Resultats de la cerca

Fou lloctinent de València 1631-35 i d’Aragó 1635-38 El 1640 el comte duc d’Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i cap de l’exèrcit castellà que hi penetrà per recuperar-la Després d’avançar amb èxit de Tortosa a Tarragona i reprimir la resistència amb actes de crueltat setge de Cambrils , arribà davant Barcelona, però en intentar d’apoderar-se de Montjuïc sofrí una estrepitosa derrota 26 de gener de 1641, que motivà la seva destitució Enviat d’ambaixador a Roma, fou nomenat virrei de Sicília 1644, on hagué de reprimir la revolta de Giuseppe d'Alessi 1647 Morí…

Foren enviats el 1452 a Mallorca, sota el comandament del virrei de Sardenya, Francesc d’Erill, per reprimir la revolta dels Forans contra els ciutadans propietaris de les terres

Duc de Magenta D’origen irlandès, participà en la guerra de Crimea, i a Itàlia es distingí a Magenta 1859 Governador d’Algèria 1864-70, intervingué en la guerra Francoprussiana, i fou fet presoner a Sedan Un cop alliberat, fou encarregat de reprimir la Comuna de París 1871 Fou nomenat president de la República en substitució de Thiers 1873-79

Cap d’estat major de l’exèrcit de la Manxa durant la guerra contra Napoleó, el 1808 es destacà durant la batalla de Bailèn L’any següent, tal com feren d’altres caps militars i polítics de la insurrecció, es negà a pactar amb els negociadors napoleònics Retirat a Cadis, fou nomenat mariscal de camp El 1812 organitzà l’exèrcit de Galícia A la tornada de Ferran VII al poder, el 1814, fou nomenat tinent general i inspector de les tropes destinades a reprimir la insurrecció americana

Marquès de Mendigorría, títol obtingut en la batalla d’aquest nom contra els carlins 1835 Fou capità general de Catalunya 1849 durant la guerra dels Matiners Fou cap de l’expedició espanyola a Itàlia en ajut del papa Pius IX 1849 El 1854 es destacà a Madrid pel fet d’haver intentat de reprimir l’alçament progressista, com a cap del govern 18-20 de juliol Fou ministre de la guerra 1864-65 i 1872-73 Publicà Memoria sobre los sucesos de 1854 1855, La revolución de Roma y la expedición española a Italia 1882 i Mis memorias íntimas 1886-89

La primera 101-102 obligà els dacis a reconèixer el protectorat romà La segona fou empresa el 105 per tal de reprimir una insurrecció Després d’ocupar la capital del regne, hom pacificà ràpidament la resta del país, que fou declarat província romana 107 En commemoració d’aquestes campanyes fou construïda la columna Trajana La conquesta de la Dàcia per Trajà completà els intents anteriors de Domicià 86 i 89 d’estendre el limes a la banda oriental del Rin i del Danubi per tal d’alleugerir la pressió dels bàrbars sobre la Rècia i la Mèsia

Juntament amb Juan Álvarez, s’oposà a la dictadura del general López de Santa Anna Fou elegit president provisional de la república mexicana el 1855, i constitucional el 1857 La promulgació de les lleis reformadores que afectaven principalment l’Església i els privilegis militars li valgué l’oposició dels catòlics, dels conservadors i de l’exèrcit, i hagué de reprimir diverses revoltes L’intent de modificar la constitució li valgué també l’oposició dels liberals, la qual cosa l’obligà a dimitir 1858 i a exiliar-se als EUA Morí en combat durant la guerra contra la intervenció…

Lluità a l’Havana contra els anglesos al costat del seu germà Vicente, que hi morí, motiu pel qual fou creat comte d’El Asalto per Carles III d’Espanya 1763 Passà a Catalunya, on fou nomenat protector i president 1776 de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Fou capità general de Catalunya 1778-84 i 1784-89 es preocupà de la urbanització del Raval, entre la Rambla i la muralla de la banda de Montjuïc, i hi féu obrir l’anomenat carrer Nou de la Rambla, d’una amplada excepcional, dit del comte d’El Asalto en honor seu Féu reconstruir el Teatre de la Santa Creu, incendiat 1787, que hom…

El 1955 ingressà a les guerrilles antifranceses Assolida la independència d’Algèria, fou cap de la segona regió militar 1963-79 Membre del Conseil Révolutionnaire 1965, coronel i, d’ençà del 1979, secretari general del Front de Libération Nationale, comandant en cap de les forces armades, ministre de defensa i president de la república El 1981 excarcerà A Ben Bella Intentà reprimir la corrupció administrativa i afavorí els lligams econòmics amb occident A partir del 1987, mantingué contactes amb el Marroc, Líbia i Tunísia per a constituir el Gran Magrib Àrab La profunda…

D’infant treballà de moliner amb el seu oncle, al molí de Santa Creu Borredà i més tard al molí de la Verneda, a Barcelona En iniciar-se la guerra del Francès, ingressà en l’exèrcit el 1809 ja era capità d’una companyia que ell havia ajudat econòmicament a formar, i actuava al Baix Llobregat, on es distingí en la captura de 34 francesos, amb el carruatge i els criats del general Duhesme El 1811 manà el Batalló de Caçadors Voluntaris de Catalunya derrotà els francesos al pont de Molins de Rei, a Sant Boi i a la serralada de les Torretes Martorell El 1814 entrà a Barcelona i fou nomenat…