Resultats de la cerca
Es mostren 4244 resultats
Duncan Haldane

Duncan Haldane
© University of Princeton
Física
Físic britànic.
Es graduà 1973 i doctorà 1978 a la Universitat de Cambridge, i posteriorment treballà a l’Institut Laue-Langevin de Ginebra El 1981 anà als Estats Units, on s’incorporà com a professor assistent a la University of Southern California Després de dos anys als laboratoris Bell, ha estat professor a la Universitat de Califòrnia San Diego 1987 i, des del 1990, ho és a la de Princeton Nova Jersey Dedicat a la física de l’estat sòlid, n’ha investigat diversos aspectes, dels quals hom pot destacar l’efecte Hall quàntic El 1993 obtingué el premi Oliver E Buckley de matèria condensada i el 2016…
David James Thouless
David James Thouless
© Trinity Hall / University of Cambridge
Física
Físic britànic.
Graduat a Cambridge 1955, posteriorment estudià les propietats de la matèria a escala nuclear amb Hans Bethe a la Universitat de Cornell, als Estats Units, on el 1958 obtingué el doctorat Després de cursar estudis postdoctorals a les universitats de Berkeley i Birmingham, fou professor de física matemàtica en aquesta universitat 1968-75 Professor de física a la Universitat de Washington, a Seattle, fins a la jubilació 1980-2003, i després professor emèrit, és autor de Quantum Mechanics of Many-Particle Systems 1961 i de Topological Quantum Numbers in Nonrelativistic Physics 1998, entre moltes…
diagrama de Feynman
Física
Gràfica que mostra l’intercanvi de forces entre partícules subatòmiques.
Les forces s’indiquen amb línies que surten d’uns punts anomenats vèrtexs , en què s’han de complir les lleis de conservació Hom marca el camí que segueixen les partícules amb una línia i una fletxa les antipartícules porten la fletxa invertida L’intercanvi de partícules virtuals s’indica amb una sinusoide
premi Nobel de física
Entitats culturals i cíviques
Física
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la física.
Relació de premis Nobel de física 1901 Wilhelm Conrad Röntgen Alemanya 1902 Hendrik Antoon Lorentz Països Baixos, Pieter Zeeman Països Baixos 1903 Antoine-Henri Becquerel França, Pierre Curie França, Marie Curie França 1904 John William Strutt Rayleigh Gran Bretanya 1905 Philipp Lenard Alemanya 1906 Joseph John Thomson Gran Bretanya 1907 Albert Abraham Michelson Estats Units d’Amèrica 1908 Gabriel Lippmann França 1909 Karl Ferdinand Braun Alemanya, Guglielmo Marconi Itàlia 1910 Johannes Diderik van der Waals Països Baixos 1911 Wihelm Wien Alemanya 1912 Nils Gustav Dalén Suècia 1913 Heike…
parc eòlic
Física
Conjunt d’aerogeneradors que funcionen en paral·lel i que utilitzen l’energia del vent per a produir electricitat, la qual s’injecta a una xarxa de distribució.
La tipologia més habitual és a terra, però també poden ser marins, situats a uns quilòmetres de la costa
Mark Laurence Elvin Oliphant
Física
Físic australià.
Graduat el 1922, el 1927 anà al Cavendish Laboratory de Cambridge i treballà amb Rutherford en recerca nuclear Hi descobrí el triti i les reaccions del deuteri, base de la física termonuclear Professor a la Universitat de Birmingham 1937, durant la Segona Guerra Mundial treballà en aplicacions militars ideà el magnetró de cavitat ressonant que, gràcies a l’emissió d’ones radioelèctriques molt curtes, augmentà avantatjosament la capacitat de detecció de l’aviació enemiga La seva contribució al projecte Manhattan fou central, ultra pels descobriments fets a Cambridge, per la seva collaboració…
Karol Olszewski
Física
Físic polonès.
Especialitzat en l’obtenció de baixes temperatures, l’any 1883 aconseguí la liqüefacció de petites quantitats dels anomenats gasos permanents , com l’oxigen i el nitrogen, treballant al seu laboratori de Cracòvia juntament amb el seu compatriota Wróblewski
Julius Robert Oppenheimer
Julius Robert Oppenheimer
© Fototeca.cat
Física
Físic nord-americà.
Després dels seus estudis a Europa al costat de Rutherford i de Max Born, fou nomenat professor a la Universitat de Califòrnia Gràcies als seus treballs sobre partícules atòmiques fou nomenat director del centre d’investigacions de Los Alamos 1943, des d’on dirigí la fabricació de les primeres bombes atòmiques És autor de treballs diversos sobre la teoria quàntica i la de la relativitat Guanyat per les idees pacifistes, es féu sospitós a les autoritats nord-americanes dels anys cinquanta i perdé tots els càrrecs oficials Humanista i filòsof, hom li deu Science and the Common…
Frank Oppenheimer
Física
Físic nord-americà.
Fou un dels pioners en la recerca nuclear i l’estudi dels raigs còsmics Treballà al projecte Manhattan fabricació de la primera bomba atòmica nord-americana dirigit pel seu germà Julius Robert Oppenheimer
Lars Onsager
Física
Físic i químic noruec, naturalitzat nord-americà.
De molt jove es dedicà a l’estudi de la termodinàmica dels processos irreversibles Catedràtic a la universitat nord-americana de Yale des del 1945, aprofundí i millorà les teories de Debye i Lorentz sobre els electròlits i els dielèctrics Hom li deu la formulació del quart principi de la termodinàmica El 1968 li fou atorgat el premi Nobel de química