Resultats de la cerca
Es mostren 4244 resultats
pam en quatre
Física
Mesura superficial pròpia de les Ordinacions d’En Sanctacília i en les normes antigues de bona edificació, on es fixaven distàncies mínimes entre obertures i determinades construccions en relació amb els predis veïns, les quals eren zones quadrades que per cada costat havien de tenir el nombre de pams establerts, però no de pams quadrats.
pam de destre
Física
Mesura lineal que és la dotzena part de la cana de destre, o sia 233 mm.
Aquesta mesura era l’emprada en les Ordinacions d’En Sanctacília
palanca
A dalt, palanca de primer gènere (alçaprem); al centre, de segon gènere (carretó); a baix, de tercer gènere (martell)
© Fototeca.cat
Física
Màquina simple que pot ésser esquematitzada en una barra rígida, mòbil al voltant d’un punt de suport o fulcre, que permet de vèncer un esforç, anomenat resistència, en aplicar-n’hi un altre, anomenat potència.
Segons la posició relativa dels punts on hom aplica la potència i la resistència i el punt de suport, les palanques són classificades en tres gèneres diferents en la palanca del primer gènere, el punt de suport és situat entre els d’aplicació de la potència i de la resistència en la del segon, la resistència és aplicada entre el punt de suport i el d’aplicació de la potència i en la del tercer, la potència és aplicada entre la resistència i el punt de suport Del primer gènere deriven l’alçaprem, la balança de braços iguals o la romana, del segon el trencanous, i del tercer els molls La llei…
pressió osmòtica
Física
Química
Diferència de pressions que hi ha entre un costat i l’altre d’una membrana semipermeable (osmosi) que separa dues dissolucions de concentracions diferents quan el sistema és en equilibri.
L’expressió formal de la pressió osmòtica és l’anomenada fórmula de Van't Hoff
osmosi inversa
Física
Química
Osmosi en què el moviment de les molècules de dissolvent canvia de sentit (en passar de la dissolució més concentrada a la menys concentrada) per acció d’una pressió que supera la pressió osmòtica del sistema.
Aquest procés té diferents aplicacions industrials com, p ex, en el dessalatge de l’aigua i en la tecnologia alimentària, per a concentrar substàncies especialment delicades sucs de fruita, proteïnes de xerigot, etc
moviment oscil·latori
Física
Pertorbació progressiva que es propaga en un medi material, a causa de la vibració periòdica de les partícules que el formen.
És un cas de moviment ondulatori moviment ondulatori Segons que, en vibrar, les partícules es desplacin en una direcció perpendicular o parallela a la de propagació del moviment ondulatori, aquest és anomenat transversal o longitudinal , respectivament
oscil·lar
Física
Matemàtiques
Moure’s, un cos, o variar, una magnitud, d’una manera més o menys periòdica.
oscil·lació
A dalt oscil·lació d’amplitud A en un sistema aïllat (els eixos t i y mesuren, respectivament, el temps i la magnitud considerada); a baix, oscil·lació amortida d’amplitud A decreixament
© Fototeca.cat
Física
Variació periòdica d’una magnitud d’un sistema físic iniciada en provocar, mitjançant un agent exterior, una desviació d’una certa amplitud d’aquesta magnitud respecte al seu valor estable o d’equilibri en el sistema en què es troba.
En el cas ideal que el sistema físic estigui aïllat del seu entorn, una oscillació, un cop iniciada, perdura indefinidament amb l’amplitud inicial Quan el sistema no està aïllat, com és el cas més corrent, l’oscillació és amortida i la seva amplitud decreix exponencialment amb el temps amortiment L’expressió formal de l’oscillació d’una magnitud u és en què t és el temps, T el període i B la constant d’amortiment, que és igual a zero si l’oscillació no és amortida Quan l’agent exterior que provoca l’oscillació varia amb el temps, té lloc una oscillació forçada , en el qual cas,…