Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
hoquei adaptat
Hoquei
Hoquei practicat per persones amb alguna discapacitat física o intel·lectual.
Hi ha una modalitat que es juga amb cadira de rodes entre dos equips formats per quatre jugadors de camp i un porter, sobre un terreny de joc de superfície plana 26 × 16 m amb les cantonades arrodonides Els partits es divideixen en dues parts de 20 min –amb un descans entremig de 10 min–, i les porteries mesuren 2,5 m de llarg i 20 cm d’alçada Els esportistes, que presenten alguna discapacitat física o paràlisi cerebral, poden dur l’estic a la mà o fixat a la cadira Aquesta modalitat s’impulsà als Països Baixos el 1988 i té un reglament internacional A Catalunya s’inicià a les acaballes del…
Jules-Antoine Lissajous
Física
Físic francès.
Estudià els moviments vibratoris i introduí les conegudes corbes de Lissajous Inventà també un dispositiu òptic que permet l’observació d’un spot lluminós sotmès a vibracions, adaptat després per Helmholtz
cicle Stirling
Física
Tecnologia
Cicle termodinàmic teòric d’una màquina tèrmica reversible constituït per la successió de les quatre fases per les quals evoluciona un gas perfecte, entre dues fonts de calor a temperatura constant, separades per un bescanviador adiabàtic.
Les quatre fases són les següents una compressió isotèrmica del gas en contacte amb la font freda un reescalfament a volum constant fins a la temperatura de la font calenta una expansió isotèrmica del gas en contacte amb la font calenta, i un refredament en el bescanviador fins a la temperatura de la font freda El rendiment del cicle teòric de Stirling és igual al rendiment màxim de Carnot d’una màquina ideal que evoluciona entre les mateixes fonts calenta i freda El cicle Stirling ha estat adaptat a la realització de prototips de motors de combustió externa, del tipus de motor…
unitat
Física
Valor d’una magnitud que hom pren com a terme de comparació per a mesurar les magnituds de la mateixa natura o espècie.
Des de l’antiguitat cada poble ha fixat i utilitzat diverses unitats per a mesurar les magnituds, unitats que han anat variant amb el temps i que hom ha adaptat en cada cas a les necessitats d’acord amb l’ús Moltes unitats antigues són encara emprades a molts llocs, com és el cas de les unitats tradicionals catalanes Per a materialitzar una unitat hom construeix un patró , consistent en un estri, aparell, etc, que fixa o determina amb l’exactitud suficient el valor de la unitat Les antigues civilitzacions ja construïren patrons per a les unitats de mesura de longitud, capacitat, pes, etc, que…