Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
confinament
![](/sites/default/files/media/FOTO/CONFINAMENT.jpg)
Confinament d’un plasma en un tokamak d’experimentació de la fusió nuclear (JET). El camp magnètic helicoïdal que resulta de la combinació del camp trioïdal (creat per les bobines trioïdals) i del camp polioïdal (creat per l’acoblament del bobinatge del transformador -circuit secundari- confina el plasma en un corrent d’alta intensitat (vers 5 MA) aïllat tèrmicament de les parets de la cambra de buit
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric dels diferents mètodes de delimitació espacial d’un plasma.
Aquests mètodes tenen per finalitat d’aïllar tèrmicament el corrent d’un plasma de les partes del recipient que el conté Els més usuals són el confinament magnètic , assolit mitjançant intensos camps magnètics tot aprofitant l’efecte de pessic o d’estricció i que és emprat en els tokamaks per a l’experimentació de la fusió nuclear JET, i el confinament inercial , assolit mitjançant forces inercials
Hendrik Brugt Gerhard Casimir
Física
Físic neerlandès.
És conegut per la seva recerca en el model dels dos fluids per a superconductors en collaboració amb CJGorter, 1934, que permetia entendre algunes de les seves propietats sota camps magnètics abans del desenvolupament de la teoria BCS Des del 1942 treballà als laboratoris de la companyia Philips, des d’on formulà, juntament amb DPolder, l’efecte Casimir 1948, de rellevància en el disseny de microdispositius electromecànics
Julius Plücker
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic alemany.
Fou professor a les universitats de Berlín, Halle i Bonn Féu recerques, juntament amb Hittorf, sobre els gasos enrarits 1865, l’òptica dels cristalls i els espectres de gasos Estudià i analitzà els raigs catòdics i llur desviació pels camps magnètics 1868 És conegut sobretot pels seus treballs en geometria analítica, on introduí una noció original de coordenades coordenades plückerianes Publicà, entre altres obres, Analytisch-geometrische Entwicklungen 1835, Theorie der algebraischen Kurven 1839 i Neue Geometrie des Raumes 1868
teorema de Gauss
Física
Matemàtiques
Donat un camp vectorial A, per a tota regió de l’espai de volum V limitada per una superfície S, es compleix que: ∫∫sA·dS = ∫∫∫vdivA dV.
El primer terme de l’equació és el flux de A a través de S És anomenat també teorema de la divergència o d’Ostrogadskij En el cas d’un camp elèctric E , el teorema de Gauss pren la forma q essent-hi la càrrega total dins la regió limitada per S, i ε, la constant dialèctica del medi En el cas d’un camp magnètic B , el teorema de Gauss diu cosa que implica la inseparabilitat dels pols magnètics
birefringència
birefrigència obtinguda amb un cristall d’espat d’Islàndia
© Fototeca.cat
Física
Fenomen de doble refracció de la llum que travessa una substància anisòtropa.
És deguda al desdoblament de cada un dels raigs incidents segons una direcció no parallela a l’eix òptic del cristall en el raig ordinari, que es refracta amb un índex de refracció constant, i el raig extraordinari, per al qual l’índex de refracció varia segons l’angle incident És una propietat característica d’alguns cristalls com el quars, l’espat d’Islàndia, la mica, el topazi, etc Pot ésser provocada artificialment, en substàncies òpticament inactives, per mètodes mecànics, fotoelèctrics efecte Kerr electroòptic i magnètics efecte Cotton-Mouton, i efecte Faraday
moment dipolar
Electrònica i informàtica
Física
Donada una distribució de càrregues elèctriques en repòs, coeficient del terme 1/r2 que apareix en desenvolupar el potencial creat per les càrregues en un punt de l’espai en sèrie de potencies de 1/r
.
Anàlogament, hom anomena moment quadripolar, octopolar , etc, els respectius coeficients dels termes 1/r 3 , 1/r 4 , etc, de la dita sèrie Aquestes magnituds només depenen del sistema de càrregues i, quant a llur significació física, cal dir que el moment dipolar és una mesura de la major o menor coincidència dels centres de càrregues positives i negatives i el moment quadripolar mesura la poca o molta simetria esfèrica de la distribució Un desenvolupament anàleg del potencial vector del camp magnètic dóna lloc als moments dipolars , quadripolars , etc, magnètics , el primer dels…
Francis Bitter
Física
Físic nord-americà.
S'interessà per l’estudi de les propietats magnètiques de la matèria El 1935 dissenyà un electroimant capaç de fornir camps magnètics intensos actualment, camps de ~23 T, anomenat bobina o solenoide de Bitter , format per la intercalació d’un helicoide pla de coure amb un altre fet d’un material aïllant i un altre de ranurat axialment per al refredament del conjunt aquesta configuració ha estat emprada sovint Ideà un mètode figures de Bitter per a palesar els dominis d’un material ferromagnètic domini ferromagnètic , consistent a espargir llimadures de ferro o magnetita damunt…
ferrofluid
Física
Suspensió col·loidal de partícules magnètiques microscòpiques de cobalt, níquel o magnetita que es recobreixen de sabó o d’àcid oleic i es dispersen en un dissolvent que pot ésser un hidrocarbur, èter o aigua.
Els primers ferrofluids foren fabricats als EUA l’any 1948 per W Elmore i restaren desconeguts fins els anys que foren recuperats per la NASA Els ferrofluids tenen estranyes propietats hidrodinàmiques quan són en presència d’un camp magnètic per exemple el fenomen de levitació hidroestàtica d’objectes no magnètics immersos prèviament en una solució colloidal Serveixen com a juntes d’estanqueïtat sense fregadís per a arbres que giren a gran velocitat, com a amortidors d’oscillacions torsionals i, en alguns altaveus d’alta fidelitat, on omplen l’espai entre bobina i imant permanent…
freqüencímetre
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_escanner535.jpg)
Esquema d’un freqüencímetre de Weston; les dues bobines fixes 1 i 2 creen dos camps magnètics, la resultant dels quals fa girar la peça T solidària a l’agulla
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar freqüències de magnituds elèctriques alternes.
Poden ésser de diversos tipus els de làmines vibrants , emprats en corrent altern industrial de 50 o 60 Hz, que consten d’una sèrie de làmines de diferent longitud que són excitables magnèticament, de manera que la làmina que té una freqüència pròpia igual a la que hom mesura entra en vibració, els de bobina mòbil , els de relació , etc Per a radiofreqüències són emprats els freqüencímetres heterodins , els ondòmetres i aparells com el pont de Wien Els freqüencímetres digitals efectuen la mesura mitjançant circuits comptadors digitals, els quals calculen el nombre de cicles del senyal durant…
Wolfgang Paul
Física
Físic alemany.
Estudià a la Universitat Tècnica de Munic i a la de Berlin, on es doctorà el 1939 Fou professor a les universitats de Kiel i Gotinga, i des del 1952 exercí la docència a la Universitat de Bonn fins que es retirà l’any 1981, i n'esdevingué professor emèrit Compaginà la docència amb la direcció de la Divisió de Física Nuclear de la CERN Durant la dècada del 1950 experimentà amb camps elèctrics i magnètics fins a aconseguir aïllar ions individuals àtoms amb càrregues elèctriques que en feren possible el seu estudi i mesurament El desenvolupament de la tècnica d’aïllar els ions li…