Resultats de la cerca

Creada a Baviera el 1921, la SA fou freqüentment enquadrada per antics oficials i membres dels cossos francs cos franc Al començament dels anys trenta esdevingué un veritable exèrcit polític que tingué un paper decisiu en la victòria del partit nazi De 400000 membres que la componia el 1933, passà a dos milions el 1934, després d’haver absorbit l’organització dels cascs d’acer Dirigida per E Röhm des del 1931, a partir del 1933 la SA esdevingué una força amenaçadora que propugnava una segona revolució i que rivalitzava amb l’exèrcit Sentint que en perdia el control, Hitler es recolzà en la…

En l’artilleria i per als coets hom li reserva el nom més genuí de projectil o munició La beina pot ésser metàllica llauna, acer, alumini, de cartó o de plàstic El cartutx metàllic comprèn beina, càrrega de projecció continguda en la beina, càpsula amb fulminant i bala En les armes de caça hom empra un cilindre de cartó muntat sobre una beina metàllica que conté una càrrega explosiva de pólvora i els perdigons

Fou comissari reial dels exèrcits del Principat El 1798 fou admès com a membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, a la secció d’història natural, que dirigí 1803-07 Hi llegí diverses comunicacions, com La verdadera causa de las erupciones volcánicas discurs d’ingrés, 1799 Lluità contra les forces napoleòniques 1808-14 i publicà una Carta familiar sobre l’ocupació francesa de la Seu d’Urgell El 1835 esdevingué censor de l’Acadèmia

El cos de carrabiners de costes i fronteres fou creat el 1829 i ampliat aviat amb els anomenats del resguard civil destinats a duanes Fou reorganitzat l’any 1837 i l’any 1842 amb el nom de cos de carrabiners reials Per la seva duplicitat de funcions amb la guàrdia civil i per la seva actuació durant la guerra civil de 1936-39, fou suprimit com a cos el 1940 i passà a constituir una secció de la guàrdia civil

Pèrit industrial, fou un dels fundadors de la Joventut Obrera Cristiana  a Catalunya Representà la secció de Barcelona d’aquesta organització al congrés de Brusselles del 1950 i, el 1954, fou un dels promotors d’Acció Catòlica Obrera a Barcelona, de la qual fou el primer president Participà en congressos internacionals de l’obrerisme catòlic i fou un dels fundadors d’ Editorial Nova Terra , motiu pel qual fou detingut i interrogat per la policia el 1969 Publicà  Reflexions sobre la cultura 1961 i Espiritualidad de la pobreza 1965

Actuava a Barcelona des del 1909 El capità general de Catalunya Joaquim Milans del Bosch li confià la repressió dels conflictes obrers Ángel Pestaña el denuncià des de Solidaridad Obrera com a espia alemany, responsable de la mort de Josep Albert Barret i Moner Fou processat, condemnat a presó i destituït 1918, però Milans del Bosch i la Federació Patronal el mantingueren actiu Com a represàlia per la mort de Pau Sabater,  el Tero , president de secció del sindicat tèxtil juliol del 1919, fou assassinat dos mesos després per elements sindicalistes

Fou sobreestant major del castell de Sant Ferran de Figueres El 1770 fou admès en la Conferència Físicomatemàtica, fundada pel seu germà Francesc en convertir-se aquesta, el mateix any, en Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, passà a la secció d’àlgebra i en fou director 1778-97 i revisor 1797-99 Hi llegí treballs, com Sobre la unidad de medidas de áridos 1778 —que més tard amplià amb una proposta d’unificació de totes les mesures de capacitat, longitud, etc—, Sobre el gasto y conducción de aguas 1784 i Sobre los aluviones 1790

Un cos d’alabarders fou fundat per Ferran II de Catalunya-Aragó arran de l’atemptat de què fou objecte a Barcelona el 1504 Organitzat per Carles V amb 50 guardes, augmentà, després, a 100 i, al final, a dues companyies de 100 homes Eren dividits en dues o tres classes, refoses altre vegada per Felip V el 1707 Després de diverses reorganitzacions, el cos fou suprimit per la Segona República 1931 El 1979 hom tornà a establir una secció d’alabarders al Regimiento de la Guardia Real A Barcelona, el 1588, el Consell de Cent aconseguí que només portessin guarda d’alabarders el rei i el…

Rep el seu nom de Baiona, centre de fabricació d’aquesta arma a partir del 1640 L’any 1691 Vauban generalitzà la baioneta colzada, inventada per l’anglès Mackai, que hom fixava al canó per la seva part exterior i permetia de disparar sense desarmar-la D’aleshores ençà la baioneta substituí la pica en els exèrcits Carles II de Castella la imposà en el cos de granaders 1685 A partir del s XIX prengué formes i llargades diverses, segons el fusell emprat de fulla llisa o corba, de secció triangular, etc Actualment la seva utilització va minvant en els exèrcits, però els moderns…