Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
dinamita
Militar
Denominació genèrica dels explosius a base de nitroglicerina, d’un gran poder trencador, obtinguts per absorció d’aquesta en substàncies capaces de retenir-la, en estat de divisió, o de formar-hi una massa gelatinosa.
La dinamita fou ideada per Alfred Nobel el 1866 l’obtingué absorbint la nitroglicerina descoberta per Ascanio Sobrero el 1847 en una massa de terra de diatomees, i n'aconseguí, així, l’estabilització Hom classifica les diverses classes de dinamita en tres grups, segons la base En les dinamites de base inerta , l’absorbent terra de diatomees, carbonat de magnesi és una substància que no intervé en la reacció explosiva Quan l’absorbent és una substància reductora, com ara les serradures, les farines vegetals, el carbó, etc, equilibrada amb l’addició d’un oxidant nitrat…
multiplicador
Militar
Dispositiu explosiu que hom inclou en l’enceb dels projectils o de les càrregues explosives i que serveix per a provocar l’explosió de la càrrega.
El multiplicador conté una substància més sensible que la càrrega i que explota per efecte del detonador
tetralita
Militar
Substància explosiva sòlida, groga i cristal·lina.
Insoluble en aigua, és més sensible al xoc que la trilita i també més potent Hom la utilitza mesclada amb dissolvents, en els explosius plàstics Té aplicacions militars També és coneguda amb el nom de tetril o pironita
càrrega explosiva
Militar
Substància col·locada dins una granada per a produir-ne l’explosió.
L’efecte pot consistir en un desplaçament de l’aire ona expansiva o de cossos metàllics metralla La càrrega explosiva és activada per una càrrega més petita anomenada multiplicador
explosiu
Militar
Substància o mescla de substàncies capaces de produir una explosió
(reacció química fortament exotèrmica).
La reacció explosiva pot ésser d'oxidoreducció o bé produïda per un grup explosòfor Del primer tipus és la reacció que experimenten els explosius més emprats, els quals poden posseir els radicals oxidants i reductors dins una mateixa molècula redox intern o bé en molècules distintes mescles redox Al segon tipus pertanyen gairebé tots els explosius emprats com a detonadors Els xinesos foren els primers a emprar un explosiu la pólvora negra Malgrat que certs autors en situen la invenció al voltant de l’any 1000 aC i d’altres durant el segle III aC, la primera allusió escrita a la pólvora…
bomba de napalm
Militar
Bomba incendiària que conté una substància inflamable composta de gasolina i sabons d’alumini.
Aquesta mescla transforma el combustible en una gelatina anomenada napalm Han estat molt emprades pels EUA durant la Segona Guerra Mundial i en les guerres de Corea i del Vietnam
cartutx
Esquema contingut de diversos cartutxos
© Fototeca.cat
Militar
Embolcall cilíndric de cartó, metall, etc, que conté una quantitat determinada d’una substància explosiva.
granada d’agressiu químic
Militar
Granada o projectil que no produeix metralla i és carregada amb una substància que produeix efectes lacrimògens, sufocants, esternutatoris o tòxics.
fumigen
Militar
Substància capaç de formar núvols d’aerosol, que resten en suspensió en l’atmosfera i oculten, així, de l’observació els objectius militars.
fusell
Diversos tipus de fusell (de dalt a baix): d’agulla, de metrallador i d’assalt
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, portàtil, característica dels soldats d’infanteria, però generalitzada a tots els altres cossos armats.
És semblant a l'escopeta en la forma i en el mecanisme, però se'n diferencia perquè aquesta tira un raig de perdigons i el fusell una bala unitària a cada tret El seu origen és cap a la fi del s XVI, en aparèixer la clau de pedra foguera o de miquelet, gràcies a la qual hom obtingué aquesta arma, més ràpida i segura que no els seus antecessors, el mosquet i l’arcabús La gran revolució tècnica del fusell es produí a partir del començament del s XIX L’any 1807 l’escocès Alexander JForsyth, en descobrir les pólvores fulminants, substituí la clau de pedra foguera per la de percussió…