Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
Henry Way Kendall
Física
Físic nord-americà.
Treballà a Stanford i al Massachusetts Institute of Technology, on fou professor des del 1961 Fundà la Unió de Científics Compromesos i es destacà per les seves crítiques a la guerra dels estels, impulsada per l’expresident nord-americà R Reagan El 1990 rebé el premi Nobel de Física junt amb J Friedman i R Taylor pels seus treballs realitzats entre 1967 i 1973 que significaren la primera evidència experimental de l’existència real dels quarks
Walther Hermann Nernst
Física
Físic i químic alemany.
Professor a la Universitat de Berlín, investigà especialment sobre camps poc coneguts de l’electroquímica difusió dels ions, dissociació electrolítica, nova teoria de la pila voltaica El 1899 establí la relació entre la diferència de potencial de contacte i la pressió osmòtica dels ions en solució El 1906 formulà el teorema que porta el seu nom teorema de Nernst Escriví el tractat de química general Theoretische Chimie 1893, i rebé el premi Nobel de química l’any 1920
Jack Saint Clair Kilby
© Texas Instruments
Física
Físic nord-americà.
Es graduà en enginyeria elèctrica a la Universitat d’Illinois 1947 El 1958 ideà i construí el primer circuit electrònic integrat L’any següent registrà la primera patent del xip, sota el nom de Circuits Electrònics Miniaturitzats Fou pioner en l’aplicació de la tecnologia dels microxips per a usos militars, industrials i comercials i coinventor de la calculadora electrònica de butxaca Rebé el premi Nobel de física l’any 2000, compartit amb Žores I Alferov i Herbert Kroemer
Rudolf Mössbauer
© Nobel Foundation
Física
Físic alemany.
Els seus estudis sobre les aplicacions dels raigs gamma i els fenòmens de ressonància, iniciats a Heidelberg i a Munic i continuats a l’institut tecnològic de Califòrnia, el conduïren al descobriment de l’efecte que porta el seu nom efecte Mössbauer i li permeteren d’efectuar mesures molt precises dins el camp de les partícules atòmiques i verificar algunes previsions teòriques d’Einstein L’any 1961 rebé, juntament amb R Hofstadter, el premi Nobel de física
Johannes Diderik van der Waals
Física
Físic neerlandès.
Estudià els gasos, i la termodinàmica i la teoria cinètica, camp en què aportà conclusions bàsiques que contribuïren al perfeccionament de les teories existents És especialment notable la seva equació d’estat que suposa una aproximació més al comportament dels gasos reals enfront de la coneguda equació dels gasos perfectes Estudià també la capillaritat, la continuïtat dels líquids i els gasos, la dissociació electrolítica, les forces atòmiques, etc El 1910 rebé el premi Nobel de física
Maria Dolors Baró i Mariné
Física
Física.
Catedràtica de física aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona És cap del grup de física dels materials II des de la seva creació el 1994 i directora científica del Servei de Microscòpia de la UAB des del 2001 El 2005 rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca acadèmica i per les seves contribucions científiques amb repercussió internacional en diverses línies d’investigació sobre magnetisme i materials nanoestructurats
Walter Henry Zinn
Física
Físic nuclear canadenc.
Estudià a la Queen's University de Kingston i es doctorà a la Universitat de Colúmbia 1934 Treballà amb Enrico Fermi en el projecte Manhattan i tingué després un paper important en el desenvolupament nuclear als EUA En 1946-56 dirigí l’Argonne National Laboratory, prop de Chicago, i aviat esdevingué un especialista en el disseny de reactors nuclears Intervingué en el projecte del submarí Nautilus , el primer propulsat per energia nuclear El 1960 rebé el premi Àtoms per a la Pau
Frederick Reines
Física
Físic nord-americà.
Doctorat per la Universitat de Nova York el 1944, s’especialitzà en física nuclear En 1944-59 treballà al laboratori de Los Álamos i en 1966-88 fou professor a la Universitat de Califòrnia, on fou cap del departament de física 1966-74 Membre de l’Acadèmia de Ciències dels EUA, rebé nombrosos guardons per les seves contribucions El 1995 li fou atorgat el premi Nobel de física pel descobriment de les partícules subatòmiques neutrí i tau, que compartí amb MPerl
Martin Ryle
Astronomia
Física
Físic i astrònom anglès.
Treballà al Cavendish Laboratory de Cambridge i fou professor de física i radioastronomia a la Universitat de Cambridge Membre de la Royal Society i del Trinity College, el 1974 rebé, amb A Hewish , el premi Nobel de física per la seva teoria de síntesi d’obertura, consistent en l’acoblament d’un seguit de petits radiotelescopis per tal d’assolir una resolució igual a la d’un radiotelescopi gegant que tingués una superfície igual a l’ocupada pel conjunt dels radiotelescopis petits
Nikolaj Nikolajevič Sem’onov
Física
Químic físic rus.
Estudià a la Universitat de Petrograd i acabà els seus estudis el 1917 en plena revolució Treballà en aquesta ciutat anomenada ja Leningrad fins el 1944, que se n'anà a Moscou Féu recerques bàsiques sobre cinètica química, especialment les reaccions en cadena i les explosions tèrmiques Director de diversos instituts a l’URSS i membre de nombroses societats científiques internacionals, rebé importants premis i distincions en especial, li fou atorgat el premi Nobel de química el 1956, compartit amb CN Hinshelwood
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina