Resultats de la cerca

Llicenciat en matemàtiques, el seu cosí Giulio Racah conegut pels seus treballs sobre el moment angular l’introduí en la recerca en física Treballà amb EFermi a Roma 1934-36, amb WHeisenberg a Leipzig 1936-37 i amb la parella Joliot-Curie a París, abans d’emigrar el 1939 als Estats Units d’Amèrica, on treballà a la Institució Carnegie en l’efecte de la radiació dels raigs X i neutrons sobre materials biològics, en particular sobre mutacions genètiques de la Drosophila melanogaster , un camp de recerca en què havia estat introduït per Fermi Després de la Segona Guerra Mundial s’incorporà al…

És conegut per la seva recerca en el model dels dos fluids per a superconductors en collaboració amb CJGorter, 1934, que permetia entendre algunes de les seves propietats sota camps magnètics abans del desenvolupament de la teoria BCS Des del 1942 treballà als laboratoris de la companyia Philips, des d’on formulà, juntament amb DPolder, l’efecte Casimir 1948, de rellevància en el disseny de microdispositius electromecànics

Llicenciat en física el 1958, esdevingué investigador de l’Institut Nacional de Física Nuclear INFN italià, on féu recerca sobre les seccions eficaces de collisió entre partícules elementals, que en aquell moment eren essencialment ens teòrics El 1962 anà a treballar al CERN i el 1963, a Berkeley Durant aquest temps desenvolupà la seva teoria de les interaccions fonamentals que permeté entendre el comportament de certes partícules anomenades ‘estranyes’ mitjançant la introducció de l' angle de Cabibbo , que descriu la probabilitat que una interacció entre quarks impliqui un canvi en la seva…

Especialitzat en física atòmica, i òptica i computació quàntiques, es doctorà a la Universitat d’Innsbruck i posteriorment feu recerca als Estats Units d’Amèrica Ha estat professor visitant al JILA de la Universitat de Colorado, Auckland Nova Zelanda, Orsay França, Harvard EUA i Pequín Xina, entre d’altres Actualment és catedràtic a l’Institut de Física Teòrica de la Universitat d’Innsbruck Àustria Per la seva recerca, principalment amb relació a la computació quàntica i la construcció d’un ordinador quàntic, ha rebut nombroses distincions, entre les quals destaquen els premis Schrödinger…

S'especialitzà en l’estudi dels neutrins que provenen del Sol i tingué un paper important en el projecte del satèllit espacial Hubble A la dècada de 1960 desenvolupà, juntament amb Raymond Davis Jr, un model del Sol que predeia el flux de neutrins que ha d’arribar a la Terra segons l’edat, la temperatura, etc Les primeres observacions experimentals, tanmateix, no estaven d’acord amb el seu model l’anomenat “problema dels neutrins solars”, discrepància que costà trenta anys de resoldre Finalment, però, les dades experimentals obtingudes permeteren confirmar el model, fet pel qual RDavis Jr i…

Doctorat per la Universitat de París 1983, és conegut per haver estat el primer en collaboració amb P Grangier, G Roger i J Dalibard a comprovar experimentalment les desigualtats de Bell i així resoldre la paradoxa establerta per Einstein, Podolskij i Rosen sobre la completesa de la mecànica quàntica experiment d’Aspect Posteriorment ha treballat en el refredament d’àtoms, i el seu grup fou el primer a aconseguir la condensació de Bose-Einstein d’heli metaestable És director d’investigació del Centre National de la Recherche Scientifique CNRS Ha rebut els premis Servan de l’Acadèmia de…

Es graduà a la Universitat d’Alabama i es doctorà a la Pennsylvania State University, i posteriorment exercí la docència en ambdues institucions El 1944 s’incorporà al projecte Manhattan de Los Alamos que culminà en la construcció de la primera bomba atòmica Després de la Segona Guerra Mundial, fou el principal responsable de la construcció de l’accelerador de partícules lineal que donà lloc al centre de recerca de partícules subatòmiques conegut amb el nom de LANSCE Los Alamos Neutron Science Center, que dirigí fins el 1986 Rebé el premi EO Lawrence 1963 i la medalla del Laboratori Nacional…

El 1955 es graduà a la Universitat de Pennsilvània i el 1959 es doctorà a la Universitat de Chicago Des d’aquest any fins a la jubilació 1986 treballà als Bell Laboratories on, amb Willard Sterling Boyle Boyle, feu aportacions fonamentals en semiconductors , entre les quals sobresurt el detector CCD o detector de dispositiu d’acoblament de càrrega, de gran importància en el desenvolupament de la tecnologia digital en aparells òptics Ha compartit amb Boyle diversos premis, entre els quals el Liebmann 1973, el Draper d’enginyeria 2006, i el Nobel de física 2009, la meitat del qual correspongué…

Es graduà 1947 i doctorà 1950 a la Universitat McGill de Mont-real Després de dos anys com a professor de física al Royal Military College of Canada, el 1953 s’incorporà als Bell Laboratories, on formà part de l’equip que dissenyà el primer làser continu de robí 1962 Aquest any fou nomenat director de recerca espacial de Bellcomm, filial de Bell Laboratories, on collaborà en el programa Apollo De nou als Bell Laboratories 1964, treballà en el desenvolupament de circuits integrats i, amb George E Smith, el 1969 inventà el detector de dispositiu d’acoblament de càrrega CCD, un sensor proveït d…

Resident a Hong Kong, el 1957 es llicencià en enginyeria elèctrica a l’Imperial College de Londres, on posteriorment obtingué el doctorat 1965 De 1960 a 1970 fou també investigador a l’Standard Telecommunications Laboratories de Harlow, filial de l’ International Telephone and Telegraph Corporation a la Gran Bretanya Després de quatre anys a la Universitat de Hong Kong, on creà el departament d’electrònica, retornà el 1974 a la ITT, aquest cop a Roanoke Virgínia, EUA, a la secció electroòptica de la qual s’incorporà El 1982 fou nomenat cap de l’equip científic de l’ITT El 1985 fou nomenat…