Resultats de la cerca

Estudià la dispersió rotatòria anormal i el dicroisme circular Amb H Mouton descobrí la birefringència magnètica efecte Cotton-Mouton Dissenyà la balança electromagnètica que duu el seu nom balança de Cotton Amb P Weiss estudià l’efecte Zeeman

Fou professor a la Universitat de Groningen 1924-49 El 1923, en collaboració amb G von Hevesy, descobrí l’hafni, mitjançant l’anàlisi espectroscòpica

Alumne de l’École Polytechnique de París, on fou professor de física des del 1867, investigà en física matemàtica i experimental, especialment en el camp de l’òptica geomètrica El 1879 millorà el mètode de Fizeau per a mesurar el valor de la velocitat de la llum, c , i obtingué com a resultat c = 300030 km/s

Féu estudis de física nuclear a Cambridge Professor de la Universitat de la Ciutat del Cap fins el 1956, passà al Cambridge Electron Accelerator de la Universitat de Harvard, i al departament de física de la Tufts University de Massachusetts L’any 1957 començà a desenvolupar els treballs que el dugueren al CT-scan , utilitzant models de fusta i alumini L’any 1979 compartí el premi Nobel de medicina amb GHounsfield, pels seus treballs en el camp de la tomografia informatitzada i en el desenvolupament dels sistemes d’exploració per escombratge scanner

Estudià el problema de la descripció dels moviments des de sistemes de referència giratoris i descobrí l’acceleració complementària que porta el seu nom Contribuí a l’establiment d’una terminologia precisa per a la mecànica, en assignar una significació clara a termes com treball i força viva Publicà Du calcul de l’effet des machines 1829, Traité de la mécanique des corps solides et du calcul de l’effet des machines 1844 i Théorie mathématique des effets du jeu de billard 1844

Professor a diverses universitats dels EUA i membre de les principals societats científiques internacionals, ha fet recerques notables sobre física teòrica i ha publicat nombrosos articles Els seus treballs sobre la superconductivitat, efectuats amb la collaboració de J Bardeen i JR Shrieffer, constitueixen l’anomenada teoria BCS i li valgueren la concessió del premi Nobel de física l’any 1972, compartit amb els seus dos collaboradors

Fou director d’investigacions de la General Electric 1940-45 El 1908 trobà un mètode per a donar ductilitat i duresa al tungstè El 1913 inventà el tub de Coolidge per a la producció de raigs X, a base d’un ànode de tungstè on incideixen els electrons procedents d’un càtode calent, accelerats per un camp electroestàtic

Efectuà notables treballs sobre els raigs X, els quals aconseguí de polaritzar totalment en collaboració amb CH Hagenow Són bàsiques les seves investigacions sobre els raigs còsmics, dels quals observà l’existència de dos grups amb poders de penetració molt diferents El 1927 compartí el premi Nobel de física amb Charles Thomson Rees Wilson per l’estudi del fenomen que porta el seu nom, descobert el 1923 Durant la Segona Guerra Mundial treballà a la secció metallúrgica del projecte Manhattan de construcció de la bomba atòmica

Professor de mecànica a l’Escola d’Arts de París i a la Universitat de Ginebra L’any 1828, mesurà, juntament amb Sturm, la velocitat del so en l’aigua 1 435 m/s i la compressibilitat dels fluids Demostrà els avantatges de l’aire comprimit en la transmissió de força de les bombes de compressió que aplicà a la construcció de túnels Sant Gotard i Mont-Lein Treballà sobre l’electricitat atmosfèrica i sobre la propulsió de les rodes de pales en els vaixells de vapor

Treballà amb Walton en el camp de la transmutació del nucli atòmic mitjançant partícules accelerades El 1932 construí el primer accelerador de partícules i assolí de fer, juntament amb ETSWalton, la primera transmutació artificial del liti i del bor Assajà també amb hidrogen pesant i trobà nous nuclis atòmics fins aleshores desconeguts Fou professor a Cambridge 1939-46 i participà en el projecte Manhattan durant la Segona Guerra Mundial Membre de la Royal Society el 1936, fou premi Nobel de física el 1951, juntament amb Walton El 1961 li fou concedit el premi Àtoms per a la pau