Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Manuel Cardona i Castro

Manuel Cardona i Castro
© Universitat Autònoma de Barcelona
Física
Físic.
Llicenciat a Barcelona el 1955, amplià estudis als EUA, on el 1959 obtingué el doctorat, a Harvard, i fou catedràtic de la Brown University de Providence Rhode Island del 1964 al 1971 Dedicat a la investigació de la física de l’estat sòlid , fou, des d’aquest darrer any, director de l’Institut dedicat a aquesta branca de la física, el Max Planck Institut für Festkörperforschung, a Stuttgart i a partir de l’any 2000 director emèrit Fou també fellow de l’American Physical Society i del consell directiu de la Deutsche Physikalische Gesellschaft, i des del 1991 membre de l’Academia…
Nikolaj Jegorovič Žukovskij
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic rus.
Professor a Moscou, féu estudis sobre mecànica teòrica, i a partir del 1900 s’especialitzà en aeronàutica i aerodinàmica, camps en els quals treballà extensament Entre els seus resultats cal destacar el teorema que establí l’any 1905 sobre moviment dels fluids, teorema que el 1902 havia donat a conèixer independentment el físic alemany Martin Wilhelm Kutta Pittschen, 1867 - Stuttgart, 1944, anomenat teorema de Kutta-Žukovskij
Klaus von Klitzing
Física
Físic alemany.
Estudià a la Universitat de Brunsvic, i treballà a les de Landswehr i Würzburg, a la d’Oxford i al laboratori de recerca francoalemany de Grenoble Evidencià l' efecte Hall quàntic , per la qual cosa li fou concedit el premi Nobel de física del 1985 D’ençà del gener del 1985 és un dels directors del departament de física dels sòlids de l’Institut Max Planck de Stuttgart
Horst L. Störmer
Física
Físic alemany.
Es doctorà a la Universitat de Stuttgart el 1979, en 1978-98 treballà als Bells Laboratoires i, des del 1998, és professor de física a la Universitat de Columbia, Nova York Rebé el premi Nobel de física 1998, compartit amb RBLaughlin i DCTsui, per la seva aportació al descobriment d’una nova forma de fluid quàntic amb excitacions fraccionàries de càrrega, a partir de les investigacions sobre l' efecte Hall
Erwin Schrödinger
Erwin Schrödinger
© Fototeca.cat
Física
Físic austríac.
Professor a Stuttgart, Breslau i Zúric, feu estudis sobre termodinàmica i matemàtica estadística, colorimetria i relativitat El 1925 s’introduí en la teoria ondulatòria de De Broglie, i en resultà una equació relativista que no reeixí El 1926 obtingué l’equació que porta el seu nom i demostrà la identitat formal entre la seva teoria i la mecànica matricial de W Heisenberg, la qual cosa determinà el naixement de la mecànica quàntica Del 1927 al 1933 romangué a la Universitat de Berlín i tot seguit s’exilià a Oxford per raons polítiques Rebé el premi Nobel de física, juntament amb…