Resultats de la cerca

Si hom empra bombes no nuclears, fa el llançament concentrat, és a dir, fent caure de cop el nombre màxim de bombes, per tal de garantir la destrucció de l’objectiu

Hom distingeix entre balística interior, balística exterior i balística terminal La balística interior estudia els fenòmens que ocorren dins el tub d’una arma de foc quan es dispara És a dir, que considera les variables termodinàmiques d’un gas que s’expandeix i impulsa el projectil, i forneix les dades per a dissenyar els aparells de projecció i escollir les característiques de les pólvores a emprar Hom parla també de balística interior en referir-se als fenòmens que ocorren a l’interior de la cambra de combustió d’un coet i considera com a projectil els gasos expulsats que l’impulsen La…

Consta orgànicament d’un grup de forces aèries, que comprèn els esquadrons de vol, de manteniment i abastament Té capacitat per a portar a terme accions autònomes

Els perdigons solen ésser esfèrics i d’un diàmetre entre 1,2 i 6 mm, però també poden ésser cúbics o aplanats semblantment a una llentia, quan hom vol obtenir-ne una major dispersió Hom empra també perdigons durs, d’un aliatge de plom, antimoni i arseni, i de coure

Comandant en cap de les forces aèries estratègiques nord-americanes a Europa 1942-45, dirigí, amb Harris, de la RAF, l’ofensiva aèria contra Alemanya Havia estat pilot de caça en el front francès durant la Primera Guerra Mundial i l’any 1929 baté el rècord mundial de durada en vol Fou cap de l’estat major general dels EUA en 1946-48

Pot ésser llisa o bé estirada si hom vol donar al projectil un moviment rotatiu que faciliti la perforació de l’aire augmentant l’estabilitat de la trajectòria i l’abast L’ànima pot ésser també seguida quan, des de la boca a la recambra, té el mateix diàmetre, o bé recambrada quan la recambra té un diàmetre més gran La longitud de l’ànima se sol expressar en calibres Així, un obús de 105/26 té un ànima de 26x105 mm de longitud

Entre els més significatius hi ha els làsers, que hom utilitza per al marcatge i illuminació de fitons en el guiatge de míssils i en sistemes de punteria per a canons de tir automàtics, en telemetria i en l’avaluació del tir d’artilleria i l’efectuat des de tancs els detectors d’infraroigs per a l’orientació de la navegació i del foc els aparells de visió nocturna i els aparells d’imatgeria electrònica els simuladors de vol i de foc, etc

Es formà inicialment com a fonedor ingressà a l’escola militar d’aviació de Čkalov i aconseguí el grau de tinent Arribà a pilot de proves i entrà en l’equip de cosmonautes en entrenament Tripulà el vehicle Vostok I i fou el primer home a fer un vol orbital 12 d’abril de 1961 El 1962 fou nomenat diputat del Soviet Suprem, i sis anys més tard morí d’accident d’aviació Un cràter de la cara oculta de la Lluna porta el seu nom