Resultats de la cerca

En astronomia, aquest teorema és aplicat a l’estudi del moviment d’un planeta respecte al Sol i és conegut com la segona de les tres lleis de Kepler La demostració és obtinguda d’aplicar el teorema del moment angular al cas particular del moviment d’un punt material M sotmès a un sistema de forces centrals que passen pel punt O , respecte al qual hom obté els moments Aquests moments tenen una resultant nulla i, per tant, el moment angular L és un vector constant perpendicular sempre als radis vectors, que descriuran com a conseqüència una trajectòria plana Si hom considera la…

En molts sistemes, una petita variació quantitativa de les condicions inicials dóna lloc a una enorme diferència qualitativa en el comportament a llarg termini del sistema situació anomenada bifurcació de comportament Això és important per a l’estudi dels fenòmens d’estabilitat estructural, on cal que el sistema sigui insensible a petites pertorbacions En la teoria de les catàstrofes, aquest requeriment implica que el sistema dinàmic que modelitza el fenomen natural pugui ésser descrit localment per mitjà d’una de les set formes normals conegudes com a…

Quan aquest cos és pràcticament indeformable el diagrama és anomenat diagrama del sòlid lliure , el qual permet d’establir-ne les condicions d’equilibri

Fou utilitzada per ell mateix per a fer els càlculs astronòmics destinats a comprovar la validesa de les lleis de la mecànica que havia enunciat Els seguidors de Newton a Anglaterra i els deixebles de Leibniz a l’Europa continental sostingueren una controvèrsia, a conseqüència de la qual hom arribà a formular una teoria anàloga a la de les fluxions, però amb una notació diferent, que és la utilitzada encara actualment anàlisi matemàtica

És equivalent al formalisme de la mecànica ondulatòria desenvolupada per Schrödinger, en què les variables són descrites per operadors

Quantitativament segueix la llei exponencial I x = I 0 exp — αx , on I és la intensitat després de travessar l’absorbidor I 0 la intensitat inicial α , el coeficient d’absorció, i x , la distància recorreguda dins el medi absorbent Rigorosament, aquesta fórmula va multiplicada per un coeficient que depèn del tipus d’interacció que té lloc entre les radiacions i la matèria

Aquest mètode constitueix el fonament dels calorímetres de mescla calorímetre

On m és la massa de la partícula, v la velocitat, e la càrrega elèctrica, i V A i V B els potencials de dos elèctrodes successius, per tant, l’energia cinètica final dependrà de la diferència de potencial entre el primer elèctrode i el darrer

Justinià li encomanà la direcció de les obres de la basílica de Santa Sofia de Constantinoble 532-537, de la qual només traçà els plans morí poc temps després d’ésser començada l’obra, la qual fou continuada per Isidor de Milet Coneixia la pólvora i construí una màquina de vapor Són conservats fragments d’una obra seva sobre els miralls parabòlics i ustoris