Resultats de la cerca
Es mostren 174 resultats
Igor Tamm
© Fototeca.cat
Física
Físic rus.
Investigà en el camp de la teoria quàntica, les reaccions termonuclears, les descàrregues elèctriques en el plasma amb Sakharov, el moment magnètic del neutró, etc, i interpretà la radiació de Čerenkov descoberta el 1934 juntament amb IFrank 1937 Rebé el premi Stalin el 1946, i el premi Nobel de física el 1958, compartit amb P Čerenkov i I Frank
àtom de Bohr
Física
Model atòmic proposat per N.H.D. Bohr el 1913 per a descriure l’àtom d’hidrogen.
Recolza sobre les hipòtesis següents l’àtom només pot existir en uns certs estats estacionaris, caracteritzats pel fet que el seu electró només pot ocupar unes òrbites o nivells energètics ben definides, que, tot i ésser governades per la mecànica clàssica, són determinades per la condició que el moment angular orbital de l’electró sigui un múltiple enter de la constant de Planck reduïda L = nh , essent h = h/ 2π l’emissió i absorció d’energia per l’àtom no es realitza de forma contínua , com demanaria l’electrodinàmica clàssica en explicar el moviment circular dissipatiu d’un electró, sinó…
Física 2017
Física
Una revolució astronòmica en marxa Gràfics de la primera detecció d’una fusió de dues estrelles de neutrons, a través dels detectors LIGO Hanford i Livingston, EUA i Virgo Itàlia © Lawrence Berkeley National Laboratory / Roy Kaltschmidt L’any 2016 va ser notícia l’observació d’ones gravitacionals que van fer els observatoris bessons LIGO als Estats Units La importància d’aquest fet va ser reconeguda el 2017 amb el premi Nobel de física, atorgat als científics Rainer Weiss, Barry C Barish i Kip S Thorne «per contribucions decisives al detector LIGO i l’observació d’ones gravitacionals» Més…
Paul Langevin
Física
Físic francès.
Fou alumne de PCurie, i de JJThomson Partidari de la divulgació de les teories més revolucionàries, es destacà en l’ensenyament de la relativitat i de la física quàntica Féu recerques sobre el moviment brownià i d’altres aspectes de la termodinàmica, sobre el magnetisme i les radiacions En acabar la Segona Guerra Mundial, fou autor, juntament amb Walton, d’un pla de reforma de l’ensenyament a França
Gerardus ’t Hooft
Física
Físic neerlandès.
Rebé el premi Nobel de física l’any 1999, conjuntament amb Martinus JGVeltman , pels seus treballs que serviren per a aclarir l’estructura quàntica de la interacció feble Des de l’any 1977 és professor de física a la Universitat d’Utrecht, i és membre de la Ducht Academy of Sciences des de l’any 1982 El 1999 rebé el premi Hight Energy Physics de la European Physical Society
Física 2016
Física
Escoltant la simfonia de l’Univers Senyal registrat pels detectors de Hanford i Livingston Es representa en color la intensitat de cada freqüència al llarg del temps Sobre un fons blau, destaca el senyal en groc que creix ràpidament, fins a desaparèixer cap als 0,43 segons Aquest senyal concorda amb les prediccions de la relativitat general per a la fusió de dos forats negres de masses aproximades d’entre 36 i 29 masses solars © B P Abbott / LIGO Scientific Collaboration & Virgo Collaboration La notícia científica de l’any va ser que les pertorbacions de l’espaitemps, les anomenades ones…
Nikolaj Nikolajevič Bogol’ubov
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic rus.
Treballà al departament de física matemàtica de l’Acadèmia de Ciències d’Ucraïna des del 1925, on fou nomenat doctor honoris causa en matemàtiques 1930 malgrat no posseir cap títol acadèmic Fou professor a les universitats de Kíev i Moscou i membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS 1948 obtingué el premi Lenin el 1958 Treballà sobre superfluïdesa, superconductivitat, anàlisi matemàtica, teoria de funcions, equacions diferencials i teoria quàntica de camps
John Hall
Física
Físic nord-americà.
El 1961 es doctorà per l’Institut Carnegie de Tecnologia de Pittsburgh Posteriorment desenvolupà la carrera de recerca a la Universitat de Boulder Colorado fins el 2004 Juntament amb Roy Glauber i Theodor Hänsch, el 2005 li fou atorgat el premi Nobel pel mesurament de freqüències de gran precisió utilitzant tècniques de l’òptica quàntica, que han permès el desenvolupament d’aplicacions com ara el GPS i altres instruments que requereixen una gran exactitud
constant fonamental
Física
Cadascuna de les magnituds que representa un paper singular i essencial en les teories físiques.
Hom pot distingir-ne de tres categories d’una banda, les constants que formen part del formalisme matemàtic, de les teories físiques fonamentals, com és ara la velocitat de la llum en el buit c electromagnetisme i relativitat especial, la constant de Planck h mecànica quàntica i la constant d’estructura fina α electrodinàmica quàntica, QED d’una altra banda, les constants que caracteritzen les partícules fonamentals, com la càrrega elèctrica elemental o càrrega elemental e , la massa en repòs de l’electró m e , o el moment magnètic del proto μ p i, finalment, les…
color
Física
Càrrega dels quarks que representa en la interacció forta un paper anàleg al que fa la càrrega elèctrica en la interacció electromagnètica.
Cada quark pot presentar-se en tres colors primaris, que són anomenats vermell, groc i blau aquesta classificació no té cap relació semàntica amb els colors cromàtics Els anticolors o colors complementaris són propis dels corresponents antiquarks Els hadrons, constituïts per quarks, són incolors, és a dir que són la mescla de tres quarks dels tres diferents colors primaris o de quarks-antiquark de colors complementaris La cromodinàmica quàntica , que estudia la interacció forta, rep el seu nom d’aquesta càrrega dels quarks
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina