Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
radiació de Hawking
Radiació de Hawking Es pot formar en un punt de l’espai una parella partícula-antipartícula (A), d’energia total nul·la, ques’anihilarà ràpidament (B); si el forat negre captura una d’aquestes partícules (C), l’altra (D) serà detectable i semblarà que prové del mateix forat negre
© Fototeca.cat
Física
Efecte previst teòricament per S. Hawking, basant-se en la relativitat general i la mecànica quàntica, segons el qual un forat negre pot emetre cert tipus de radiació.
A partir de l’observació que l’horitzó d’esdeveniments creix sempre que cau matèria en un forat negre, J Bekenstein suggerí que això significava una mesura del creixement de l’entropia del forat negre Hawking, d’acord amb la segona llei de la termodinàmica, afirmà que si un forat negre té entropia també ha de tenir certa temperatura i això provoca que hagi d’emetre radiació Els càlculs teòrics mostren que un forat negre ha d’emetre partícules i radiació com si fos un cos calent amb una temperatura inversament proporcional a la seva massa L’emissió es podria entendre prenent parells de…
alliberar
Física
Emetre energia un sistema a costa de disminuir la seva energia total.
radiar
Física
Emetre els cossos raigs lluminosos o d’altres radiacions ondulatòries o corpusculars.
cambra reverberant
Física
Recinte acústic tancat que afavoreix la reflexió de les ones sonores en totes les direccions.
Les superfícies que limiten la cambra, cobertes d’un material que presenta un índex de reflexió elevat a les ones acústiques, no són paralleles per tal que les múltiples reflexions de les ones es propaguin en direccions diferents, no hi hagi formació d’ones estacionàries i hom simuli un camp sonor d’incidència aleatòria Es caracteritza pel temps de reverberació, definit com l’interval necessari perquè el nivell acústic de la cambra es redueixi en 60 dB, un cop ha cessat d’emetre la font sonora El temps de reverberació depèn del volum i de la superfície de les parets de la cambra, i sol ésser…
lluminositat
Electrònica i informàtica
Física
Atribut de la sensació visual segons el qual una superfície determinada sembla emetre més o menys llum.
Constitueix una de les característiques de la sensació de color Anomenada també brillantor , és aproximadament el corresponent psicosensorial de la magnitud fotomètrica coneguda com a luminància
partícula virtual
Física
Partícula elemental que hom suposa que n’acompanya constantment una altra, pel fet que aquesta pot emetre-la en desintegrar-se.
Així, per exemple, un neutró té, com a partícula virtual, un electró
comptador de Čerenkov
Física
Comptador que mesura la quantitat de partícules que tenen una velocitat suficient per a emetre llum per efecte radiació de Čerenkov
.
És, doncs, un comptador selectiu , i els models més perfeccionats poden ésser usats com coptadors-preparadors que forneixen partícules amb velocitats compreses dins d’un determinat interval
escintil·lador
Física
Substància transparent a la llum que té la propietat d’emetre alguns fotons d’energia corresponent a l’espectre visible cada cop que rep l’impacte d’una radiació ionitzant.
El nombre de fotons és sensiblement proporcional a l’energia de la radiació incident També se'n diu detector d’escintillació