Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
temps astronòmic
Astronomia
Física
Magnitud, definida per a qualsevol instant, que és igual a l’angle horari del Sol mitjà a l’instant considerat.
Aquest tipus de temps és el mateix que el temps solar mitjà, amb l’única diferència que hom pren com a instant origen el migdia en lloc de la mitjanit Fins l’any 1925 fou usat com a temps oficial en les mesures i els càlculs astronòmics, però a partir d’aquell any, i per recomanació de la Unió Astronòmica Internacional, hom adoptà el temps solar mitjà
ona electromagnètica
Física
Forma que adopta, en la seva propagació, l’energia electromagnètica, segons la teoria ondulatòria (equacions de Maxwell).
Les ones electromagnètiques es desplacen a la velocitat de la llum en el medi considerat i són ones transversals La freqüència d’una ona electromagnètica és una constant que la caracteritza, i no varia en passar d’un medi a un altre, car l’energia E que transporten és E = hv h = constant de Planck En el buit, la longitud d’ona λ 0 i la freqüència ν van lligades per la relació λ 0 v = c, c essent la velocitat de la llum en el buit En un medi material d’índex de refracció n , la velocitat de fase n de les ones electromagnètiques és v = c / n , i la relació anterior es converteix en λ v = v , λ…
nombre atòmic
Física
Nombre de càrregues positives elementals, o protons, transportat pels nuclis de tots els isòtops d’un element donat.
Inicialment, el nombre atòmic era simplement el número d’ordre atribuït als elements en collocar-los per masses atòmiques creixents El 1913, Johannes H van den Broek, en analitzar totes les dades conegudes, descobrí que el nombre de càrregues elementals del nucli atòmic era igual al nombre atòmic Niels Bohr adoptà aquest descobriment per a desenvolupar la seva teoria quàntica sobre l’estructura dels àtoms i l’origen dels espectres Actualment, Z és una quantitat nuclear coneguda sense cap error per a tots els nuclis Això no obstant, la càrrega efectiva Ze és coneguda amb els seus…
entalpia
Física
Química
Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema físic considerat.
Per definició H = U + pV , H essent l’entalpia, U, l’energia interna, p , la pressió, i V , el volum El primer principi de la termodinàmica, en funció de l’entalpia, adopta la forma dQ = dH - Vdp , és a dir, la quantitat de calor fornida a un sistema és emprada per a augmentar-ne l’entalpia i fer un treball extern - Vdp En un procés a pressió constant per exemple, en un recipient obert en què actua sempre la pressió atmosfèrica, les variacions d’entalpia mesuren la quantitat de calor que hi intervé En una transformació a temperatura i pressió constants, l’entalpia mesura el treball màxim útil…
variable termodinàmica
Física
Cadascuna de les magnituds físiques mútuament compatibles l’especificació del valor de les quals determina un estat en el sistema termodinàmic considerat.
En el cas dels gasos ideals, hom empra la pressió, el volum i la temperatura absoluta, o sia p, V, T Les relacions matemàtiques entre les variables termodinàmiques o d’estat són anomenades equacions d’estat del sistema Per a un gas real, amb pressió crítica p c , temperatura crítica T c i volum molar crític V c , hom defineix les anomenades variables reduïdes mitjançant les relacions p r = p/p c T r = T/T c V r = V/V c , on p, T i V són, respectivament, la pressió, la temperatura i el volum molar en l’estat considerat L’equació d’estat dels gasos reals adopta la mateixa forma per a tots…
Alexander Graham Bell
Alexander Graham Bell
© Fototeca.cat
Física
Físic i inventor nord-americà d’origen escocès.
Abandonà els estudis musicals per tal de dedicar-se a la fonètica Emigrà al Canadà 1871 i posteriorment als EUA, d’on adoptà la ciutadania Fou professor de fisiologia vocal a la Universitat de Boston Els seus treballs sobre el so, motivats pel problema de l’ensenyament dels sordmuts, respecte al qual escriví diverses obres, el portaren a construir un telègraf harmònic Fou l’inventor d’un mètode de gravació per al fonògraf d’Edison el 1876 inventà el telèfon, la prioritat del qual invent li fou discutida i defensà en diversos processos Tanmateix, després d'anys d'investigacions,…
Zug
Divisió administrativa
Cantó del centre de Suïssa.
La capital és Zug 21 900 h 1994 Situat a la dreta del Reuss, s’estén als voltants del llac homònim, a la zona de contacte entre els Prealps i el Mittelland, format per petites conques separades per relleus molàssics La proximitat de Zuric fa que sigui un dels cantons més poblats 378 h/km 2 est 1994, i, juntament a una rica agricultura, amb conreus de fruiters, farratge i cereals, s’hi desenvolupa una important indústria tèxtil, metallúrgica diferenciada i d’aparells elèctrics Esmentat per primera vegada el 858, el 1273 fou comprat per Rodolf d’Habsburg, i el 1352 entrà a la Confederació…
Thurgau
Divisió administrativa
Cantó del NE de Suïssa.
La capital és Frauenfeld 20 200 h est 1994 Situat a les vores occidentals del llac de Constança, comprèn l’extrem oriental de la regió mitjana de Suïssa, i és una regió de turons que s’estenen al peu dels Prealps molàssics i que són tallats per àmplies valls obertes pel Thur afluent del Rin i els seus afluents La població 222 h/km 2 és de llengua alemanya i es concentra a les valls i a les vores del llac en petites ciutats És un dels cantons amb una renda per habitant més alta de Suïssa Riquesa agrícola amb producció de fruita, tabac i farratge És important la ramaderia bestiar boví La…
Robert Boyle
Física
Físic i químic irlandès.
Fou membre preeminent de l’Invisible College, que el 1660 es transformà en la Royal Society El 1657 construí amb Robert Hooke una bomba pneumàtica basant-se en els treballs de l’alemany Otto von Guericke Observà que a l’aire hi ha un component necessari per a la combustió i la respiració, i que l’aire és suport de les ones sonores però no influeix sobre els fenòmens elèctrics i magnètics Perfeccionà el termòmetre de Galileu i adoptà com a punt fix de l’escala termomètrica el de la fusió del glaç En la resposta a una crítica al seu llibre New Experimental Physico-Mechanical…
Bali
Camps d’arròs a l’illa de Bali, Indonèsia
© Corel Professional Photos
Illa
Divisió administrativa
Illa i província d’Indonèsia.
La capital és Denpasar 788589 2010 És separada de l’illa de Java per l'estret de Bali i de l’illa de Lombok per l’estret del mateix nom En general és muntanyosa, i culmina en el volcà Agung 3 142 m, bé que al sud presenta una extensa planura El clima és moderat, bastant sec al nord i amb pluges abundants al sud durant els períodes monsònics Els recursos econòmics principals són l’agricultura cafè, arròs, tabac i la ramaderia bovina i porcina La indústria és menestral, amb manifestacions artesanals escultura de fusta, treball del metall i teixits Els nuclis urbans principals són Singaradja i…