Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
pricipi de les acceleracions successives
Física
Principi segons el qual en una sèrie d’elèctrodes sotmesos a potencials decreixents, l’energia cinètica adquirida per una partícula (carregada) entre dos elèctrodes successius és 1/2m v2 = e [V(A) - V(B)].
On m és la massa de la partícula, v la velocitat, e la càrrega elèctrica, i V A i V B els potencials de dos elèctrodes successius, per tant, l’energia cinètica final dependrà de la diferència de potencial entre el primer elèctrode i el darrer
efecte de Barkhausen
Física
Fenomen observat en aplicar un camp magnètic d’intensitat progressivament i lentament variable, a una substància ferromagnètica; la imantació resultant es produeix d’una manera discontínua.
Aquest efecte és degut a les transformacions brusques successives produïdes en els dominis magnètics elementals presents en la substància estudiada
decrement logarítmic
Física
En un moviment ondulatori, logaritme neperià de la raó entre dues amplituds successives del mateix signe.
per defecte
Física
Dit d’una mesura realitzada fent aproximacions successives al valor exacte mitjançant valors estrictament inferiors a aquest.
angles d’Euler
© Fototeca.cat
Física
Angles que determinen l’orientació, respecte a uns eixos fixos xyz, dels eixos x’y’z’ solidaris amb un sòlid mòbil.
Hom els obté mitjançant tres rotacions successives, de la següent manera primer, hom gira el sistema xyz un angle ϕ en un sentit directe al voltant de l’eix z , resultant-ne el sistema ξηζ segon, hom gira aquest un angle φ en sentit directe al voltant de l’eix ξ, resultant-ne ξ´η´ζ´ l’eix ξ´, intersecció dels plans xy i ξ´η´, és anomenat línia nodal , N i tercer, hom gira ξ´η´ζ´ un angle υ al voltant de ζ´, obtenint-ne x´y´z´ Hom observa que φ és l’angle format per z i z´, ϕ el format per x i N , i υ el format per x ´ i N
cos negre
Física
Cos ideal que absorbeix totes les radiacions que rep i les característiques de la radiació del qual només depenen de la seva temperatura i de la longitud d’ona d’aquella.
Hom en considera una materialització, bé que no exacta, formada d’un petit forat en una esfera buida i recoberta interiorment de fum d’estampa, de manera que qualsevol radiació que hi entra és pràcticament absorbida per la superfície interior gràcies a l’elevat coeficient d’absorció d’aquesta 0,99 i a les successives reflexions interiors El cos negre emet la màxima quantitat possible d’energia per una tempertura determinada lleis de Kirchhoff A més, l’absorció total de radiacions per part d’un cos negre representa l’augment màxim de temperatura La radiació emesa per un cos…
bombatge magnètic
Física
Acció d’escalfar un plasma mitjançant les compressions adiabàtiques successives induïdes per un camp magnètic constant o variable en el temps.
cambra de boira
Física
Detector en què el pas d’una partícula carregada pel si d’un vapor sobresaturat determina un deixant d’ions sobre els quals es condensen gotetes, tot formant una traça que visualitza la trajectòria de la partícula.
Les gotetes es formen perquè, en un vapor sobresaturat, els ions actuen com a nuclis de condensació, atès que llur camp electroestàtic venç la tensió superficial que evitaria la formació de gotetes Les sobresaturació del vapor és aconseguida de diferents maneres A la cambra d’expansió , un vapor saturat és expansionat adiabàticament ràpidament i, com a conseqüència, disminueix la seva temperatura i esdevé sobresaturat un sistema de recompressions i expansions successives permeten la utilització continuada de la cambra, bé que hi ha sempre un temps mort en què les condicions no…
fenaquistoscopi
Jocs
Física
Instrument format per dos discs, l’un amb escletxes equidistants i l’altre amb les fases successives del moviment d’un cos representades al voltant del centre.
En girar, fan l’efecte del moviment complet
estat
Física
Electrònica i informàtica
Manera d’ésser, existir o presentar-se un sistema material.
L’estat d’un sistema es defineix per un nombre determinat de magnituds físiques expressables quantitativament, anomenades variables o funcions d’estat els valors de les quals en un instant t o permeten de caracteritzar la dinàmica d’un sistema, i contenen prou informació sobre la seva història anterior a t o perquè hom pugui determinar-ne el comportament partint del coneixement del seu estat en t o i de les entrades posteriors a t o Dins un sistema poden existir diversos conjunts de variables d’estat, tots ells interrelacionats un dels més comuns és el de les variables de fase , format per…