Resultats de la cerca

Vida i obra Fill de Joan Muntaner i d’una dama del llinatge Sesfàbregues, a la casa del seu pare s’albergaren el 1271 Jaume I i Alfons el Savi i la seva muller Violant Acompanyà l’infant Pere a França el 1276, probablement en el seguici de Roger de Lloria, a qui fou sempre molt afecte Vers la fi de gener del 1281 era a Montpeller, potser al servei de Jaume II de Mallorca Arran de la destrucció de la seva vila natal per la invasió francesa de Felip Ardit, el juny del 1285, no tornà a Peralada A partir de l’abril del 1286, sembla anar i venir de l’estol de Roger de Lloria a València, trametent…

Fou encarregat per l’ajuntament de Barcelona d’urbanitzar 1812 l’antic camí de Gràcia, projecte que no es dugué a terme fins el 1827 esdevingué la primera urbanització del passeig de Gràcia

Mercader i armador, posà aviat la seva experiència marinera al servei de la corona El 1269 portà en la seva nau el rei Jaume I, que havia emprès una croada a Terra Santa, abandonada, però, en ésser dispersat el seu estol per un temporal El 1282 s’encarregà de preparar la flota per a l’expedició a Tunis i a Sicília de Pere el Gran, i fou, a més, el cap de tota la marineria Aquell mateix any anà a cercar la reina i l’infant Jaume, i els portà a Sicília des de Catalunya Amb un petit estol de 14 galeres socorregué Messina, el 1284, i l’any següent preparà, juntament amb Berenguer Mallol, una…

Era tinent coronel durant el setge de Barcelona 1714 manà la Companyia de la Quietud, que mantenia l’ordre públic Detingut després de la rendició, pogué passar a Gènova el 1719

Després del fracàs de la Confederació peruanoboliviana 1839 aconseguí d’imposar-se sobre els altres líders militars Fou president de la república 1845-51 i 1854-62 i donà estabilitat política i econòmica al país Creà un monopoli sobre l’explotació dels dipòsits de guano de les illes del Pacífic i establí una línia ferroviària entre Lima i el Callao abolí l’esclavitud dels negres i el tribut personal dels indis Promulgà la constitució del 1860

Després d’ésser alcalde de Burgos, el 1246 Ferran III de Castella li encomanà de preparar l’esquadra que participà en la conquesta de Sevilla 1248 Malgrat que la capacitat de Bonifaz com a marí i com a militar no ha estat provada, la seva persona ha estat objecte d’una apologia notable i arribà a ésser considerat una de les glòries de la marina castellana Hom li atribueix el títol de gran almirall, el qual, amb tota probabilitat, mai no tingué

Combaté els musulmans a les costes de Tunis i de Bugia i derrotà els angevins a la batalla de Nicotara, a Calàbria 1282 Prengué part en la conquesta de Sicília

Fill d’un patró de cabotatge, mort el 1812, i de Maria Grinyó Deixà el seminari per incorporar-se als partidaris de l’infant Carles-Maria Isidre, que s’aplegaven a Morella al voltant del baró d’Herbers Derrotat i afusellat aquest 1833, Cabrera es destacà per la seva gosadia i els dots de comandament viatge a Navarra a través de territori governamental, gener-febrer del 1835 Afusellat Manuel Carnicer abril del 1835, Cabrera el substituí al capdavant de les forces carlines d’Aragó i del País Valencià Maestrat, Ports, Baix Ebre, Matarranya i Baix Aragó i donà un gran impuls a la guerra sobretot…

Fill de Miquel de Ramon i de Milsocors, baró de Vallespinosa, i d’Agnès de Tord i Despalau Lluità a favor del rei arxiduc Carles III a Lleida, a la Cerdanya i al setge de Girona 1711 en caure aquesta passà a Barcelona Succeí Rafael Nebot com a cap suprem de la cavalleria Defensà Barcelona durant el setge de 1713-14 i fou ferit dos cops Empresonat, fou dut amb Villarroel i altres militars a San Antonio la Corunya, on secundà l’intent de fuga de Villarroel 1717, que suposà un terrible enduriment de la captivitat Havent passat a Segòvia 1719, fou alliberat el 1725 arran de la pau de Viena

Germà de Joan Larrea i Espeso Com a militar, intervingué en la defensa de Buenos Aires durant les invasions angleses, integrat al Batalló de Voluntaris de Catalunya, amb el grau de tinent L’any 1812 s’incorporà com a ajudant major al regiment de granaders a cavall, el 1813 esdevingué capità del Batalló de Llibertats de Buenos Aires i el 1814 ascendí a sergent major i a comandant d’esquadró Arran del motí de Fontezuelas, fou desterrat, però el 1823 retornà a l’Argentina Recuperà les seves funcions i participà en la guerra contra el Brasil i, posteriorment, intervingué en la defensa de la…