Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
levitació
Entre un imant que cau i una placa de material conductor situada a sota apareixen forces de repulsió magnètica qeu no eviten la caiguda de l’imant (a). Amb cert tipus de semiconductor, la repulsió manté l’imant suspès (b). Diversos sistemes de levitació magnètica pewr moncarril s’ispiren en aquest principi: l’esquema (c) en mopstra un d’experimentat al Japó (repulsió entre electroimants i carrils metal·lics)
© Fototeca.cat
Física
Estat d’un cos sotmès a una força sustentadora que equilibra el seu pes, de manera que es manté en suspensió a una certa distància d’una superfície de referència.
En metallúrgia, hom empra la levitació per tal d’evitar els contactes materials del metall amb l’entorn fusió en levitació La levitació magnètica és el principi dels sistemes d’impulsió d’alguns transports avançats
interferència constructiva
Física
En un interferòmetre, qualsevol dels punts en els quals coincideixen els màxims valors de les intensitats de les ones que hi interfereixen.
Els llocs geomètrics definits per aquests punts apareixen com a franges brillants rectes o circulars, segons el tipus d’interferòmetre
cèl·lules de Bénard
Física
Cèl·lules hexagonals que es formen en el si d’un fluid a causa de la convecció.
Apareixen quan hi ha una diferència de temperatura entre les dues cares d’una capa de fluid, i canalitzen el transport de massa i calor, de manera que no hi ha intercanvi de fluid entre dues cèllules
terçó
Història del dret
Antiga demarcació administrativa de la Vall d’Aran que, en nombre de tres, agrupava totes les parròquies; tenien com a centre Garòs, Viella i Bossost, caps de batllia.
Al segle XVI els terçons apareixen subdividits en dos són els anomenats sesterçons i, també, terçons De Bossost sorgiren els de Lairissa i els Quatrellocs del de Viella, els de Marcatòsa i Viella del de Garòs, els d’Arties i Pujòlo
supersimetria
Física
Simetria que s’aplica a les partícules elementals per tal de canviar un bosó en un fermió i viceversa.
A les teories que incorporen aquesta simetria, anomenades teories supersimètriques, a cada bosó li correspon un fermió i a cada fermió un bosó L’ús de la supersimetria minimitza els problemes relacionats amb els infinits que apareixen en el càlcul de pertorbacions de les teories de quàntica de camps
espectre d’absorció
Física
Espectre de la radiació electromagnètica que resulta del pas d’una radiació electromagnètica d’espectre continu a través d’una substància absorbent.
És format, generalment, per un espectre continu en el qual manquen algunes longituds d’ona, que apareixen com a ratlles o bandes fosques en la imatge espectroscòpica Aquestes longituds d’ona són les mateixes de l'espectre d’emissió de la substància en qüestió, i a l’igual que aquell, el caracteritzen aquesta propietat és a bastament emprada en espectroscòpia
positroni
Física
Sistema físic compost d’un electró i un positró que giren al voltant de llur centre de masses, tal com ho fan un electró i un protó en un àtom d’hidrogen.
El positroni no és estable i la seva vida mitjana és d’1,2 × 10 10 s si les dues partícules que el formen tenen spins antiparallels, i d’1,4 × 10 -7 s si són parallels En el primer cas, en desintegrar-se per anihilació, apareixen dos fotons, i en el segon cas, tres L’existència del positroni fou confirmada el 1951 per Martin Deutsch
positró
Física
Antipartícula de l’electró, que com a tal té la mateixa massa i el mateix spin que aquest, però de càrrega elèctrica positiva, bé que del mateix valor absolut.
Els positrons són producte de desintegració d’alguns nuclis radioactius inestables beta o apareixen al costat d’un negatró en la producció de parelles Un positró no es desintegra espontàniament, però, en travessar la matèria, pot collidir amb un electró i tots dos s’anihilen anihilació i donen una radiació electromagnètica El positró fou predit teòricament per Dirac el 1927 i observat per primera vegada als raigs còsmics per Anderson el 1932
Ernst Chladni
Física
Físic alemany.
Inventà dos instruments músics, l’eufoni i el clavicilindre, variants de l’harmònica de cristall, i a través de la música començà a estudiar el so i esdevingué un dels fundadors de l’acústica Descobrí vibracions longitudinals en cordes o barres i estudià experimentalment la vibració de plaques en les quals, si hom hi escampa sorra fina pel damunt, apareixen les anomenades figures acústiques de Chladni , formades per la sorra acumulada en les línies nodals de la placa en vibració Explicà el fenomen de ressonància en els diapasons i efectuà mesures sobre la velocitat del so en…
glossa
Història del dret
Comentari d’un text jurídic.
Les glosses jurídiques apareixen profusament al llarg dels segles XII-XV, tant en texts romanistes com canònics, primer interlineades i després al marge del manuscrit a vegades eren objecte de successives rectificacions i de còpies Tingueren el moment més esplendorós a l’Escola de Glossadors de Bolonya glossador , elaborada a base del dret romà justinianeu, sobretot quan els tractadistes, més que glossar, escriviren apparatus o extensos comentaris a un títol de la llei o institució, summae o resums de determinades matèries, singularia o extractes d’algun autor, etc L’autoritat…