obús és una peça fonamental en l’artilleria de campanya, insubstituïble com a peça de muntanya per la seva capacitat de destruir objectius situats darrere d’obstacles pròxims a la peça L’aparició dels obusos és dubtosa i, bé que és acceptat generalment que foren els holandesos, al s XVII, els primers d’utilitzar-los, hi ha autors que la situen a mitjan s XV, a Àustria No foren emprats, però, d’una manera generalitzada fins al darrer terç del s XVIII En la marina de guerra, els obusos foren muntats fins a la darreria del s XIX, mentre la protecció…

Consta essencialment del tub o boca de foc, on és posat el projectil i la càrrega explosiva, anomenat també canó , que és el suport que llançarà el projectil, d’una muntura o element de transport i ancoratge en el terreny d’uns òrgans de punteria i, eventualment, d’un òrgan elàstic entre el tub i la muntura capaç d’absorbir l’energia del retrocés Es diferencia de l’obús i del morter per la trajectòria del tir i, per tant, per l’angle de tir, que és molt elevada en el morter, intermèdia en l’obús i baixa en el canó El canó és determinat per la relació calibre/longitud…

Segons llur finalitat, les armes poden ésser classificades en armes defensives , per a protegir individualment escut, arnès, casc, màscara antigàs, etc o bé collectivament antimíssils, etc, i armes ofensives , destinades a l’atac segons el maneig, les armes ofensives poden ésser armes de mà bastó, maça, porra, destral, tomahawk , alfange, alabarda, punyal, daga, etc i armes llancívoles o de tret , d’acció a distància de l’atacant segons el mètode de propulsió, les armes llancívoles o de tret es classifiquen en impulsades a mà fona, arpó, venable, llança, boleadoras , bumerang, bomba de mà,…