Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
comerç d’armes
Militar
Conjunt de les transaccions sobre productes i materials de defensa, majoritàriament a escala internacional.
L’expressió “comerç d’armes” fa referència generalment només al tràfic d’armes convencionals, atès que, en el cas de les armes de destrucció massiva nuclears, químiques o biològiques, la producció està, en conjunt, en mans de l’Estat o molt directament controlada per aquest Pel que fa a les armes nuclears les més importants, hi ha també tractats internacionals de limitació inexistents fins el 2013 per a l’armament convencional En aquest vessant restringit, poden prendre part en el seu comerç actors governamentals o no governamentals, grup en el qual participen empreses productores,…
material de doble ús
Militar
Producte que, per la seva naturalesa, tant pot tenir una finalitat civil com militar.
Integren aquesta categoria de productes determinats equips informàtics, software , o maquinària que pot ésser utilitzada com a armament o per a la seva producció
sistema d’armes d’energia dirigida
Militar
Giny militar que usa ones electromagnètiques de diferent longitud, generadors de partícules o de radiofreqüències, com també sistemes làser, emprat per a la identificació d’objectius i la guia de míssils.
Hom creu que alguns països també deuen experimentar amb aquests productes per a un ús antipersona, amb l’objectiu de produir cremades en el cos humà i fins i tot modificacions de l’estructura molecular dels teixits afectats
arma petita
Militar
Tipus d’arma que pot ésser manipulada per una sola persona.
Si bé encara no hi ha una definició internacionalment acceptada sobre aquest terme, el Panell d’Experts Governamentals sobre Armes Lleugeres de les Nacions Unides establí que formaven part d’aquesta categoria el llistat de productes següent revòlvers i pistoles, rifles i carrabines, metralladores lleugeres, metralladores de calibre petit i rifles d’assalt
enceb
Militar
Dispositiu que conté una petita quantitat d’un explosiu primari, molt sensible, i que va proveït d’una metxa (enceb pirotècnic), d’una resistència elèctrica o d’uns elèctrodes (enceb elèctric) que en produeixen l’explosió.
L’enceb, en explotar, produeix una forta elevació de la temperatura i una ona de xoc que provoca l’esclat de l’explosiu més estable Els productes emprats usualment com a enceb són el fulminat de mercuri i, especialment, l’azida de plom A vegades hom hi incorpora un reforçant o multiplicador, generalment de tetralita Hom classifica els encebs en una escala numèrica segons el pes d’explosiu que contenen
armament policial i de seguretat
Militar
Conjunt d’armes usades pels cossos policials o de seguretat la capacitat de foc i coacció de les quals és més limitada que la de les armes destinades a l’àmbit militar.
Els principals productes que entren dins d’aquesta categoria són armes de foc o de projecció de gas visors i mires artificis de fum i agents antidisturbis llançadors d’artificis antidisturbis bombes, granades i dispositius explosius, com també els seus llançadors vehicles blindats equipats amb protecció antibalística equips atordidors de llum i acústica pel control de disturbis dispositius limitadors del moviment equips portàtils i cinturons provocadors de descàrregues elèctriques, i vehicles equipats per al control antidisturbis
guerra química
Militar
Guerra en la qual hom empra, contra l’enemic, diverses substàncies químiques per llurs efectes tòxics sobre els éssers vius.
Aquesta denominació fou adoptada després de l’atac amb clor gasós per les tropes alemanyes al front d’Yprés Bèlgica el 22 d’abril de 1915 Tanmateix, hom ja troba a Pausànies i Tucídides referències d’aplicació de la química a la guerra Les substàncies més emprades en la guerra química són el fosgen i l’àcid cianhídric i la iperita Al s XX han estat utilitzades les arsines polvoritzades 1917 i la iperita gas de guerra típic del 1918, per la ineficàcia que envers aquestes tenien les caretes antigàs i altres sistemes de protecció, i també els trilons posats a punt per Alemanya a partir del 1937…
recollida d’armament
Militar
Programa consistent en la retirada de la circulació d’armament lleuger duta a terme per la població civil en canvi d’alguna mena d’incentiu (béns de consum o productes de desenvolupament).
En tractar-se d’un procés de desarmament sobre la població civil, i no tant respecte a forces regulars forces armades o cossos policials i de seguretat, la seva finalitat se centra tant en la modificació del comportament objectiu de les persones com en el canvi en les percepcions subjectives respecte a les armes de foc Per aquest motiu, els programes de recollida d’armes depenen de múltiples variables, ja que també afecten les condicions socials, econòmiques i polítiques del moment en què s’executen aquests programes També constitueixen un incentiu per a promoure una seguretat i una…
estabilitat
Militar
Resistència d’una substància explosiva a sofrir una deflagració o una explosió espontània deguda a un augment de la pressió de la temperatura o als efectes dels productes de la descomposició del mateix explosiu.
bomba nuclear
Militar
Bomba carregada de materials susceptibles d’alliberar d’una manera incontrolada l’energia de fissió (bomba A o atòmica) o de fusió (bomba H, d’hidrogen o termonuclear) de determinats nuclis atòmics.
El principi de funcionament de la bomba A és semblant al d’un reactor nuclear , en el qual la massa del combustible és àmpliament superior a la massa crítica inicialment, el combustible és fragmentat, i cada un dels trossos, suficientment allunyat dels altres, de manera que no sigui atesa la talla crítica l’explosió es produeix en apropar els fragments entre ells bruscament A fi d’augmentar el rendiment i l’eficàcia d’una bomba A cal emprar combustibles pràcticament purs els utilitzats fins ara han estat l’urani 235 i el plutoni 239 El primer és difícil i car d’obtenir, perquè no és…