Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
pavès
Militar
En la milícia medieval, escut llarg rectangular i oblong que, posat a terra i sostingut per un soldat, emparava els ballesters durant l’atac.
En la marina, aquest escut, disposat al llarg de les muralles, servia de defensa de l’equipatge
Lisandre
Història
Militar
General espartà; assolí aquest rang per coratge personal.
Vencé els atenesos a la batalla d’Egospòtams 405 assaltà Atenes, en féu enderrocar les Muralles Llargues i hi instaurà el consell dels Trenta
Gianbattista Calvi
Arquitectura
Història
Militar
Arquitecte militar italià.
Fou director de l’obra de les muralles de la vila d’Eivissa D’allí anà a Maó 1555, on dirigí les obres del castell anomenat més tard de Sant Felip De Maó passà a Barcelona, on continuà les obres del baluard de les Drassanes
Companyia de Santa Bàrbara
Militar
Cos militar auxiliar femení creat pel juny del 1809 a Girona pel general Álvarez de Castro per ajudar els defensors de la ciutat durant el tercer setge napoleònic.
El cos reuní cent vint dones, dividides en quatre esquadres de trenta cada una, comandades respectivament per Llúcia Joanama, Maria Àngela Bibern, Ramona Nouviles i Carme Custy Duien queviures i municions als combatents de baluards i muralles i socorrien els ferits A la fi del setge havien tingut cinc baixes
Vitalià
Història
Militar
General bizantí.
Cap de les forces de Tràcia, en ocasió d’haver-se produït a Constantinoble una revolta per la qüestió del trisagi 521, avançà amb l’exèrcit, tres vegades consecutives, fins a les muralles de la ciutat per tal d’enfrontar-se amb l’emperador Anastasi I, defensor del monofisisme Bé que, en realitat, la seva revolta no era promoguda fonamentalment per raons de tipus religiós, fou aclamat com a campió de l’ortodòxia en contra del sobirà heretge
Àlvar de Madrigal i de Cervelló
Història
Militar
Lloctinent i capità general de Sardenya (1556-69).
Fill de Pere de Madrigal i d’Íxer Convocà el parlament general 1558-61 que creà la reial audiència de Sardenya 1560 i el càrrec de regent de la tresoreria general d’aquell regne durant el seu llarg mandat fortificà l’illa i féu reconstruir les muralles de Càller, perseguí i castigà el contraban de cereals, i hom establí la primera tipografia permanent a Sardenya Es casà amb Anna d’Oms i, més tard, amb Anna de Cardona i de Requesens, baronessa de Sant Boi
Ramón de la Rocha y Duji
Història
Militar
Militar.
Capità general de Catalunya des del 1849, quan esclatà l’aixecament d’O'Donnell, pel juny del 1854, es resistí a incorporar-s’hi, facilitant així la revolta popular del 14 de juliol Acceptà llavors verbalment els fets, però, enfrontat per la posició sobre l’ordre públic a la junta popular de Barcelona presidida pel general Contreras i per impedir l’enderrocament de les muralles i prohibir l’ús de les selfactines 25 juliol davant l’extensió de la vaga obrera, fou substituït pel general La Concha després de fugir el 5 d’agost Posteriorment els moderats el feren senador 1857 i en…
campament
(CC0)
Militar
Establiment eventual, en un terreny determinat, de forces militars allotjades en tendes de campanya, barraques, etc.
Els campaments han estat protegits de diverses maneres amb estacades d’escuts els egipcis, amb muralles els assiris, amb estacades i eventualment amb fossats els grecs, com a pobles emmurallats castra de les legions romanes, fortificats amb els propis carros els germànics, etc Els campaments dels exèrcits medievals catalans rebien el nom de real A l’edat mitjana, a causa d’establir la cavalleria les pròpies posicions de manera més immediata i improvisada, la importància dels campaments començà a decréixer amb l’augment de la potència de les armes de foc i amb l’evolució de la…
Ponç Descoll
© Fototeca.cat
Arquitectura
Militar
Arquitecte, format possiblement com a enginyer militar.
A sou de la comunitat jueva, construí a Perpinyà el portal i les bestorres del call 1277 El 1284 encara residia a Perpinyà Com a mestre de les obres reials de Jaume II, intervingué o supervisà una bona part de les construccions oficials dels regne de Mallorca Cap al 1303, posà els fonaments de les muralles de Ciutadella Dos anys més tard reconstruí la torre de l’Àngel de l’Almudaina de Palma, Mallorca, el 1309 encara treballava en les obres d’aquest alcàsser, juntament amb Pere Descoll Dirigí les obres del castell de Bellver , que possiblement ell mateix havia traçat Hom l’ha…
conquesta de Mallorca
© Museu d'Art de Catalunya
Militar
Campanya militar de conquesta de l’illa de Mallorca sota domini musulmà.
Feta per Jaume I de Catalunya-Aragó , el qual, com altres antecessors seus, volgué conquerir les Balears per eliminar un niu de pirateria musulmana, establir una base de penetració cap a la Mediterrània i engrandir els seus regnes Segons el Llibre dels feits mateix, la descripció de les belleses de Mallorca feta per Pere Martell, a Tarragona, l’enlluernà Aprofità uns atacs de naus mallorquines a unes naus catalanes per demanar reparació al valí de Mallorca Abū Yaḥyà, el qual, mal aconsellat pels genovesos, no en féu gaire cas La cort de Barcelona del 1228 aprovà la iniciativa de la conquesta…