Resultats de la cerca
Es mostren 4244 resultats
Robert Hofstadter
Física
Físic nord-americà.
Investigà la dispersió elàstica dels electrons en un medi atòmic, en el cas de les altes energies, i la determinació de l’estructura interna de l’electró El 1961 li fou concedit, juntament amb RMössbauer, el premi Nobel de física
Jacobus Hendricus Van’t Hoff
Física
Físic i químic holandès, deixeble de Kekulé.
Fou professor de química, mineralogia i geologia a Amsterdam 1878 i a Berlín 1896 El 1874 demostrà, independentment dels treballs de Le Bel, l’orientació en forma de tetràedre dels enllaços de l’àtom de carboni, la qual cosa permeté d’explicar l’activitat òptica dels carbonis asimètrics El 1877 publicà Ansichten über die organischen Chemie ‘Consideracions sobre la química orgànica’, on inicià els seus estudis sobre termodinàmica química A Études de dynamique chimique 1884 desenvolupà els principis de cinètica química, descriví un nou mètode per a la determinació de l’ordre d’una reacció i…
Johan-Wilhelm Hittorf
Física
Físic alemany.
Fou professor de física i de química a la Universitat de Münster Estudià la conductivitat elèctrica en els electròlits i les descàrregues elèctriques en els gasos mitjançant el tub que duu el seu nom El 1869 descobrí els raigs que més tard foren anomenats catòdics
Anthony Hewish
Física
Radioastrònom anglès.
Fou professor de radioastronomia a la Universitat de Cambridge El 1968 descobrí els quatre primers púlsars i el 1974 fou distingit, juntament amb M Ryle , amb el premi Nobel de física
Viktor Franz Hess
Física
Físic bohemi naturalitzat nord-americà.
Investigà especialment problemes relacionats amb la desintegració radioactiva i descobrí l’existència de la radiació còsmica El 1936 fou distingit, juntament amb K Anderson, amb el premi Nobel de física
Gerhard Herzberg
Física
Físic canadenc d’origen alemany.
Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1971 pels seus treballs sobre la determinació de l’estructura electrònica i la disposició espacial de les molècules, especialment radicals lliures Ha estudiat també l’espectroscòpia atòmica i molecular, i ha reeixit a aplicar els estudis espectroscòpics a la identificació de certes molècules en atmosferes planetàries, cometes i a l’espai interestellar És autor de Constants of Diatomic Molecules 1979
Heinrich Hertz

Heinrich Hertz
© Fototeca.cat
Física
Físic alemany.
Fou deixeble i ajudant de Helmholtz a Berlín i professor a Karlsruhe i a Bonn Interessat per la teoria de Maxwell sobre l’electromagnetisme, féu nombrosos experiments que confirmaren les idees d’aquell Inventà l’oscillador i el ressonador que avui porten el seu nom i obtingué les ones elèctriques d’alta freqüència que hom utilitzà després a la radiotelegrafia El 1887 descobrí l’efecte fotoelèctric i investigà la natura dels raigs catòdics És autor de nombroses memòries, entre les quals es destaca Über die Ausbreitungsgeschwindigkeit der elecktrodynamischen Wirkungen ‘Sobre la velocitat de…
Gustav Hertz
Física
Físic alemany.
Ha estat director de l’institut de física de Berlín i professor de la Universitat de Leipzig El 1925 rebé, amb J Franck, el premi Nobel de física per les seves investigacions de física atòmica
William Henry
Física
Físic i químic anglès.
Estudià a Edimburg i es llicencià en medicina el 1807 Aviat, però, deixà l’exercici de la medicina i es dedicà a la investigació científica En les Philosophical Transactions of the Royal Society del 1803 enuncià la llei que duu el seu nom/> Féu també investigacions sobre la combustió i la catàlisi La seva obra fonamental, The Elements of Experimental Chemistry 1810, assolí una gran divulgació
Joseph Henry
Física
Físic nord-americà.
Féu importants recerques en el camp de l’electromagnetisme, sobre l’autoinducció i els extracorrents El 1826 perfeccionà l’electroimant