Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Pedro Chacón
Història
Militar
Militar.
Participà en nombroses accions militars durant la guerra del Francès tinent coronel el 1811 Durant la primera guerra Carlina actuà contra els insurrectes com a comandant general de Múrcia i, ja brigadier, com a cap de l’estat major de l’exèrcit de Catalunya mariscal de camp el 1840 Amb la regència d’Espartero fou nomenat ministre de la guerra 1840 i capità general de València 1841, càrrec que abandonà a causa de la fredor amb què Espartero fou rebut a València després del bombardeig de Barcelona Fou capità general de Burgos i senador del regne
Pedro Velarde
Història
Militar
Militar espanyol, capità d’artilleria (1804).
De primer fou entusiasta de Napoleó, però després s’hi oposà obertament i projectà un alçament general amb LDaoíz y Torres que no reeixí a causa de la disgregació dels oficials d’artilleria S'uní a la revolta popular antifrancesa del 2 de maig 1808 i morí en el combat
Pedro Eugenio Aramburu
Història
Militar
Política
Militar i polític argentí.
Cap d’estat major de l’exèrcit 1955, participà en l’enderrocament del general Perón 1955 i esdevingué president provisional de la república dos mesos després d’aquest cop d’estat en substitució del general Leonardi El 1958 convocà eleccions, que donaren el triomf a Arturo Frondizi, i es retirà Es presentà com a candidat a president per la Unión del Pueblo Argentino 1963, però no resultà elegit Segrestat 1970, fou mort pels montoneros
Pedro de Sarsfield
Història
Militar
Militar.
Comte de Sarsfield Es distingí durant la guerra contra Napoleó i després en la primera guerra Carlina, en què operà per Navarra Fou assassinat a Pamplona pels homes dels cossos francs 26 d’agost, en el conjunt de revoltes que es produïren a l’exèrcit del Nord pel retard en les pagues, les repercussions del motí dels sergents de La Granja i la proclamació de la nova constitució 1837 i per instigació de provocadors carlins
Pedro Álvares Cabral
Història
Militar
Almirall portuguès, descobridor del Brasil.
Nomenat l’any 1500 capità de la flota portuguesa de l’Índia, desembarcà al Brasil prop de Porto Seguro, des d’on es dirigí al cap de Bona Esperança costejà i explorà la costa d’Àfrica Oriental i arribà a Calcuta, on tingué un xoc amb els comerciants musulmans Finalment passà a Cotxim i a Cananor i hi embarcà espècies cap a Portugal, on retornà el 1501
Pedro de San Superano
Història
Militar
Militar de la Companyia Navarresa a Grècia.
Lloctinent del gascó Mahiot de Coquerel, intervingué en la conquesta del principat angeví d’Acaia i s’hi quedà com a vicari general més tard s’autotitulà príncep En 1389-90, aliat amb Venècia, intentà de recuperar les possessions que a Tebes i Atenes havia conquerit als catalans i que poc després li havia pres Nerio Acciaiuoli, el qual féu presoner el 1389
Pedro de Villacampa y Periel
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar aragonès.
El 1793 ingressà en l’exèrcit, i lluità a la Guerra Gran 1793-95, a la guerra contra Portugal 1801 i a la guerra contra Napoleó, en la qual participà en la defensa de Saragossa fet presoner, assolí de fugir i, ascendit a mariscal de camp, operà per Aragó Daroca, 1810, el Principat i el País Valencià, on substituí Joaquín Blake y Joyes desembre del 1811 com a cap de les forces que lluitaven contra Napoleó Ascendit a tinent general 1814, es mostrà descontent del règim absolutista restaurat per Ferran VII pel fet d’haver assistit a un sopar considerat subversiu fou condemnat a vuit…
Pedro Martín Cermeño y Paredes
Militar
Enginyer militar.
Fill de Juan Martín Cermeño , fou acadèmic de San Fernando 1768 i de l’Academia de Arquitectura 1774 a Madrid Projectà 1753 l’església de Sant Miquel del Port, de Barcelona, a la Barceloneta, la construcció de la qual fou dirigida per Francisco Paredes i Damià Ribes projectà la construcció d’unes casernes de cavalleria a la Rambla i a la Barceloneta, a Barcelona féu els plans 1760 de la seu nova de Lleida construïda 1761-81 per Sabatini inspeccionà les obres 1762-64 del Collegi de Cirurgia de Barcelona revisà 1761 el projecte de construcció d’una carretera de Barcelona al límit amb el regne d…
Pedro Agustín Girón y de las Casas
Història
Militar
Militar castellà.
Marquès de Las Amarillas Inicià la carrera militar a Catalunya, durant la Guerra Gran Lluità contra Napoleó i es destacà a Bailèn 1808 Marginat per Ferran VII pel seu liberalisme, fou ministre de la guerra 1820-21 durant el trienni constitucional El 1832 Ferran VII el nomenà capità general de Granada, i després membre del consell de regència 1833 Fou ministre de la guerra 1835, i fou creat duc d’Ahumada Escriví unes memòries
Pedro Fajardo de Requesens-Zúñiga y Pimentel
Història
Militar
Militar castellà, cinquè marquès de Los Vélez, marquès de Martorell i de Molina.
Fou lloctinent de València 1631-35 i d’Aragó 1635-38 El 1640 el comte duc d’Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i cap de l’exèrcit castellà que hi penetrà per recuperar-la Després d’avançar amb èxit de Tortosa a Tarragona i reprimir la resistència amb actes de crueltat setge de Cambrils , arribà davant Barcelona, però en intentar d’apoderar-se de Montjuïc sofrí una estrepitosa derrota 26 de gener de 1641, que motivà la seva destitució Enviat d’ambaixador a Roma, fou nomenat virrei de Sicília 1644, on hagué de reprimir la revolta de Giuseppe d'Alessi 1647 Morí poc després