Resultats de la cerca
Es mostren 4244 resultats
fórmula de Wien
Física
Fórmula que dóna la densitat d’energia d’una radiació per unitat d’energia i d’interval de freqüències, a partir de la teoria clàssica del cos negre.
Hom l’escriu i constitueix l’expressió asimptòtica de la fórmula de Planck en la regió de les freqüències altes h ν > > kT
estructura de Weaire-Phelan
D. Grouse, W. Drenckhan i D. Weaire, autors de l’estructura de Weaire-Phelan
© Trinity College Dublin
Física
Estructura geomètrica tridimensional proposada pels físics Denis Weaire i Robert Phelan que és més eficient termodinàmicament que l’estructura de lord Kelvin per a resoldre el seu problema.
Comparteix amb ella la característica de tenir totes les celles del mateix volum, però presenta un 0,3% menys d’àrea de contacte entre les seves superfícies És formada per dos tipus de celles polièdriques diferents, una de 14 costats dos d’hexagonals i 12 de pentagonals i una altra de 12 costats pentagonals, amb tots els costats pentagonals lleugerament corbats
fórmula de von Weizsäcker
Física
Fórmula semiempírica, establerta el 1935 per C.F von Weizsäcker, que permet calcular la massa d’un atom a partir del nombre de massa i del nombre atòmic.
Hom l’escriu m =1,00814 Z +1,00898 A-Z - a 1 A+a 2 A 2 / 3 + a 3 A -2 Z 2 /2 A +0,000627 Z 2 / A 1 / 3 + δ on δ és un terme corrector que depèn de la paritat de A i Z val 0 per a A imparell i Z qualsevol, -0,036 A per a A i Z parells i 0,0036 A - 3 / 4 per a A parell i Z imparell i a 1 , a 2 i a 3 són coeficients determinats experimentalment en aplicar la fórmula a àtoms la massa dels quals és coneguda els valors de a 1 =0,01507, a 2 =0,014 i a 3 =0,0834 donen un error inferior al 0,1% en el càlcul de les masses dels àtoms
magnetó de Weiss
Física
Moment magnètic atòmic elemental elegit experimentalment de manera que tots els moments magnètics mesurats en física atòmica puguin ésser considerats múltiples enters del seu valor.
Equival, aproximadament, a 1/5 del magnetó de Bohr
efecte Voigt
Física
Birefringència que presenten les substàncies anisòtropes sotmeses a un camp magnètic B en ésser observades en la direcció perpendicular a les línies de B.
Els càlculs teòrics proven que l’efecte és de segon ordre en B , d’acord amb l’observació experimental de la petitesa de l’efecte Aquest efecte, anomenat també de doble refracció magnètica, fou observat l’any 1898 per WVoigt
efecte Venturi
Efecte Venturi
© fototeca.cat
Física
Depressió que es produeix a les zones estretes dels conductes pels quals circulen fluids, i que hom pot preveure a partir del teorema o principi (o equació) de Bernoulli.
Aquest fenomen és el responsable de l’efecte xuclador de les trompes d’aigua, de l’entrada d’aire als cremadors de Bunsen, del sistema de ventilació per ulls de bou de les zones submergides d’un vaixell, etc
teorema de Varignon
Física
Teorema, enunciat per Pierre Varignon, segons el qual el moment de la resultant d’un sistema de forces concurrents en un punt d’un pla i contingudes en aquell pla, respecte a un altre punt del pla o d’un eix, és igual a la resultant dels moments de totes aquelles forces respecte al mateix punt o al mateix eix.
escala de Twaddell
Física
Escala aeromètrica, la unitat de la qual és el grau Twaddell, emprada en la determinació de concentracions de dissolucions que tenen una densitat superior a la de l’aigua.
És definida per °Twaddell = densitat -1 × 200, on la densitat és mesurada en g/cm 3 L’escala de Twaddell és relacionada amb la de Baumé °Bé per l’expressió
principi de Torricelli
Física
Principi segons el qual la velocitat de sortida d’un líquid per un orifici situat en un nivell h per sota de la superfície lliure del líquid és la mateixa que tindria en caiguda lliure des d’una altura igual.
És a dir essent l’acceleració de la gravetat El principi de Torricelli és una aplicació del de Bernoulli a un dipòsit proveït d’un orifici
model d’àtom de Thomson
Física
Descripció imaginativa d’un àtom feta per J.J.Thomson el 1907, que suposava que la càrrega elèctrica positiva estava repartida uniformement en una esfera dins la qual es distribuïen els electrons.