Resultats de la cerca

Fou professor de física a la Universitat de Berlín Inventà un tipus de pila i un mètode per a mesurar angles de desviació en els galvanòmetres sensibles Féu també recerques sobre la polarització elèctrica i el magnetisme

Fou professor a les universitats de Berlín, Halle i Bonn Féu recerques, juntament amb Hittorf, sobre els gasos enrarits 1865, l’òptica dels cristalls i els espectres de gasos Estudià i analitzà els raigs catòdics i llur desviació pels camps magnètics 1868 És conegut sobretot pels seus treballs en geometria analítica, on introduí una noció original de coordenades coordenades plückerianes Publicà, entre altres obres, Analytisch-geometrische Entwicklungen 1835, Theorie der algebraischen Kurven 1839 i Neue Geometrie des Raumes 1868

Fou professor a Gant Ideà un mètode estroboscòpic per a l’estudi dels moviments vibratoris i inventà el fenaquistoscopi 1829 Estudià els fenòmens capillars de les làmines primes i diversos fenòmens òptics Publicà Statique expérimentale et théorique des liquides soumis aux seules forces moléculaires , en dos volums 1873

Fou professor al Conservatoire des Arts et Métiers i a l’Association Polytechnique de París És conegut sobretot perquè fou l’inventor de l’acumulador de plom i d’àcid sulfúric 1859

Estudià a la Universitat de Barcelona fou professor de física i química a l’institut de Castelló de la Plana, catedràtic de mecànica a la Universitat de Saragossa i de mecànica celeste a la de Madrid Publicà el 1913 Lecciones de termodinámica , fruit de la seva docència a Saragossa, i el 1921 Nociones fundamentales de mecánica relativista y proceso histórico del cálculo diferencial absoluto y su importancia actual El 1918 obtingué un premi de l’Institut d’Estudis Catalans per l’estudi Ellipsoide de Dirichlet

Fill d’un professor de dret, fou deixeble de Helmholtz i de Kirchhoff i explicà física teòrica a les universitats de Munic, Kiel i Berlín Rebé el premi Nobel de física l’any 1918, i l’any 1930 fou nomenat president del Kaiser Wilhelm Institut de Berlín, el qual fou rebatejat en honor seu com a Max Planck Gesellschaft després de la Segona Guerra Mundial Expert en termodinàmica, es plantejà la qüestió de la distribució espectral de l’energia en la radiació de l’anomenat cos negre , problema que ja havia preocupat els físics Wilhem Wien, lord Rayleigh i James Jeans, entre altres Estimulat pels…

El 1731 publicà l’obra Théorie de la manoeuvre des vaisseaux Construí l’aqüeducte de Saint-Climent Investigà les màquines hidràuliques i ideà el tub que duu el seu nom, per a mesurar la pressió dinàmica i la velocitat d’un fluid

Mitjançant el mètode de les cascades inventat per ell, aconseguí de liquar, per primera vegada 1877, alguns dels gasos considerats permanents , com ara l’oxigen i el nitrogen, amb independència de LCailletet, que assolí resultats semblants al mateix temps, però amb uns altres mètodes

Fou alumne i amic de Descartes Ideà un aparell per a mesurar les distàncies estellars i una màquina de sumar cilíndrica estudià també els experiments baromètrics de Torricelli, que després exposà detalladament en diverses publicacions

Fou professor a l’École Polytechnique de París Les seves investigacions sobre la calor específica de diferents metalls el portaren a formular, juntament amb Dulong, la llei que assenyala la proporcionalitat inversa entre el pes atòmic d’un element i la seva calor específica, llei que fou formulada en una memòria de 1819 i que és coneguda com a llei de Dulong-Petit