Resultats de la cerca

Comte i més tard duc de Montellano Fou adelantado de Yucatán, càrrec vinculat a la seva família, i posteriorment virrei de Sardenya 1696-99 Presidí el darrer parlament sard de l’època catalana 1698-99, les actes del qual, redactades en català i castellà, encara es conserven

Descendent de Vidal de Vilanova, fou nomenat virrei de Sardenya 1515-29 per Ferran II de Catalunya-Aragó i confirmat 1516 per Carles I Reuní el parlament ordinari de Sardenya 1518-23 i un d’extraordinari 1528 El mateix any rebutjà una incursió francesa sobre Sàsser

Formà part del Parlament Curt i féu costat a Oliver Cromwell durant la guerra civil anglesa 1642-49 Durant la guerra naval amb Holanda 1652-54 combaté, amb èxits i derrotes alternatius, els almiralls holandesos Maarten Tromp i Michiel Ruyter Destruí la flota castellana procedent d’Amèrica 1657

Lluità en les guerres anglobòers del 1881 i el 1889 i intervingué en les negociacions de pau del 1902 Elegit 1907 membre del primer parlament de la colònia d’Orange i ministre d’agricultura, el 1914 intentà de restaurar amb una rebellió militar l’Estat Lliure d’Orange, però fracassà i fou empresonat

El 1880 dirigí la primera revolta contra la Gran Bretanya i aconseguí èxits importants Sostingué el president Paul Kruger des del parlament, i el 1886 capturà el guerriller Jameson Durant la guerra dels bòers 1899-1902 assetjà Mafeking i resistí a les forces britàniques, particularment a Magersfontein, però s’hagué de rendir a Paardeberg 1900

Conseller de Frederic Guillem IV i de la seva política, ocupà un escó de dretes en el parlament de Frankfurt 1848 i la cartera d’afers estrangers setembre del 1850, la qual dimití novembre del 1850, no havent pogut imposar la seva política respecte a Àustria, política que fou seguida després amb l’anomenada retirada d’Olmütz

L’any 1958, després del cop d’estat que establí un règim militar, fou nomenat president del consell de ministres, primer ministre i ministre de defensa 1958-64 Abolí el parlament i els partits polítics i començà un pla de desenvolupament econòmic i social Fou enderrocat per una revolta popular 1964 que restaurà el govern civil

Duc d’Albemarle Dirigí un regiment contra els irlandesos revoltats 1642-43 Durant la guerra civil s’uní als parlamentaris i a l’exèrcit de Cromwell contra els escocesos 1650 Entrà amb el seu exèrcit a Londres 1660, restablí la monarquia i el Parlament Llarg i obtingué de Carles II d’Anglaterra la declaració de Breda Par del regne, prengué a càrrec seu l’almirallat durant la segona guerra angloholandesa

El 1961 ingressà a l’acadèmia militar de Bengasi, i el 1969 s’uní a Moammar al-Gaddafi en el cop d’estat que enderrocà la monarquia d’Idrīs I Ascendit a coronel 1980, lluità a la guerra del Txad, però fou capturat 1987 Un cop alliberat desertà de l’exèrcit libi i, amb el suport dels Estats Units, encapçalà el braç militar del Front Nacional de Salvació de Líbia, enfrontat a Gaddafi Visqué uns quants anys a la República Democràtica del Congo i posteriorment als Estats Units Enderrocat Gaddafi 2011, retornà a Líbia i es reincorporà a la cúpula de l’exèrcit El febrer del 2014, en una…

Fill de  Mustafà Barzani , visqué durant la infantesa a l’URSS, exiliat amb el seu pare El 1961 s’uní als peixmergues, la guerrilla kurda, i lluità contra el govern de l’Iraq Des del 1970, dins del PDK, participà en negociacions infructuoses amb Bagdad Després d’haver sobreviscut a un atemptat, succeí el seu pare al capdavant del PDK 1979, i els anys següents consolidà el seu poder al nord-oest de l’Iraq Tanmateix, el sorgiment d’una facció rival en el moviment independentista liderada per Ğalāl al-Talabānī , líder del Partit del Kurdistan Unit PKU donà lloc a una guerra entre ambdós 1994-98…