Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
reconeixement
Militar
Acció bèl·lica menys extensa que l’exploració, però més intensa que aquesta, feta per una força petita amb la finalitat de reguardejar.
patrulla
Militar
Escamot de soldats de nombre reduït que es destaca de la tropa en missió de reconeixement, seguretat, vigilància, enllaç, etc.
tanqueta
Militar
Nom donat als tancs molt lleugers, de fins a deu tones de pes, emprats generalment com a tancs de reconeixement.
Deixaren d’emprar-se a la Segona Guerra Mundial
espionatge
Militar
Activitat secreta adreçada a obtenir informació sobre l’organització, l’armament i la indústria bèl·lica i, en general, sobre tot el que fa referència a la capacitat defensiva o ofensiva d’un estat, sia en temps de pau o de guerra.
Hom recull i coordina també informació de caire polític, financer, industrial, agrícola, etc, per tal d’obtenir un quadre complet del potencial bèllic del país sotmès a l’espionatge Actualment ha adquirit importància l’espionatge industrial, amb el qual hom intenta d’accedir a la tecnologia secreta d’altres països per tal d’evitar les despeses necessàries en programes d’investigació La majoria dels països tenen organitzacions d’espionatge, com el Deuxième Bureau a França, l’Intelligence Service a la Gran Bretanya, la Central Intelligence Agency als EUA, etc Les diverses legislacions nacionals…
autometralladora
Militar
Vehicle automòbil cuirassat, dotat d’un canó de petit calibre i de dues o tres metralladores, emprat generalment per a missions de reconeixement.
Joan Masot i Rodamilans
Història
Militar
Polític.
Ingressà a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga 1916, després d’haver residit set anys a l’Argentina Amic de Daniel Cardona i de MCarrrasco i Formiguera, s’afilià a Estat Català —decebut pel fracàs de l’Assemblea de Parlamentaris— i s’establí a París, de rellotger 1922 Fidel a Francesc Macià, el 1924 s’incorporà al moviment d’Estat Català Prestà una activa ajuda als exiliats de la guerra civil El 1945 fundà el casal de Catalunya de París, del qual fou també president Amb Lluís Esteve publicà el butlletí Estat Català 1955-59 El 1956 fou nomenat secretari delegat a l’exterior d’Estat Català…
Marc Claudi Marcel
Història
Militar
General romà.
Cònsol el 222 aC, vencé els gals a Clastidium i donà mort a llur cap, Virdumar Alhora, ensems amb el seu collega Gneu Corneli Escipió, prengué Milà i posà fi a la guerra contra els ínsubres Després de la batalla de Cannas, a Nola es féu fort contra Anníbal El 213 aC fou enviat a Sicília i assetjà Siracusa, on trobà una forta resistència Finalment, un cop obertes a traïció les portes de la ciutat, aconseguí d’apoderar-se'n Permeté que els seus soldats la saquegessin brutalment una de les víctimes fou Arquimedes, mentre ell tresorejava una munió d’obres d’art gregues, que s’emportà a Roma, on…
escaramussa
Militar
Combat aïllat entre destacaments o efectius de poca entitat que es troben d’improvís, anant a la descoberta, en una operació de reconeixement, etc.
bombarder invisible
Militar
Nom donat als bombarders B-117 i B-1B de l’exèrcit nord-americà, que no poden ésser detectats pels radars.
Es desenvoluparen en la dècada de 1970-80 i entraren en servei durant els anys vuitanta El B-1B ha substituït els B-52 i actualment hi ha 96 aparells operatius Arriba a una velocitat de 2,2 Mach i té una autonomia de 16 000 km a gran altitud o de 6 000 km en missions operatives És polivalent per a la utilització convencional i la guerra nuclear Pot transportar unes 35 t d’armament a l’interior i 18 a l’exterior El B-117 és molt menys conegut Es tracta d’un bombarder lleuger que pot ésser utilitzat per a l’atac de radars d’informació llunyana i control del foc També és apte per a missions de…
Josep Moragues i Sobrevia

Bust de Josep Moragues i Sobrevia a Sort (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar, més conegut per Josep Moragues i Mas.
Pagès benestant, era fill d’Isidre Moragues i Mas i de Maria Sobrevia Entre el 1694 i el 1699 lluità contra els francesos en la guerra dels Nou Anys El 1710 es casà en segones núpcies amb Magdalena de Giralt, de qui tingué un fill, i residí a Sort Pallars Sobirà El 1705 formà part de l’alçament austriacista de Vic i de la junta sorgida del pacte dels vigatans que atorgà poders a Domènec Perera perquè, juntament amb Antoni Peguera, anés a Gènova a signar el pacte amb Anglaterra Declarada la guerra de Successió , lluità al servei del rei arxiduc Carles III , i el 1709 ja era general Més tard…