Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Santos Degollado
Història
Militar
Política
Militar i polític mexicà.
Partidari del federalisme i del liberalisme, s’oposà al general López de Santa Anna i fou desterrat 1853 Participà en la revolució d’Ayutla 1855, fou diputat el 1856 i governador de Jalisco el 1857 Sostingué Juárez contra els conservadors i fou nomenat ministre de guerra i marina 1858 Fou destituït i processat en intentar un compromís per separat amb els rebels Això no obstant, lluità contra els conservadors de Márquez, però fou capturat i executat
Josep Costa i Galí
Història
Militar
Política
Polític i militar.
Fou diputat a corts per Barcelona 1820 i havia estat ministre de l’audiència territorial de Madrid Fou comuner Essent regidor de Barcelona i coronel de milicians febrer del 1822, fou processat perquè a la seva columna —on hi havia molts italians immigrats— s’havien donat visques a la república i a la llibertat i crits contraris a Ferran VII Lluità contra els reialistes durant el Trienni Constitucional i contra els Cent Mil Fills de Sant Lluís
Manuel Bravo Portillo
Militar
Dret administratiu
Comissari de policia.
Actuava a Barcelona des del 1909 El capità general de Catalunya Joaquim Milans del Bosch li confià la repressió dels conflictes obrers Ángel Pestaña el denuncià des de Solidaridad Obrera com a espia alemany, responsable de la mort de Josep Albert Barret i Moner Fou processat, condemnat a presó i destituït 1918, però Milans del Bosch i la Federació Patronal el mantingueren actiu Com a represàlia per la mort de Pau Sabater, el Tero , president de secció del sindicat tèxtil juliol del 1919, fou assassinat dos mesos després per elements sindicalistes
Dámaso Berenguer y Fusté
Història
Militar
Militar castellà, d’origen alacantí.
Fou ministre de la guerra en el govern Romanones 1918 Nomenat més tard alt comissari al Marroc, hom el considerà un dels responsables del desastre d'Annual 1921 i fou separat de l’exèrcit Amnistiat el 1927, el 1930 el rei Alfons XIII li encarregà de formar govern, amb la missió de restaurar el règim constitucional, però dimití l’any següent i passà a ocupar el ministeri de la guerra en el nou govern presidit per Juan Bautista Aznar Durant la república fou processat per les responsabilitats contretes per la dura repressió de l’aixecament de Jaca, i fou condemnat El 1934 es retirà…
Rafael Nebot i Font
Història
Militar
Militar.
Era coronel d’un regiment estacionat a València En produir-se l’alçament antiborbònic del Principat, s’hi adherí i, juntament amb el general Basset, aconseguí de collaborar a l’alliberament del País Valencià amb les victòries d’Oliva, Xàtiva, Gandia i l’entrada a València El 1706 ocupà Utiel El 1707 fou traslladat a la frontera nord, on deturà les ofensives franceses del duc de Noailles El 1713 fou fet comte i assistí a la Junta de Braços de Barcelona, com a membre del braç militar Intentà de salvar Tarragona, lliurada als borbònics, i organitzà la defensa de Barcelona Fou ascendit a general…
Eduard López de Ochoa i Portuondo
Història
Militar
Militar.
Lluità a Cuba i a l’Àfrica General de la brigada de l’arma d’infanteria 1918, donà suport des de Barcelona al cop d’estat de Primo de Rivera pel setembre del 1923 i es féu càrrec inicialment del govern militar de la ciutat S'enfrontà a la dictadura a partir del 1924 D’idees liberals, prorepublicà i francmaçó, fou empresonat 1925, i posteriorment hagué d’exiliar-se, a París, des d’on intervingué activament en la conspiració encapçalada per Sánchez Guerra en 1928-29, i intentà, sense èxit, de revoltar la guarnició del Principat El 14 d’abril de 1931 ocupà la capitania general de Catalunya i…
afer Dreyfus
Militar
Afer iniciat a la tardor del 1894 quan l’estat major francès descobrí una carta anònima que prometia el traspàs d’informació militar secreta als alemanys.
Com a autor d’aquesta carta fou acusat i condemnat el capità d’ascendència jueva Alfred Dreyfus desembre del 1894 Les dretes nacionalistes de l’estat llançaren una gran campanya antisemita però, gràcies als esforços del germà de Dreyfus, hom pogué saber que el tinent coronel Picquart havia descobert posteriorment una nova carta, amb la mateixa calligrafia que la primera, escrita per Esterházy, un oficial d’origen hongarès maig del 1896, el qual fou jutjat i absolt gener del 1898, malgrat tot L'escriptor Émile Zola publicà a L’Aurore una carta oberta al president de la república J'accuse…
Domènec Batet i Mestres
Història
Militar
Militar.
Ingressà a l’acadèmia militar el 1887 El 1895 partí com a tinent voluntari a Cuba, on ascendí a capità per mèrits de guerra 1896 Tornà a la Península el 1897, continuà els estudis i ascendí a coronel el 1919 L’any 1921 fou designat jutge especial encarregat d’instruir els procediments derivats dels desastres militars esdevinguts al Marroc expedient Picasso, càrrec que dimití, entenent que corresponia a un militar del cos jurídic Ascendit a general de brigada el 1925, fou destinat a Alacant, i posteriorment a Tarragona Acusat de complicitat en l’intent d’alçament militar contra la…
Augusto Pinochet Ugarte

Augusto Pinochet Ugarte
Història
Militar
Política
Militar i polític xilè.
Estudià a l’acadèmia militar de Santiago General de brigada 1968 i cap d’estat major 1969, el 1973 el president SAllende el féu comandant en cap de l’exèrcit Pel setembre del mateix any dirigí el cop d’estat que, allegant l’extensió del comunisme al país, deposà i matà Allende, i esdevingué cap de la junta militar que es féu càrrec del govern Proclamat 1974 i confirmat per la constitució del 1981 president de la república, Pinochet encapçalà una dictadura que exercí una repressió brutal contra l’oposició La impopularitat creixent del règim que personificava i l’afebliment de la seva posició…
mosso d’esquadra

Mossos d’esquadra
(CC BY-ND 2.0)
Història
Militar
Membre d’un cos de forces policíaques institucionalitzat a Catalunya des de 1719-21.
Orígens i història fins el 1980 L’origen prové de partides de paisans filipistes armats que s’havien distingit durant la guerra de Successió i en la repressió policiacomilitar dels anys següents, a les ordres del batlle de Valls Pere Anton Veciana Del 1721 al 1836 els mossos d’esquadra foren dirigits, respectivament, pel fill, el net i el besnet de Pere Anton Veciana el rebesnet, Pere Pau Veciana, sembla que per simpaties carlines, renuncià el càrrec en morir el seu pare 1836, en nom propi i en el dels seus hereus el càrrec era hereditari, i els Veciana l’unien al de batlles de Valls i…