Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
punt volat
Gramàtica
Signe que apareix en el dígraf de l’ela geminada (l·l).
És utilitzat també en edicions de textos antics per a separar paraules i partícules que apareixen aglutinades en els manuscrits
vòrtex quantificat
Física
En un superfluid, vòrtex que apareix en fer-lo girar amb una velocitat per sobre de certa velocitat crítica.
A causa del caràcter univaluat de la funció d’ona que descriu el superfluid d’acord amb la mecànica quàntica, un vòrtex tan sols pot existir en un superfluid si, en girar al seu voltant, el fluid adquireix un moment angular que és un múltiple enter de ħ, la constant de Planck dividida per 2π S'han observat vòrtexs quantificats en heli superfluid, en metalls superconductors i en gasos atòmics ultrafreds, la qual cosa ha servit per a demostrar-ne inequívocament el caràcter superfluid
equació de Helmholtz
Física
Equació diferencial en derivades parcials que té per expressió
on k és un escalar.
Apareix a l’hora de cercar solucions de les equacions d’ones
deliberatiu | deliberativa
Gramàtica
Dit del caràcter de la unitat gramatical que serveix per a indicar un contingut amb l’expressió de pregunta sobre ‘‘què cal fer, davant més d’una possibilitat’’.
El subjuntiu deliberatiu és aquell que apareix en un context tot implicant una actitud deliberativa
ratlla de l’espectre
Física
Ratlla que apareix en certs tipus d’espectre, dit espectre de ratlles, la qual correspon a una longitud d’ona determinada.
Les ratlles dels espectres d’emissió són brillants, mentre que les dels d’absorció dites ratlles d’absorció són fosques Un exemple conegut d’aquestes darreres és el de les ratlles de Fraunhofer
mode optatiu
Gramàtica
Mode que en el sistema verbal d’algunes llengües expressa el desig o la possibilitat.
Apareix conservat en diverses llengües indoeuropees antigues en indoirànic, tokhari, grec i, en part, en el bàltic i en l’eslau En altres llengües ha estat assimilat al subjuntiu com és el cas del llatí, on el subjuntiu té un valor desideratiu o potencial Ofereix dos morfemes característics pel tipus atemàtic i pel temàtic
tenebrescència
Electrònica i informàtica
Física
Fenomen que té lloc en algunes substàncies, denominades escatòfors, consistent en un obscuriment en ésser sotmeses a determinades radiacions, com ara raigs X o raigs catòdics.
És un fenomen invers de la luminescència i té aplicació en certs tipus de tubs de raigs catòdics en què la pantalla, proveïda d’un revestiment tenebrescent, és illuminada mitjançant una radiació ultraviolada que produeix luminescència els raigs catòdics incidents apaguen els punts on incideixen i apareix així una imatge fosca sobre un fons brillant
estroboscòpia
Física
Tecnologia
Procediment d’observació i estudi de moviments periòdics molt ràpids (vibracions, rotacions, etc).
El seu fonament, explicat per JPlateau el 1836, és que l’ull pot apreciar una sèrie d’imatges intermitents d’una freqüència determinada, però no pot retenir el moviment excessivament ràpid D’aquesta manera l’objecte en moviment apareix, en cada imatge, com si estigués aturat Aquestes sèries d’imatges són obtingudes per mitjà de l'estroboscopi
ona d’Alfvén
Física
Cas particular d’ona hidromagnètica, introduïda inicialment per H. Alfvén l’any 1942.
Aquest tipus d’ona apareix quan la velocitat macroscòpica del plasma i la variació del camp magnètic són paralleles a l’eix Y i independents de Y , mentre que el camp magnètic mitjà és parallel a l’eix X , que és la direcció de propagació de les ones Aquest tipus d’ona s’ha detectat a la magnetosfera de la Terra