Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
batalla de Gravelines
Història
Militar
Conflicte bèl·lic guanyat el 13 de juliol de 1558 per les tropes de Felip II de Castella, comandades pel comte d’Egmont, amb l’ajut de l’esquadra anglesa, enfront de les tropes franceses dirigides pel mariscal de Thermes.
Amb aquesta derrota els francesos hagueren de signar el tractat de Cateau-Cambrésis
batalla de Saint-Quentin
Història
Militar
Batalla lliurada el 10 d’agost de 1557 entre les tropes imperials —espanyols, alemanys, flamencs, borgonyons i anglesos—, manades pel duc de Savoia, Manuel Filibert I, que assetjaven la ciutat de Saint-Quentin, defensada per l’almirall de Coligny, i els francesos, manats pel duc de Montmorency, que acudien en socors dels assetjats.
La derrota dels francesos fou total Felip II anà l’endemà a recollir els trofeus i prometé de construir un monestir en honor de sant Llorenç que fou El Escorial Aquesta victòria i la presa de Saint-Quentin obligà el rei de França, Enric II, a signar la pau tractat de Cateau-Cambrésis , 1599
batalla de Malplaquet
Història
Militar
Combat que tingué lloc a Malplaquet (Normandia) l’11 de setembre de 1709, durant la guerra de Successió.
Les tropes de la Gran Aliança de la Haia, sota la direcció del príncep Eugeni de Savoia i el duc de Marlborough, hi derrotaren les franceses, comandades pel mariscal Villars La derrota induí Lluís XIV a considerar la possibilitat de signar una pau i l’abandonament de la causa de Felip V de Castella
Frederic Capdevila i Miñano
Història
Militar
Militar.
Destinat a Cuba, ascendí a capità d’infanteria Nomenat defensor de vuit estudiants de medicina acusats d’activitats nacionalistes per un consell de guerra i afusellats a l’Havana el 1871, protestà enèrgicament del fet i es negà a signar la sentència El 1887 fundà una societat de lliures pensadors a Santiago de Cuba Fou enterrat al mausoleu erigit al cementiri de l’Havana en memòria d’aquells patriotes
Francisco Bernaldo de Quirós Mariño
Història
Militar
Militar castellà. Marquès de Campo Sagrado.
Fou diputat per Astúries 1808 i membre de la Suprema Junta Central Nomenat secretari de guerra 1814 i 1815-17, fou destituït pel fet de negar-se a signar la condemna a mort del general Lacy Fou tres cops capità general de Catalunya 1814, 1824, 1826-27 protegí els liberals barcelonins de la repressió absolutista i dirigí l’exèrcit que combaté l’alçament dels Malcontents Féu portar les aigües de Montcada a Barcelona, fet que commemora el monument que li fou dedicat al pla de Palau 1856
Mikhail Illarionovič Kutuzov
Història
Militar
Mariscal rus, conegut també per Goleniščev-Kutuzov.
Príncep Smolenskij Gran estrateg, fou un dels fundadors de l’art militar modern rus i participà en quasi totes les campanyes de l’època El 1811 derrotà els turcs i els féu signar el tractat de pau de Bucarest En la guerra contra Napoleó mostrà una gran habilitat, tant militar com diplomàtica després de la batalla de Borodino lliurà Moscou a Napoleó per salvar l’exèrcit i tallà la retirada vers el sud de les tropes franceses, que obligà a tornar per les terres que abans havien devastat, sota un clima inhòspit i l’atac constant de l’exèrcit i els guerrillers russos
Pietro Badoglio

Pietro Badoglio
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític italià.
Duc d’Addis Abeba Participà amb el grau de general a la Primera Guerra Mundial, on es distingí en la presa de Sabotino Fou cap d’estat major 1919-21, governador de Líbia 1928-33, dirigí el cos expedicionari d’Abissínia 1935 i fou virrei d’Etiòpia El 1940 fou nomenat comandant en cap dels exèrcits italians, càrrec que dimití 1941, mostrant-se contrari a la guerra amb Grècia A la caiguda de Mussolini, Víctor Manuel III el féu president del consell de ministres i l’encarregà de signar la capitulació d’Itàlia 1943 L’any següent abandonà la vida pública Publicà les seves memòries…
Jaime Ortega y Olleta
Història
Militar
Militar.
Relacionat amb el partit moderat, el 1843 prengué part en l’aixecament contra Espartero a Saragossa i posteriorment, amb una carrera brillant, aviat fou general En 1857-58 s’uní secretament al carlisme i, nomenat capità general de les Balears al maig del 1859, fou el cap visible del pronunciament carlista de l’abril del 1860 dit l’Ortegada Aquest, amb una gestació no aclarida, sembla que comptà amb el suport del partit moderat i del financer Salamanca per a enderrocar O'Donnell L’u d’abril, després de l’anada secreta del comte de Montemolín, del seu germà Fernando i del general carlí Joaquín…
Tractat de No-proliferació
Militar
Política
Acord contra la propagació de les armes nuclears, que, signat per un centenar d’estats, entrà en vigor el 5 de març de 1970.
Estipula que els països signants no poden fornir o acceptar armes nuclears, ni cedir-ne o admetre'n el control Establert per iniciativa dels EUA, l’URSS i la Gran Bretanya 1968, no fou ratificat el 1985 per estats com la Xina, Sud-àfrica, França o Israel, que hi veien un intent de perpetuar l’hegemonia nuclear de les grans potències El 1987 fou ratificat per Espanya Vàlid per un període de 25 anys, no preveu cap limitació de l’armament existent ni del seu augment pels països que en tenen El tractat és verificat per l’Agència Internacional d’Energia Atòmica El 1991, inspectors de l’AIEA…
Josep Moragues i Sobrevia

Bust de Josep Moragues i Sobrevia a Sort (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar, més conegut per Josep Moragues i Mas.
Pagès benestant, era fill d’Isidre Moragues i Mas i de Maria Sobrevia Entre el 1694 i el 1699 lluità contra els francesos en la guerra dels Nou Anys El 1710 es casà en segones núpcies amb Magdalena de Giralt, de qui tingué un fill, i residí a Sort Pallars Sobirà El 1705 formà part de l’alçament austriacista de Vic i de la junta sorgida del pacte dels vigatans que atorgà poders a Domènec Perera perquè, juntament amb Antoni Peguera, anés a Gènova a signar el pacte amb Anglaterra Declarada la guerra de Successió , lluità al servei del rei arxiduc Carles III , i el 1709 ja era…