Resultats de la cerca
Es mostren 4244 resultats
experiència de Stern i Gerlach
Física
Experiment efectuat per Stern i Gerlach el 1922 que confirmà la quantificació de l’espai i féu possible la mesura dels moments magnètics dels àtoms neutres a l’estat fonamental.
Consistí a fer travessar per un feix d’àtoms d’argent la regió d’un camp magnètic no uniforme, i observaren que es divideix en dues components l’una en la direcció i el sentit del camp magnètic i l’altra en l’oposada La tècnica de l’experiment de Stern i Gerlach fou ampliada per Rabi el 1939
llei de Stefan-Boltzmann
Física
Llei segons la qual la potència total radiada pel cos negre varia proporcionalment a la quarta potència de la temperatura: P=σT4, on T és la temperatura absoluta i σ és la constant de Stefan-Boltzmann.
constant de Stefan-Boltzmann
Física
Factor de proporcionalitat de la llei de Boltzmann.
Té un valor de 5,67032 × 10 -8 Wm -2 K -4 el seu símbol és σ, i és el resultat de l’expressió σ=π 2 k ⁴/60 h 3 c 2
fórmula de Sprung
Física
Expressió matemàtica que permet de determinar la humitat relativa de l’aire en mesurar les temperatures seca ts i humida th d’un psicròmetre.
Hom l’escriu on e és la tensió de vapor, e h la tensió de saturació de vapor que correspon a la temperatura del termòmetre humit, i p la pressió atmosfèrica, tots tres valors expressats en mm de Hg A és un coeficient característic del psicròmetre, que normalment és de l’ordre de 0,5 A partir de la fórmula de Sprung, hom calcula la humitat relativa en tant per cent dividint e per la tensió de saturació en mm de Hg que correspon a la temperatura del termòmetre sec i multiplicant el resultat per cent
model atòmic de Sommerfeld
Física
Ampliació del model atòmic de Bohr, realitzada per A.Sommerfeld l’any 1915.
Consisteix essencialment a suposar que les òrbites electròniques són ellíptiques —el nucli atòmic essent un dels focus de la corba— i a aplicar a les integrals d’acció principi de la mínima acció pròpies del moviment electrònic una quantificació Aquest model introduí el total de nombres quàntics azimutals, però hi ha certes diferències entre llurs valors i els observats experimentalment, raó per la qual, malgrat que permeté en alguns casos d’explicar la multiplicitat observada en l’espectre de ratlles, fou aviat superat pel model basat en la mecànica quàntica model atòmic de Schrödinger
lleis de Soddy
Física
Enunciats que estableixen la variació del nombre atòmic Z i del nombre de massa A dels nuclis atòmics en les transformacions radioactives.
Si el nucli Z,A es transforma radioactivament en el nucli Z’, A' les llleis de Soddy estableixen que en una desintegració α és Z'=Z -2 A'=A en una desintegració β és Z'=Z +1 A'=A en una desintegració γ és Z'=Z A'=A Inicialment aquestes lleis foren enunciades en termes del desplaçament experimentat pel nucli radioactiu en la classificació periòdica, raó per la qual són anomenades també lleis dels desplaçaments radioactius Hom les anomena també lleis de Fajans-Soddy
llei de Snel

Llei de Snel: i és l’angle d’incidència i r és l’angle de refracció
© fototeca.cat
Física
Llei segons la qual la relació entre els sinus dels angles que formen els raigs incidents i emergents d’un feix lluminós en travessar la superfície que separa dos medis òptics amb la perpendicular a la superfície esmentada (angle d’incidència i de refracció, respectivament) és igual al quocient de la velocitat de la llum en el primer medi respecte a la que té en el segon després d’haver travessat la superfície de separació, la qual cosa, a la vegada, és igual a l’índex de refracció del segon medi respecte al del primer:
.
model atòmic de Schrödinger
Física
Química
Model derivat de l’aplicació de l’equació de Schrödinger (Hψ = Eψ) per a l’estudi de l’estructura atòmica.
Per a un sistema determinat, les diferents funcions pròpies ψ, solucions de l’equació, són conegudes com a orbitals orbital , i són caracteritzades per uns valors propis que corresponen a l’energia dels esmentats orbitals El mòdul al quadrat de la funció ψ té el significat de la probabilitat de localització de l’electró que descriu l’esmentada funció en una regió determinada de l’espai, i la seva representació gràfica constitueix la imatge visual dels orbitals, habitualment emprada pels químics El coneixement exacte del hamiltonià H pot ésser únicament assolit en els sistemes que consten d’…
equació de Schrödinger
Física
Equació diferencial fonamental de la mecànica quàntica, que permet de calcular la funció d’ona ψ (x,t) d’una partícula sotmesa a una dinàmica especificada per un potencial V (x,t).
Formulada el 1926 per Erwin Schrödinger, hom l’escriu on h és la constant de Planck normalitzada és a dir, dividida per 2π, m la massa de la partícula, V el potencial a què es troba sotmesa, x el vector de posició, t el temps i i la unitat imaginària
cambra de Schmidt
cambra de Schimdt de l’European Southern Observatory
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Tipus de telescopi construït per B. V. Schmidt i proveït d’un mirall esfèric, amb el qual hom evita l’aberració esfèrica i alhora obté unes imatges intenses i clares en un camp relativament gran.
L’instrument ideat per Schmidt ha representat un gran avenç en el camp dels aparells astronòmics clàssics, i hom el fa servir per a la recerca d’astres poc lluminosos com, per exemple, els asteroides