Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Miquel Juncadella i Martí
Història
Militar
Cristianisme
Militant catòlic.
Pèrit industrial, fou un dels fundadors de la Joventut Obrera Cristiana a Catalunya Representà la secció de Barcelona d’aquesta organització al congrés de Brusselles del 1950 i, el 1954, fou un dels promotors d’Acció Catòlica Obrera a Barcelona, de la qual fou el primer president Participà en congressos internacionals de l’obrerisme catòlic i fou un dels fundadors d’ Editorial Nova Terra , motiu pel qual fou detingut i interrogat per la policia el 1969 Publicà Reflexions sobre la cultura 1961 i Espiritualidad de la pobreza 1965
Manuel Bravo Portillo
Militar
Dret administratiu
Comissari de policia.
Actuava a Barcelona des del 1909 El capità general de Catalunya Joaquim Milans del Bosch li confià la repressió dels conflictes obrers Ángel Pestaña el denuncià des de Solidaridad Obrera com a espia alemany, responsable de la mort de Josep Albert Barret i Moner Fou processat, condemnat a presó i destituït 1918, però Milans del Bosch i la Federació Patronal el mantingueren actiu Com a represàlia per la mort de Pau Sabater, el Tero , president de secció del sindicat tèxtil juliol del 1919, fou assassinat dos mesos després per elements sindicalistes
Ramón de la Rocha y Duji
Història
Militar
Militar.
Capità general de Catalunya des del 1849, quan esclatà l’aixecament d’O'Donnell, pel juny del 1854, es resistí a incorporar-s’hi, facilitant així la revolta popular del 14 de juliol Acceptà llavors verbalment els fets, però, enfrontat per la posició sobre l’ordre públic a la junta popular de Barcelona presidida pel general Contreras i per impedir l’enderrocament de les muralles i prohibir l’ús de les selfactines 25 juliol davant l’extensió de la vaga obrera, fou substituït pel general La Concha després de fugir el 5 d’agost Posteriorment els moderats el feren senador 1857 i en 1858-59 fou…
Porfirio Díaz
Història
Militar
Política
Militar i polític mexicà.
Ingressà com a voluntari a l’exèrcit durant la invasió nord-americana del 1846, i després participà en les guerres civils contra el general López de Santa Anna General al cap de poc temps de fer els trenta anys, lluità contra l’emperador Maximilià, i el 1867 prengué la ciutat de Mèxic en nom de Juárez El 1876 enderrocà el president Lerdo de Tejada, que volia ésser reelegit Governà dictatorialment l’estat durant un llarg període 1877-1911 i utilitzà procediments violents per tal d’evitar qualsevol protesta Facilità les inversions de capital estranger, principalment nord-americà, als sectors…
Eduard López de Ochoa i Portuondo
Història
Militar
Militar.
Lluità a Cuba i a l’Àfrica General de la brigada de l’arma d’infanteria 1918, donà suport des de Barcelona al cop d’estat de Primo de Rivera pel setembre del 1923 i es féu càrrec inicialment del govern militar de la ciutat S'enfrontà a la dictadura a partir del 1924 D’idees liberals, prorepublicà i francmaçó, fou empresonat 1925, i posteriorment hagué d’exiliar-se, a París, des d’on intervingué activament en la conspiració encapçalada per Sánchez Guerra en 1928-29, i intentà, sense èxit, de revoltar la guarnició del Principat El 14 d’abril de 1931 ocupà la capitania general de Catalunya i…
Juan Zapatero y Navas
Juan Zapatero y Navas
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
En la guerra contra els carlins obtingué al País Basc el grau de coronel 1837 Participà en l’assetjament de Barcelona el 1843, i el 1844 en els de Figueres, Alacant i Cartagena aquest any aconseguí el grau de brigadier Amb l’alçament del juliol del 1854 el govern el destinà a Catalunya com a governador militar Pel març del 1855 li fou encomanada interinament la capitania general de Catalunya, i pel juny n'esdevingué titular en propietat En l’exercici d’aquest càrrec es caracteritzà com a home dur, simplista i arbitrari Darrere la formalitat d’un judici militar, protagonitzà l’execució de J…