Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Mohammed Faraḥ Aydid
Militar
Militar somali.
Anomenat Aydid , ‘el que no és dèbil’ o ‘el que no es deixa insultar’, fou pastor en la seva joventut, rebé una formació militar a Itàlia i durant la dècada dels anys cinquanta fou cap de la policia colonial de Muqdiisho Instructor militar sota les ordres de l’URSS, estigué a la presó durant sis anys i comandà grups guerrillers en la guerra d’Etiòpia 1977-78 fins que Barre l’envià com a ambaixador a l’Índia Uns anys després s’afegí a l’oposició i dirigí els atacs que foragitaren el dictador de Muqdiisho En la subsegüent guerra de clans, Aydid capitanejà l’Aliança Nacional Somali
James Stanhope
Història
Militar
Militar i polític anglès.
Estudià a Oxford, però es decantà per la carrera militar i lluità a Flandes i, durant la guerra de Successió, a la península Ibèrica, a les ordres del general Peterborough Ascendit a general, conquerí l’illa de Menorca per a Anglaterra 1708 i esdevingué general en cap de les forces angleses El 1710 emprengué una campanya victoriosa, conjuntament amb el general austríac Starhemberg llur victòria a Almenara permeté al rei arxiduc Carles III de reconquerir Aragó i li obrí, encara que efímerament, altre cop les portes de Madrid Durant la retirada subsegüent, lluità a Brihuega i fou…
Emilio Alonso Manglano
Història
Militar
Militar.
Ingressà a l’Academia General Militar el 1944, i després de completar la seva formació ascendí en l’escalafó L’any 1976 obtingué el grau de tinent coronel Tres mesos després del 23 de febrer de 1981, fou nomenat cap dels serveis secrets espanyols, el CESID Centro Superior de Información de la Defensa des del 2002, Centro Nacional de Inteligencia , CNI, càrrec que ocupà fins l’any 1995 El seu mandat estigué marcat per diversos casos relacionats amb l’espionatge, ETA i el conflicte basc Fou també imputat o cridat com a testimoni en diversos casos relatius als Grupos Antiterroristas de…
Ḫalīfa Ḥaftar
Militar
Militar libi.
El 1961 ingressà a l’acadèmia militar de Bengasi, i el 1969 s’uní a Moammar al-Gaddafi en el cop d’estat que enderrocà la monarquia d’Idrīs I Ascendit a coronel 1980, lluità a la guerra del Txad, però fou capturat 1987 Un cop alliberat desertà de l’exèrcit libi i, amb el suport dels Estats Units, encapçalà el braç militar del Front Nacional de Salvació de Líbia, enfrontat a Gaddafi Visqué uns quants anys a la República Democràtica del Congo i posteriorment als Estats Units Enderrocat Gaddafi 2011, retornà a Líbia i es reincorporà a la cúpula de l’exèrcit El febrer del 2014, en una…
desarmament
Militar
Reducció progressiva dels arsenals, eventualment fins a la seva desaparició, subsegüent a la finalització d’un conflicte armat, especialment en aquell en què almenys una de les parts no pertany a les forces regulars d’un estat.
Forma part de la mena de processos coneguts amb el nom de Desarmament, Desmobilització i Reinserció DDR Molts dels conflictes on es desenvolupa aquest tipus de desarmament generalment parteixen d’una oposició violenta al govern mitjançant guerrilles, milícies, etc, que hostilitzen la policia i l’exèrcit o perpetren atemptats indiscriminats o selectius En aquests contexts, el desarmament té lloc unilateralment, és a dir, tan sols es desarma la part opositora, mentre que, en canvi, l’estat ha de mantenir els compromisos pactats en els acords de pau previs Una de les dificultats més grans d’…
desarmament
Militar
Política
Limitació o supressió de l’armament bèl·lic susceptible d’ésser utilitzat en un conflicte internacional.
El desarmament plurilateral fou preconitzat per primera vegada a la conferència de la Haia 1899 Després de la Primera Guerra Mundial, la Societat de Nacions aconseguí de reunir a Ginebra 1932 una conferència internacional, bé que sense resultats El 1952, les Nacions Unides crearen una comissió encarregada per a reduir i reglamentar l’armament internacional Els principals acords de control d’armament conclosos després de la Segona Guerra Mundial fins el 1991 han estat condicionats per la guerra freda i protagonitzats pels EUA i l’URSS, els quals intentaren combinar els efectes dissuasius de l’…
Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord
Política
Militar
Organisme creat pel tractat militar de defensa el 4 d’abril de 1949 per tal d’oposar-se al bloc militar encapçalat per la Unió Soviètica.
Objectius i membres Fou creada amb l’objectiu de contrarestar l’expansionisme de la Unió Soviètica arran de la partició d’Europa en zones d’influència, que comportà el sorgiment d’estats satèllit d’aquesta superpotència a l’Europa central i oriental En el seu origen, doncs, constitueix una organització de caràcter defensiu collectiu La seu és a Brusselles i les llengües de treball són el francès i l’anglès A partir dels dotze membres fundadors, l’organització ha passat a trenta-un membres fins el 2023 i ha anat augmentant el seu radi d’acció, alhora que els seus objectius s’han anat…