Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
José Ballivián
Història
Militar
Militar i polític bolivià.
El 1841 derrotà els peruans a Ingaví, quan havien ocupat La Paz, arran de la guerra civil boliviana A la convenció de Sucre 1843 fou elegit president de la República Governà despòticament i sufocà repetides revoltes El 1847 fou vençut pel general Belzú i exiliat al Brasil
Tiburcio Carías Andino
Història
Militar
Política
Militar i polític conservador hondureny.
Fundà el Partido Nacional 1923 Després de diverses temptatives, el 1932 assolí d’ésser elegit president de la República Prolongà el seu mandat fins el 1949, a base de reformar la constitució, i exercí una dictadura personal recolzada en l’exèrcit Sufocà diverses revoltes liberals 1936 i 1937 El 1941 declarà la guerra a l’Eix
Hannó
Història
Militar
General cartaginès.
Cap del partit aristocràtic de Cartago, lluità contra els mercenaris rebellats 241-238 aC, però fou substituït per Amílcar Barca, que sufocà la revolta Enemic dels bàrquides, afavorí una política amistosa amb Roma i s’oposà a les campanyes d’Anníbal Intervingué en la negociació de pau amb els romans després de la batalla de Zama 202 aC
Francisco de Carvajal
Història
Militar
Militar.
Participà en les campanyes d’Itàlia El 1536 anà a Mèxic i al Perú, on sufocà la rebellió dirigida per l’inca Manco Pizarro li atorgà el comandament de Cusco, ciutat que reconquerí als almagristes S'oposà, juntament amb Gonzalo Pizarro, a l’aplicació de les “Leyes Nuevas”, que privaven de les encomiendas els qui havien participat en les lluites entre Pizarro i Almagro, i en la lluita contra el virrei Blasco Núñez de Vela fou derrotat a Janquijaguana el 1548, i fou executat
Pedro de Vargas-Maldonado-López de Carrizosa y Perea
Història
Militar
Militar andalús.
Lluità en l’exèrcit filipista durant la guerra de Successió es destacà a la batalla d’Almansa 1707 i al setge de Barcelona 1713-14 i assolí el grau de mariscal de camp Sufocà una revolta a Cuba 1721 i lluità a Itàlia durant la conquesta del regne de Nàpols pel futur Carles III d’Espanya 1734 Fou governador de Ceuta 1735-41 i, durant l’absència del marquès de La Mina, capità general interí de Catalunya 1746 En 1753-58 fou membre del Consejo Supremo de la Guerra Era marquès consort de Campo Fuerte
Serafí Maria de Soto i Ab-Ach
Historiografia
Història
Militar
Militar i historiador.
Comte de Cleonard Fou capità general d’Andalusia, on sufocà un alçament dels generals Córdova i Narváez 1838, i ministre de la guerra 1840 La seva actitud reaccionària mogué la camarilla d’Isabel II encapçalada pel confessor del rei consort i sor Patrocinio a fer desbancar Narváez com a cap de govern 19-20 d’octubre de 1849 Però Narváez s’imposà i li féu deixar el gabinet, que pel seu caràcter efímer fou anomenat el gabinete relámpago Escriví una documentada Memoria histórica de las escuelas militares de España 1847 i una Historia orgánica de las armas de infantería y caballería…
Henri-Philippe-Omer Pétain
Henri-Philippe-Omer Pétain
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i estadista francès.
Professor a l’Escola de Guerra 1901-10, les seves teories defensives el feren impopular General als 58 anys, durant la Primera Guerra Mundial participà en l’ofensiva de Champagne 1915 i dirigí la defensa de Verdun 1916, que li valgué ésser considerat heroi nacional Comandant en cap de l’exèrcit francès 1917 i mariscal 1918, sufocà amb Primo de Rivera la rebellió d’Abd el-Krim al Marroc 1925 Ministre de Guerra en el govern dretà de Doumergue 1934 i ambaixador a l’Espanya franquista 1939, després de la desfeta francesa 1940, fou nomenat vicepresident i, després, president del…
Arsenio Martínez de Campos y Antón
Història
Militar
Militar.
Format a l’Escuela de Estado Mayor, hi fou catedràtic Lluità a la guerra d’Àfrica, on es distingí Ascendit a tinent coronel, formà part de l’expedició que anà a Mèxic 1861-62, a les ordres del general Prim Posteriorment anà a Cuba 1869, on fou ascendit a general de brigada El 1872 tornà a la península Ibèrica, i lluità a Catalunya contra els carlins en collaboració amb Cabrinetty, féu alçar el setge de Berga L’any següent fou enviat a València a reprimir l’alçament cantonalista bombardejà la ciutat i l’ocupà 8 d’agost, en qualitat de capità general Operà contra els cantonalistes de Múrcia i…