Resultats de la cerca

El 1858 anà a Itàlia, empès per les seves idees liberals, a lluitar en l’exèrcit de Garibaldi, dins el qual arribà a sotstinent d’estat major El 1868 retornà a Tortosa, on participà en la revolució federalista del 1869 S’establí a Barcelona, on collaborà en la premsa del seu partit

A la Segona Guerra Mundial comandà el cos expedicionari anglès a Noruega 1940 i les forces britàniques de l’Índia Posteriorment substituí Wavell en el comandament de les forces de l’Orient Mitjà 1941-42 i d’Àfrica, on fou derrotat per Rommel resistí després a El-'Alamein El 1943 retornà a l’Índia, on acabà el servei actiu 1947

Nomenat l’any 1500 capità de la flota portuguesa de l’Índia, desembarcà al Brasil prop de Porto Seguro, des d’on es dirigí al cap de Bona Esperança costejà i explorà la costa d’Àfrica Oriental i arribà a Calcuta, on tingué un xoc amb els comerciants musulmans Finalment passà a Cotxim i a Cananor i hi embarcà espècies cap a Portugal, on retornà el 1501

Lluità contra els carlins en la guerra de 1833-39, i el 1854 participà en l’alçament de Vicálvaro Fou capità general de València 1856-57 i 1858-60 i de Catalunya 1865, i fou creat comte del Serrallo El 1868 conspirà contra Isabel II i fou deportat a les Canàries retornà amb la Revolució de Setembre, i es distingí en la tercera guerra Carlina

Lluità a la guerra del Francès i es distingí en la defensa de Girona 1809 Fou governador de la Ciutadella de Barcelona durant el Trienni Constitucional abandonà el país davant la reacció absolutista del 1823, però retornà aviat i fou nomenat cap d’estat major pel capità general de Catalunya, Manuel Llauder 1832 Lluità contra els carlins fins el 1835 fou governador militar de Tortosa i de Tarragona Del 1835 al 1838 visqué refugiat a França Deixà inèdits uns apunts sobre la guerra

Sergent de l’exèrcit, tingué un paper decisiu en el cop d’estat del 1933 Fou elegit president el 1940 En unes eleccions lliures 1944 hagué d’abandonar el poder el 1952 hi retornà gràcies a un cop d’estat Governà com a dictador L’1 de gener de 1959 fou obligat a abandonar el poder per l’acord de les forces d’oposició, gràcies a la victòria de les quals pujà al poder Fidel Castro És autor de Cuba Betrayed ‘Cuba traïda’, 1962

El 1895, al capdavant de les seves tropes i com a cap del partit radical, es féu amb el poder convocà una assemblea constituent que el nomenà president 1897-1901 Malgrat el seu radicalisme verbal, la seva política no fou sinó la materialització del capitalisme naixent El 1901 fou substituït en la presidència per Leónidas Plaza El 1906 es féu novament amb el poder fou altra vegada president constitucional 1907-11 Hagué d’exiliar-se a Panamà, però retornà al país, on fou derrotat i empresonat i, poc temps després, assassinat

S'oposà al nomenament anticonstitucional del primer lloctinent de Felip V 1702 i es negà a obeir les ordres del rei d’introduir esmenes a les còpies arxivades a Barcelona del testament de Carles II, fet pel qual fou inhabilitat per a exercir càrrecs públics Fou nomenat cavaller 1706 pel rei arxiduc Carles III Defensà Mataró davant els filipistes Enviat a Viena amb lletres per al rei arxiduc, retornà a la ciutat assetjada maig del 1714, on fou tinent coronel del regiment d’infanteria de Sant Narcís Ferit i detingut en caure Barcelona, restà empresonat fins el 1725

Participà en els diversos pronunciaments militars entre el 1922 i el 1926 Expulsat de l’exèrcit, hi retornà 1936 sota la dictadura del general IMetaxàs Durant la Segona Guerra Mundial, un cop desfetes les forces regulars, fundà i dirigí l' EDES , grup guerriller monàrquic que lluità primer contra les forces d’ocupació i després contra l’altra força guerrillera socialista ELAS Reincorporat a l’exèrcit amb els seus homes durant el govern de Tsaldaris 1946, fundà el partit nacionalista i, ja reinstaurada la monarquia de Jordi II, fou ministre de l’interior 1947 i d’obres públiques 1950-52

Fill tercer de Carles de Rocabruna i de Ponts Cadet del cos de guàrdies valones del rei 1784, el 1801 es trobà a la guerra contra Portugal i el 1808 fou fet presoner pels francesos a Barcelona aconseguí de fugir, s’uní al comte de Caldagués i anà a Madrid, on novament fou fet presoner i d’on tornà a evadir-se i anà al front de lluita d’Andalusia i, més tard, al setge de Pamplona Liberal, el 1822 fou fet presoner, però aconseguí de passar a Gibraltar i retornà a Madrid quan pujaren els liberals al poder Fou ascendit a mariscal de camp i fet governador de Toledo 1824 i de Girona 1825