Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
nanoembut
Física
Estri a escala nanomètrica que té la forma d’un con buit invertit i que ha estat dissenyat per convertir llum d’una longitud d’ona en una llum d’una altra longitud d’ona mitjançant la generació d’harmònics secundaris aplicant coneixements de plasmònica.
El 2011 fou construït un nanoembut de plata de pocs micròmetres de llarg i 100 nm d’ample, ple de xenó, mitjançant el qual foren transformats pulsos de 10 -15 s de llum infraroja en pulsos de la mateixa durada però amb una longitud d’ona en la banda de l’ultraviolat extrem, per sota dels 20 nm
raig
Física
Direcció en què avança l’energia que es propaga en una ona lluminosa i, per extensió, en qualsevol ona electromagnètica.
En cada punt, aquesta direcció és normal al front de l’ona en el dit punt En el cas de la llum hom pot visualitzar-lo considerant un feix de llum prou estret a fi que les seves dimensions transversals siguin molt petites al costat de la seva longitud, però prou ample comparat amb la longitud d’ona de la llum a fi que no es produeixin fenòmens de difracció Segons la longitud d’ona, els raigs reben diferents noms espectre Els raigs lluminosos , corresponents a la llum visible, són els més coneguts en un extrem hi ha els raigs infraroigs infraroig i a l’altre els raigs…
raça màrgida
Antropologia
Física
Raça d’amerindis dolicocèfals de talla inferior a la mitjana, cabells negres, cara curta, nas ample i ulls petits i separats, que ocupava diverses àrees marginals a Califòrnia i al litoral del golf de Mèxic.
l’Eixample de Barcelona
Vista aèria de la part central de l’Eixample de Barcelona
© Fototeca.cat
Districte
Sector de Barcelona que des del 1984 constitueix un districte de la ciutat.
Fora dels límits de la ciutat antiga, estès pel pla ultrapassant els límits dels antics municipis propers, avui barris perifèrics de la ciutat Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, hi ha l’Eixample Fou projectat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà, que ja havia traçat la carretera de Sarrià 1845-50 i havia establert el pla topogràfic dels voltants de la ciutat 1855 El Pla d’Eixample –o més exactament Pla de Reforma i Eixample– de Barcelona, conegut per pla Cerdà , fou presentat per Cerdà el 1859 i esdevingué molt polèmic ja…