Resultats de la cerca
Es mostren 4244 resultats
punt de rosada
Meteorologia
Física
Temperatura a la qual la quantitat de vapor d’aigua present en un gas sotmès a una pressió determinada és igual a la quantitat màxima que en pot contenir a aquesta temperatura i aquesta pressió.
Si hom refreda el gas per sota d’aquesta temperatura, hi ha condensació
punt de fusió
Física
Per a una pressió determinada, temperatura a la qual una substància passa de l’estat sòlid al líquid o viceversa (fusió).
Rep també el nom de punt de solidificació
punt de compensació
Física
Temperatura (inferior a la del punt de Néel) en què, en alguns composts ferrimagnètics, la magnetització de saturació esdevé nul·la.
punt
Física
En un sistema físic, valor que prenen un o diversos paràmetres que el caracteritzen, en un estat perfectament definit del sistema.
punt material
Física
Idealització d’un cos material, el qual hom suposa que té tota la seva massa i tot el seu volum concentrats en una posició de l’espai de dimensions inapreciables, per tal de poder estudiar el seu comportament amb un raonament simplificat.
partícula
Els components de l’àtom
© Fototeca.cat
Física
Nom genèric dels constituents fonamentals de la matèria, emprat especialment quan hom els estudia al nivell més elemental possible o quan mostren llur individualitat.
El terme descriu tant objectes aparentment elementals que, segons els coneixements del moment, no semblen constituïts d’unitats menors com objectes composts constituïts d’unitats més elementals Això fa que hom tendeixi a bandejar el terme partícula elemental o partícula fonamental L’estructura i els constituents de la matèria són l’objecte d’estudi de la física de partícules , els principals instruments de recerca de la qual són l' accelerador de partícules , i els detectors cambra , comptador La idea que la matèria s’estructura per l’agrupació d’unes poques unitats bàsiques té un origen…
pam
Física
Mesura lineal aproximativa, consistent en la distància que hi ha entre el cap del dit polze i el del dit petit, tenint la mà oberta i els dits estesos.
El pam comú és la vuitena part de la cana, que difereix segons les regions i comarques A Barcelona s’estima en 194,3 mm a Girona, en 194,8 mm a Lleida, en 194,5 mm a Tarragona, on s’emprà la cana de rei, el pam és de 195 mm a les Balears de 195,5 mm al País Valencià també difereix, puix que a València i a Castelló de la Plana és de 226,6 mm i a Alacant de 208 mm A Osca i a Saragossa té 193 mm i a Terol 192 mm Als regnes de la corona de Castella és la quarta part de la vara, amb mesures que varien, segons els llocs, des de 208,2 mm a 213,7 mm A les illes Canàries és de 210,5 mm
pàlmer
Física
Instrument per a mesurar gruixos amb gran precisió.
Té la forma d’un falçó en el mànec del qual hi ha un cargol micromètric, que, en avançar, empresona l’objecte el gruix del qual hom vol mesurar