Resultats de la cerca

Es graduà a la Universitat d’Alabama i es doctorà a la Pennsylvania State University, i posteriorment exercí la docència en ambdues institucions El 1944 s’incorporà al projecte Manhattan de Los Alamos que culminà en la construcció de la primera bomba atòmica Després de la Segona Guerra Mundial, fou el principal responsable de la construcció de l’accelerador de partícules lineal que donà lloc al centre de recerca de partícules subatòmiques conegut amb el nom de LANSCE Los Alamos Neutron Science Center, que dirigí fins el 1986 Rebé el premi EO Lawrence 1963 i la medalla del Laboratori Nacional…

El 1955 es graduà a la Universitat de Pennsilvània i el 1959 es doctorà a la Universitat de Chicago Des d’aquest any fins a la jubilació 1986 treballà als Bell Laboratories on, amb Willard Sterling Boyle Boyle, feu aportacions fonamentals en semiconductors , entre les quals sobresurt el detector CCD o detector de dispositiu d’acoblament de càrrega, de gran importància en el desenvolupament de la tecnologia digital en aparells òptics Ha compartit amb Boyle diversos premis, entre els quals el Liebmann 1973, el Draper d’enginyeria 2006, i el Nobel de física 2009, la meitat del qual correspongué…

Es graduà 1947 i doctorà 1950 a la Universitat McGill de Mont-real Després de dos anys com a professor de física al Royal Military College of Canada, el 1953 s’incorporà als Bell Laboratories, on formà part de l’equip que dissenyà el primer làser continu de robí 1962 Aquest any fou nomenat director de recerca espacial de Bellcomm, filial de Bell Laboratories, on collaborà en el programa Apollo De nou als Bell Laboratories 1964, treballà en el desenvolupament de circuits integrats i, amb George E Smith, el 1969 inventà el detector de dispositiu d’acoblament de càrrega CCD, un sensor proveït d…

Resident a Hong Kong, el 1957 es llicencià en enginyeria elèctrica a l’Imperial College de Londres, on posteriorment obtingué el doctorat 1965 De 1960 a 1970 fou també investigador a l’Standard Telecommunications Laboratories de Harlow, filial de l’ International Telephone and Telegraph Corporation a la Gran Bretanya Després de quatre anys a la Universitat de Hong Kong, on creà el departament d’electrònica, retornà el 1974 a la ITT, aquest cop a Roanoke Virgínia, EUA, a la secció electroòptica de la qual s’incorporà El 1982 fou nomenat cap de l’equip científic de l’ITT El 1985 fou nomenat…

Doctorat el 1977 a la Universitat de Harvard Professor a la Universitat de Columbia des del 1982, els seus estudis s’han centrat en el desenvolupament de les cèllules nervioses a partir del nematode Caenorhabditis elegans* , i en investigacions amb aquesta espècie aïllà el gen de la proteïna de la fluorescència verda GFP Green Fluorescent Protein, i en demostrà el valor com a marcador genètic 1994 La comprensió del mecanisme luminescent de la GFP ha fet possible utilitzar-la en el diagnòstic mèdic i en altres aplicacions tècniques, motiu pel qual li fou atorgat el premi Nobel de química l’any…

Estudià a la Universitat de Nagoya, on es doctorà el 1967 Desenvolupà la seva trajectòria docent i científica a l’Institut Yukawa de Física Teòrica de la Universitat de Kyoto Per les seves aportacions al coneixement de la ruptura de les simetries en les partícules subatòmiques rebé el 2008 el premi Nobel de física compartit amb Yoichiro Nambu i Makoto Kobayashi

Graduat i doctorat 1972 a la Universitat de Nagoya, posteriorment féu recerca postdoctoral a la Universitat de Kyoto El 1979 s’incorporà al Laboratori Nacional de Física d’Altes Energies KEK de Tsukuba, on desenvolupà tota la seva carrera posterior, i l’any 2003 en fou nomenat director, càrrec que ocupà fins a la jubilació 2006 Rebé, entre d’altres, els premis de l’Acadèmia del Japó 1985 i el premi Nobel de física l’any 2008 compartit amb Yoichiro Nambu i Toshihide Maskawa pels seus descobriments en la física de les partícules, i més concretament, sobre la ruptura de simetries

Graduat a la Universitat Imperial de Tòquio el 1942 i mobilitzat el mateix any, hi obtingué el doctorat el 1952Professor a la Universitat d’Osaka el 1949, el 1952 s’incorporà a l’ Institute for Advanced Study in Princeton EUA El 1954 passà a l’Enrico Fermi Institut de la Universitat de Chicago, on desenvolupà la seva carrera científica i docent fins el 1991, en què es jubilà Els seus estudis se centraren en la física de les partícules, i per les seves aportacions sobre la cromodinàmica quàntica, la ruptura espontània de la simetria en la física elemental de les partícules i la teoria de la…

Els estats fundadors foren França, la República Federal Alemanya, la Gran Bretanya, Itàlia, Suïssa, Dinamarca, Bèlgica, els Països Baixos, Suècia, Noruega, Grècia i l’antiga Iugoslàvia Posteriorment, s’hi afegiren Àustria 1959, Espanya 1983, Portugal 1986, Polònia i Finlàndia 1991, la República Txeca i Eslovàquia 1993 i Bulgària 1999 També n’és membre la Unió Europea des del 1985 La seu i les installacions són prop de Ginebra, a la frontera francosuïssa, i consta dels emplaçaments de Meyrin i Prévessin, separats per pocs quilòmetres Els camps de recerca del CERN consten bàsicament de la…

Llicenciat en física per la Universitat de València  el 1970 Doctor en física teòrica per la Universitat de Barcelona Catedràtic de física teòrica a les universitats de València el 1983 i a la de Barcelona el 1986, del 1990 al 1994 fou vicerector de la Universitat de Barcelona i del 1996 al 1998 degà de la Facultat de Física de la mateixa universitat President del Consell Superior d’Investigacions Científiques  CSIC del 2000 al 2003, fou rector de la Universitat de Luxemburg 2005-2015 Membre especialitzat en mecànica quàntica de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1993…