Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
hivern nuclear
Militar
Obscuriment i refredament de la Terra que s’esdevindria en un conflicte nuclear generalitzat a conseqüència del fum i la pols acumulats a les altes capes de l’atmosfera.
La seva durada d’uns quants mesos o àdhuc d’alguns anys i la disminució experimentada per la temperatura que potser davallaria uns 20 o 30°C afectarien greument l’ecosistema terrestre i, al llarg termini, tindrien conseqüències més devastadores que les causades a curt termini pel propi conflicte nuclear
turcople
Història
Militar
Membre de la soldadesca mercenària, generalment d’origen turc (el nom prové del grec medieval τουρκόπουλος, ‘fill de turc’), i, potser, de pare turc i mare grega.
Els turcoples formaven un cos de cavalleria lleugera i estaven al servei sobretot dels diversos ordes militars establerts a Xipre, Jerusalem, Rodes, etc Segons les Cròniques, els comandava el turcopler
Parmenió
Història
Militar
General macedoni.
Aconseguí grans èxits contra els dardaneus 356 aC i en les primeres temptatives macedònies per la conquesta asiàtica 336 aC Acompanyà Alexandre el Gran a l’Índia i es destacà a les batalles de Granic 334 aC, Issos 333 aC i Gaugamela 331 aC Oposat al rei, i potser perquè participà amb el seu fill en la conjura contra aquest, fou fet assassinar
Władysław Sikorski
Història
Militar
Militar i polític polonès.
Es distingí en les lluites independentistes i en la guerra polonosoviètica En el període d’entreguerres personificà l’oposició a l’autoritarisme de Piłsudski i dels seus epígons i fou cap de l’estat major de l’exèrcit 1921, primer ministre 1922-23 i ministre de defensa 1924-25 En esclatar la Segona Guerra Mundial esdevingué cap del govern polonès a l’exili Morí en accident d’aviació, potser degut a sabotatge
batalla del Puig de Santa Maria
Història
Militar
Combat lliurat entre un gran exèrcit de sarraïns valencians i una petita host catalanoaragonesa que, a les ordres de Bernat Guillem d’Entença i Guillem d’Aguiló, defensava el puig que tenia el nom d’Enesa o de Juballa (Sebolla), i que poc després seria anomenat de Santa Maria.
La batalla tingué lloc dins l’agost del 1237, després del dia 1, potser el 7 o el 15 La derrota dels sarraïns fou total i el nombre de baixes sofertes per aquests fou molt gran, i molt petit el dels cristians Els darrers s’havien establert al Puig vers el 25 d’abril anterior amb l’objecte d’hostilitzar la ciutat de València i de madurar la seva ocupació Una llegenda tardana feia aparèixer sant Jordi combatent al costat dels cristians
Cipriano Mera y García
Història
Militar
Cap militar cenetista castellà.
Paleta d’ofici, abans de la guerra civil de 1936-39 era un dels dirigents del sindicat de la construcció, a Madrid Durant la guerra es distingí en la defensa d’aquesta ciutat tardor del 1936 i fou nomenat cap de la XIV Divisió febrer del 1937, que lluità a Brihuega, i després, del IV Cos d’Exèrcit Assolí el grau de tinent coronel Féu costat, decisivament potser, al Consejo de Defensa Nacional, de Besteiro i Casado, en la darrera fase de la guerra Morí a l’exili
Antoni de Lo Frasso
Literatura
Militar
Escriptor.
Vida i obra Militar, s’establí a Barcelona cap al 1571, després d’uns quants mesos de presó per motius desconeguts, on feu estampar Los mil y doscientos consejos y avisos discretos sobre los siete grados y estamentos de nuestra humana vida 1571, en vers, que conté indicacions sobre diversos oficis i professions L’obra anava acompanyada d’una extensa descripció en octaves de la batalla de Lepant, en la qual potser prengué part Publicà, a més, la novella pastoral Los diez libros de Fortuna de Amor Barcelona 1573, interessant per la descripció de l’illa de Sardenya i de la vida de l…
,
Mateu Mercer
Història
Militar
Vicealmirall de València.
Experimentat ja en la guerra de cors, de la fi del 1341 fins a la presa d’Algesires el 1344, fou el vicealmirall de la flota catalana enviada a l’estret de Gibraltar en ajut de Castella per impedir el pas dels benimerins El 1342, però, fou cridat pel rei Pere a Barcelona per vigilar les galeres del seu cunyat Jaume III de Mallorca, que havia anat a conferenciar amb ell abans de la ruptura d’hostilitats El 1344, en premi als seus serveis, el rei li concedí el càrrec de vicealmirall de València amb caràcter vitalici, bé que en fou desposseït el 1347, potser per pressió de la Unió…
Charles d’Espagnac
Representació de la mort de Charles d’Espagnac, al pont de l’Espia, damunt el Segre, segons una litografia de Planes
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar d’origen llenguadocià.
Fill del marquès d’Espanha, Henri d’Espagnac Comte d’Espanya i capità general de Catalunya 1827-32 Cabaler d’una família de la petita noblesa, arran de la Revolució Francesa passà amb els seus pares a Anglaterra i, més tard, a Mallorca 1792, on el 1801 es casà amb Dionísia Rossinyol de Defla i Comelles Lluità al servei dels Borbó d’Espanya a la guerra Gran i a la del Francès Unit a la reacció absolutista de Ferran VII, fou governador de Tarragona el 1815, es castellanitzà el nom el 1817 Carlos de España i el 1819 fou creat comte d’Espanya S'exilià durant el Trienni Liberal i fou…
pólvora
Etiqueta de la fàbrica de pólvora “La Manresana”
© Fototeca.cat
Militar
Mescla fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra
o pólvora terrosa
segons el color del carbó emprat, sòlida i generalment en forma de grans més o menys petits, emprada per a impulsar projectils en les armes de foc, propel·lir coets, barrinar roques, enderrocar construccions, preparar focs d’artifici, etc.
Les pólvores poden ésser classificades en dos grans grups el de les pólvores ordinàries i el de les pòlvores sense fum Hom anomena pólvora ordinària les pólvores negres, que són les més importants, i les pólvores terroses, les pólvores nitratades i les pólvores cloratades En la pólvora negra el salnitre, el sofre i el carbó hi son en difernts proporcions segons les èpoques i els usos als quals és detinada, i segons aquests i els usos als quals és destinada, i segons aquests usos pot ésser pólvora de canó, pólvora de caça o pólvora de mina , en cadascuna de les quals la proporció també és…