Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
forces aeronavals
Militar
Conjunt de tropes, aeronaus i vaixells que realitzen accions bèl·liques de forma conjunta.
Les aeronaus van demostrar la seva eficàcia durant la Segona Guerra Mundial i posteriorment van ser adoptades per les principals armades del món Ara bé, des de llavors no s’han utilitzat en veritables batalles navals, sinó més aviat per a sostenir operacions terrestres Hi ha tres tipus de vaixells amb capacitat per a transportar aeronaus els portaavions pesants, dels quals només en té la US Navy, que transporten avions a reacció els portaaeronaus, que deriven dels portaavions lleugers i que transporten una flota mixta d’avions d’enlairament vertical ‘Harrier’ i d’helicòpters de…
batalla de Trafalgar
Història
Militar
Lluita naval entre la flota britànica i una coalició francoespanyola que tingué lloc el 21 d’octubre de 1805 prop del cap de Trafalgar, a la costa SW de la península Ibèrica, en el curs de la tercera coalició contra França.
Manava la flota anglesa, composta de 27 vaixells i 6 fragates, l’almirall HNelson, i la francoespanyola, composta de 18 vaixells i 7 fragates per part francesa i de 15 vaixells per part espanyola, l’almirall francès Pierre Charles de Villeneuve i l’espanyol Federico Carlos Gravina La flota francoespanyola es trobava estesa en forma d’arc a sis quilòmetres, i fou atacada perpendicularment per dues columnes angleses que dividiren la flota i atacaren després els vaixells Nelson morí sobre la nau Victory i Villeneuve fou pres amb el seu vaixell…
batalla de l’Atlàntic
Història
Militar
Conjunt d’operacions navals que tingueren lloc a l’oceà Atlàntic en el transcurs de la Segona Guerra Mundial.
La superioritat naval de la Gran Bretanya permeté a aquest país d’establir ja des del començament de la guerra un blocatge a distància dels països de l’Eix Després d’accions d’una certa importància, com la batalla del riu de la Plata on fou enfonsat el cuirassat de butxaca alemany “Admiral Graf Spee”, la prioritat fou donada a la guerra aèria batalla d’Anglaterra Abandonat el projecte d’invasió d’Anglaterra 1940, la batalla de l’Atlàntic prengué les característiques que havien de durar tota la guerra D’una banda, Anglaterra necessitava unes línies de comunicació amb els EUA que permetessin…
blindatge
Transports
Militar
Capa de material especialment resistent (acer, formigó, etc.) amb què és revestit un vehicle, un vaixell, una fortificació, etc., a fi de protegir-los dels projectils, del foc, etc.
L’evolució del blindatge ha estat marcada per l’evolució dels sistemes ofensius, tant, que modernament l’extraordinari increment de la potència de les noves armes ha relegat el blindatge a un segon terme artilleria Els blindatges han estat aplicats, sobretot, a bastiments fixos nius de metralladores, blocaus, etc amb blindatges de formigó, i a ginys mòbils vaixells, tancs, avions, etc amb blindatges d’acer i d’altres aliatges Bé que en l’antiguitat clàssica o en els vaixells vikings poden ésser trobats precedents de l’actual blindatge, l’aparició d’aquest en el…
cortina de fum
Militar
Núvol o boira artificial que és col·locat entre les forces pròpies i l’enemic a fi d’amagar el moviment d’aquelles.
Fins a l’aparició del radar, els vaixells de guerra utilitzaven sovint aquesta forma d’emmascarament
orgue
Militar
Arma que consistia en un conjunt de canons d’arcabús o de fusell, els quals podien ésser disparats de cop o d’un a un.
Era emprat especialment a bord dels vaixells, muntat a les cofes, i tenia una especial importància en els abordatges
batalla naval de Vigo
Història
Militar
Combat que tingué lloc el 22 d’octubre de 1702, al començament de la guerra de Successió espanyola, entre l’esquadra angloholandesa, comandada per l’almirall George Rooke, i l’esquadra francoespanyola, dirigida pels almiralls Manuel de Velasco i M.de Chaterenau, que escortava la flota d’Índies.
L’artilleria dels angloholandesos, més potent, destruí els vaixells francoespanyols, que s’havien refugiat a la badia de Vigo
pòlissa d’almirallat
Transports
Història
Militar
Dret marítim
Document pel qual hom acreditava, d’acord amb les Ordinacions de l’Armada, l’elecció del capità que, amb el nom d’almirall, prenia el comandament de l’expedició en cas de navegar en conserva o en cas d’haver de coalitzar-se amb vista a la defensa mútua.
En el primer cas era lliurada per l’armador de la ruta en el segon, en què l’almirall era nomenat a la sort o de comú acord, la pòlissa era signada per tots els capitans a favor de l’elegit i per aquest a favor dels altres vaixells